L’Hivernacle més indie arriba a Vilafranca per preservar l’escalfor de la música d’autor original

De l'11 al 19 de febrer Vilafranca del Penedès es transforma  en un Hivernacle per rebre la nova edició del festival amb alguns dels referents del pop-rock independent de casa nostra: Mazoni i Joan Colomo, descobriments d'alçada i novetats com Cálido Home, Esperit! o Ian Sala i propostes internacionals com Holly i Harley Young. El festival arriba a la quarta edició amb un estat de salut immillorable, treballant  amb espais amb encant com la Plaça de Sant Joan, el  Claustre de Sant Francesc i el Teatre Cal Bolet, que es  transformarà en un Hivernacle per a l’ocasió. Les actuacions estaran amenitzades per la selecció musical de Brave Coast Djs.

El tret de sortida del IV Festival Hivernacle el donarà Ian Sala amb un concert de presentació gratuït a la Plaça Sant Joan de Vilafranca. Ell va ser un dels descobriments més destacats de brave coast l’any 2015, amb una de les actuacions més sorprenents al Cicle El Ressupó de Celrà. Ian Sala és un dels artistes emergents de més projecció del panorama musical català. Des de l'Empordà practica un folk-country fresc i enèrgic, que en directe no deixa indiferent a ningú i escriu cançons amb un estil novedós, un estil que no demana gaire atenció per tal d'atrapar a qui l'escolta. Cançons que despullen la seva personalitat i, curiosament, la del públic. Cançons que poca gent pot escriure.
El músic acaba d'enllestir una gira que l'ha portat a actuar per diferents punts de Catalunya, la "gira per terrats i patis".

I després del concert inaugural, entrem a l’Hivernacle, on hi actuaran entre plantes artistes com Mazoni, Joan Colomo, Cálido Home, Esperit! i Brave Coast Djs, repartits entre divendres i dissabte.

El músic empordanès Jaume Pla oferirà un repàs en acústic de la seva trajectòria amb les cançons que l'han donat a conèixer. Un format especial i proper on avançarà temes en català del proper disc que sortirà l'any vinent. Després de consolidar-se com un dels grans noms de l’escena pop a Catalunya, Mazoni sorprèn tornant als seus orígens amb un disc íntegrament en anglès i de marcat caràcter vitalista i noctàmbul. A més, ho fa sota la producció de Brendan Lynch, mà dreta d’artistes com Paul Weller o Primal Scream. I amb una col·laboració vocal de luxe: Núria Graham

Aquest nou “7 songs for an endless night” fa referència directa a una perla de joventut de Mazoni, aquell “7 songs for a sleepless night” que li va valdre elogis de la crítica l’any 2003. Més d’una dècada després, Jaume Pla sorprèn buscant el revers de la moneda. Aquesta vegada la nit es tenyeix d’electricitat i esperít lúdic. Perquè aquestes set cançons estan fetes per ballar, per saltar i per cridar.

Líder dels seminals Holland Park, Jaume Pla, va fundar Mazoni després d'un viatge iniciàtic per Europa i, sempre sota el segell Bankrobber, ha publicat els discos “7 songs for a sleepless night” (2004), “Esgarrapada” (2006), “Si els dits fossin xilòfons” (2007), “Eufòria 5 – Esperança 0” (2009), “Fins que la mort ens separi” (2011) i “Sacrifiqueu la princesa” (2013), a més d’una colla de singles i algun directe. A més de tocar als principals festivals del país, Jaume Pla també ha protagonitzat aventures singulars com una gira de 31 dies consecutius.                      

Joan Colomo és un crack. Després de protagonitzar diversos projectes i aventures musicals, Joan Colomo ha trobat amb els seus companys de viatge actuals un nou vehicle d’expressió, probablement el més personal i íntim dels molts que ha pilotat en la seva prolífica carrera musical, situant-se sens dubte com un dels cantautors més autèntics, brillants i innovador del nostre panorama musical. Ell ho ha aconseguit. Ha aconseguit el que tants persegueixen i tan pocs troben: un estil únic. En les cançons, llengua o instrumentació, se li reconeix. El músic del Montnegre cada vegada és millor compositor, millor sastre: teixeix sense estridències i ja no se li veuen les costures. El músic es presentarà en format trio al Festival Hivernacle.

Un cert toc subterrani, la combinació d'un univers melòdic malenconiós i d'un imaginari líric quotidià, de rima i temes propers. La segona vegada que escoltes el disc alguna cosa t'atrapa i encara no saps el què. Quan t'ho poses per tercera vegada, les cançons et van fascinant més i més i vas descobrint que el disc és un collaret de perles. Com un pescador d'ostres, no trigues a eclipsar-te amb cadascuna d'aquestes perles amagades.

El disc "Sistema" és l'encarnació de totes les contradiccions que construeixen l'ànima musical de Colomo: és pop somiador i càustic, ingenu i desesperat alhora. Catorze cançons que uneixen classicisme amb exploració i desplegament de recursos vocals: Colomo no s'acoquina i es fica allà on sigui que el porti el procés creatiu; no imposa un estil, es conforma en donar el millor en cada tema.

Amb bon gust i sense prejudicis per posar-te alguns dels temes més mítics de la música indie, new wave, electro i altres que tenen ben guardats en un calaix. Loops infinits, equalitzacions impossibles i fins i tot remescles sinistres caracteritzen el seu set que; desde el 2009 fins a l'actualitat l'han passejat a diferents sales, clubs i festivals independents de Catalunya. La darrera actuació de brave coast djs va ser al tancament dels #10anysbravecoast al Pilée (Reus).

A cavall entre l’Anoia i Barcelona, ens trobem amb un duet que fa cançons, elabora grans melodies, amb un nom que retrata perfectament el que fan, Cálido Home. Folk d’arrels nord-americanes, que destaca per la intensitat, emotivitat i proximitat que transmeten en els seus directes, amb una personalitat que deixa el públic embadalit allà on van. Una música que connecta amb grans deeses maleïdes com Karen Dalton i altres que van fugir de les etiquetes i prejudicis del “folk”.

Del què fan ells en diuen “motherfolker”, folk sense pretensions ni complexes, però la veritat és que en surt quelcom que arribarà lluny, molt lluny. El duet acaba de publicar “Tones and Shapes” (BCore 2016), deu cançons, cantades en anglès, que despleguen un mosaic de folk, gravat en directe i produït per Joan Pons (El Petit de Cal Eril). El darrer disc és la consolidació d'un grup que es balanceja entre la fragilitat i l'onirisme, la tradició i la valentia.

El multiinstrumentista del Montseny, Dalmau Boada ens farà viatjar per el seu univers al·lucinant amb una música que “neix lliure I flueix lliure”, Esperit! un home-orquestra de referència a escala internacional.

Després de solcar mig món amb multitud d’aventures musicals, però sobretot amb Les Aus, ara Dalmau Boada presenta el seu projecte més personal, Esperit! Un home-orquestra que ens fa viatjar amb cançons de bressol al·lucinògenes, folk tripós, sons tel·lúrics, fresses i escapades al circ. Malgrat la seva joventut, Mau Boada ja ha deixat la seva empremta en una vintena llarga de discos. Es fa present en l’undergound de Nova York amb la mateixa naturalitat que a Sant Celoni o a l’Heliogàbal, o com quan girava per Europa en una companyia de circ. Els seus concerts són sempre imprevisibles i transiten per camins inesperats, portant el públic al límit de la hipnosi.

I per tancar aquesta 4ª edició, sortirem de l’Hivernacle per gaudir de dues actuacions de luxe: Holly i Harley Young en el concert-vermut de cloenda al Claustre de Sant Francesc. Holly és una cantautora del Paso (Texas) que col.labora amb Ken Stringfellow (REM, Big Star, The Posies). Ha gravat dos discos amb John Vanderslice en el seu estudi analògic, Tiny Telephone: “Maps and Lists” i “#2 Record”, un doble LP en el qual col·laboren Alan Sparhawk (Low), Andy Stochansky (Ani DiFranco), i John Hermanson (Storyhill). Ella és també la meitat de Holly & Ken, un projecte d'òpera indie country a mitges amb el ja esmentat Ken Stringfellow i en el qual han col·laborat com a convidats artistes com Vicki Peterson (The Bangles), Matthew Caws (Nada Surf), Keren Ann, Shelby Earl i Country Dave Harmonson. Holly ha gravat recentment el seu tercer àlbum, “Little Thief” a Los Angeles amb Ken Stringfellow i Pete Thomas (Elvis Costello). Actualment està de gira i treballa en una col·lecció de versions fosques que es dirà: “If It Was not For Second Chances, We Would All Be Alone”.

A l’haver crescut a Queensland (Austràlia), Harley Young va passar la major part del seu temps escrivint en aquest lloc. El seu ampli estil musical ha estat comparat amb artistes com Bruce Springsteen i Jonathan Richman. Harley ha actuat per tot el món, des d'Austràlia fins a Europa, Estats Units i Canadà i ha compartit escenaris amb artistes llegendaris com Doiron (Eric's Trip) i Al Tuck.

El 2015, va llançar "Flinders Parade", un àlbum realitzat a la seva ciutat natal Sandgate, Austràlia. El senzill "Margate GF" es va difondre popularment en diverses estacions de ràdio australianes i de la mateixa manera l'àlbum va ser aclamat per la premsa Australiana.
Harley es va traslladar a França on va treure el disc i va fer una gira. Des de llavors el jove cantautor ha seguit compartint la seva música en altres països i actualment es troba a Londres on es planteja gravar el seu segon disc al costat de John Wilsteed (The Go-Betweens), titulat “Little Songs For Big People” que sortirà l’any 2017.

A l’Hivernacle no només hi creixen plantes. També hi han crescut artistes com: Ramon Mirabet, Xarim Aresté, Quart Primera, Steven Munar i Nico Roig, tot treballant amb propostes internacionals de luxe com Steve Folk, A Singer Of Songs o Peter Loveday i comptant també amb la participació d'artistes consolidats com Joan Miquel Oliver i Albert Pla.