Xesca Fort, música contra la violència (vídeo)

Quan la llei i la teràpia no són suficients per les ferides de la violència masclista, neix una necessària recerca per a guarir-se i enfortir les emocions. La música, “és un canal en aquest sentit, un canal per les emocions”. Són paraules de Xesca Fort. El seu nou treball, ‘Canción Desnuda’, fuig de la banalitat i enfronta un racó de la realitat, poques vegades explorat de forma tan íntima.

Les escletxes i ferides de la violència contra les dones, des de la intimitat i l’essència dels efectes que, dia rere dia, van gestant una personalitat que es pot moure entre la fortalesa i les fragilitats, apareixen nues en el nou treball de Xesca Fort. Les set peces que composen el disc, des de la primera, ‘Con precisión’, fins a la darrera, ‘Mina et moi’, aquesta última amb títol francès i lletra en anglès, són una exploració musical i al mateix temps poètica, capaç de dignificar un camí cruel i solitari, com és el de les supervivents de la violència masclista.

La insaciable recerca vocal, el compromís social, l’experiència als escenaris i en aules de Xesca Fort, han forjat un idealisme, que va més enllà de la bellesa i de l’esperança, impulsant un projecte, que trenca silencis, prejudicis i tòpics.

Xesca Fort, es presenta com a cantant, lletrista, compositora i vocal coach. Des de la seva participació en la banda indie dels anys noranta, Alias Galor, ha mantingut una intensa trajectòria en constant progrés, tant en els estils, com en la producció musical, que ella mateixa ha realitzat, sobre el que ara és el seu darrer treball discogràfic.

“És un treball auto-editat, així garantia la meva total llibertat”, explica en l’entrevista per EIX DIARI, en la que ens interpreta la cinquena peça del disc, ‘Llegó ’.

Llibertat, precisament és la que Xesca Fort ha tingut i manté a l’hora de descriure com ha estat el treball de produir i treure a la llum ‘Canción Desnuda’. El projecte va néixer a partir d’una motivació, no restar indiferent i compartir l’experiència que la música pot oferir, en aquest cas, per combatre les ferides de la violència. I el disc va anar prenent forma, peça a peça, amb la sensibilitat d’una composició, que és tendre i vibrant, que és estrident i suau al mateix temps.

Una beca de creació de la Fundació SGAE, va ser el primer dels premis per a desenvolupar el projecte. I després les col·laboracions. Marina Matilla, al violí; Maurici Grau al piano; Joan Thelorius i Marc Teichenné a la guitarra; i Pau Albà a la bateria en tres dels temes.  

El passat 7 de maig, el disc es va presentar al Monocicle de  Sant Pere de Ribes, amb un públic “que va entendre el que estava passant. Sonava la música i sentien el missatge”, recorda Xesca Fort. Ara, es prepara una nova agenda de presentació del treball en altres poblacions, que es podrà seguir a través de les seves xarxes socials. 

‘Canción Desnuda’, que és música i també és sensibilització, a través de cada paraula i en cada sessió, arriba al públic per mostrar des de la nuesa de la sinceritat i la sonoritat de la dolçor de la seva veu, una realitat, que tot i néixer en una societat crua i perversa, acaba deixant la seva empremta en la intimitat de quatre parets. És música contra la violència masclista. És música per a compartir des de diferents escenaris i per a escoltar en la solitud, vora el mar, o sota el sostre blanc de qualsevol llar.

El disc, està ja a la venda i es pot aconseguir en CD o MP3.