‘La sultana justiciera’ és la nova novel·la de Jamila Al Hassani, una imatge de l’actualitat amb dosi de suspens, màgia i llegendes

Una princesa entre les muralles de la injustícia, envoltada de riqueses però també d’abusos, presa d’una maledicció, valenta, forta i al mateix temps capaç de qüestionar el seu entorn, els seus sentiments i el seu pensament, és la protagonista de la segona novel·la de Jamila Al Hassani. Una protagonista a la que acompanyen altres protagonismes. Un poble oprimit, un poble que fuig de les misèries i de la violència de la guerra, dones abusades física i sexualment, expropiacions, esclavatge, són el paisatge d’una realitat, que tot i que la novel·la no estigui ambientada en un espai i en un temps concret, evoca la cruesa del món actual en moltes escenes.

Com en Les mil i una nits, la novel·la recorre diferents episodis, però en aquest cas, les nits no porten contes sinó malsons. Al Hassani, que en la seva primera novel·la, ‘La lluita de la dona bereber’, ja va explorar el món de la violència a les dones, en aquesta ocasió, amplia el paisatge humà i s’endinsa en un univers d’injustícies global, on la necessària conscienciació, és la clau per construir un món millor.

La crueltat dels diferents episodis, es compensa amb l’esperança i la força de les dones protagonistes d’un relat que no deixa indiferent. Una crida feminista sense embuts, on les dones, princeses, bruixes, mares, filles, domadores o combatents, es reuneixen en una de sola, la sultana Rasha, capaç de fer trontollar els murs de la indiferència.

Per Al Hassani, és “necessari ser conscients del món en que vivim per a canviar-lo”. L’actual injustícia de les persones refugiades, la misèria de les guerres, la supèrbia del poder, l’explotació sobre les dones i sobre diferents col·lectius que són expulsats de la dignitat, són alguns dels paisatges humans de la novel·la.

L’autora, que va arribar amb deu anys del Marroc, reconeix “que la necessitat d’escriure em va arribar als setze anys, amb una espècie de crisi d’identitat. No era ni una jove marroquina, ni una jove catalana”. De la crisi, però en va treure una afició, que tot i la seva professió d’economista, li ha permès arribar a reconèixer que les identitats, la pròpia identitat, “no té fronteres ni banderes”, és més aviat “un estat emocional, de reconeixement de qui ets, com ets...i sóc marroquina i sóc catalana, però sobre tot sóc d’aquest món”.

El que no és Jamila Al Hassani, és una persona aliena al seu entorn. A les misèries d’un món que produeix guerres per interessos, que explota persones per obtenir benefici, que abusa de la natura per extreure profit i que posa obstacles a la conscienciació de les persones envers una lluita que és necessària. El debat, doncs, està servit. “Que els ulls no ho apreciïn no vol dir que no existeix”, és una crida contra la ignorància, una crida a superar els obstacles de la invisibilitat i mostrar, amb cruesa, si és necessari, les coses tal i com són.

Tota una rebel·lió en silenci, que en la novel·la es va fent visible a través de diferents episodis en que es compagina una narració tan crua com la realitat, al costat d’imatges tendres i màgiques, fruit de la imaginació i la voluntat de l’autora, de fer un pas més enllà en la seva escriptura.

Després de la presentació, que es va fer a Vilanova i la Geltrú, al Casal de Dones, el passat mes d’abril, el proper 26 de maig, Jamila Al Hassani portarà la seva novel·la al Centre Cívic del Vendrell, a partir de les set de la tarda.

A més, podeu seguir l’autora, a través de les xarxes socials.