Miquel Morera, excombatent de la Guerra Civil: “M’he trobat amb estudiants que no saben ni qui era Franco”

Als seus 97 anys, Miquel Morera encara recorda amb pèls i senyals la seva experiència com a combatent al bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola; també els vuit mesos que va passar a la presó Model, i el seu internament en tres camps de concentració durant la dictadura del general Francisco Franco. Diu que no culpa a ningú d’allò ocorregut en combat perquè ell mateix “ho va buscar;” ara bé, el que no perdona ni perdonarà "mai” és la repressió posterior. A Morera li preocupa que quan ell ja no hi sigui, a mesura que es vagin apagant les veus dels últims testimonis directes dels episodis més transcendentals del segle XX a Catalunya, la preservació de la memòria històrica no trobi relleu generacional. “Això no pot acabar aquí: ha de ser un record per a tota la gent que tenim al darrera i que ha d’anar formant Catalunya,” diu. Per aquest motiu lamenta haver trobat als instituts “estudiants que no saben ni qui era Franco,” tot i que també reconeix que alguns joves estan “tan o més interessats” en la història que la gent de la seva generació. A això es referia precisament la frase introductòria del seu llibre de memòries Un noi al front: una joventut trencada 1936-1945: “Qui coneix el passat i aprecia el present mereix el futur.”

Morera és un dels darrers supervivents de la Columna Macià-Companys i de la Lleva del Biberó, el nom amb què es coneixen els prop de 30.000 nois que van ser cridats a files quan només tenien entre 16 i 18 anys. “Ens van robar la joventut,” diu.

Nascut a Barcelona el 26 d’abril del 1920, actualment resideix a Les Borges del Camp (Baix Camp) i dedica bona part del seu temps a tasques de preservació de la memòria històrica i a forjar al taller que té en un antic celler al soterrani de casa. Morera va aprendre l’ofici de metal·lúrgic del seu pare, que va ser qui el va cridar al front i de qui no se separaria durant tot el conflicte.

Morera guarda una col·lecció inabastable de relíquies de gran valor històric i tota mena d’objectes relacionats amb la contesa. La més preuada és un banderí de guerra que va pertànyer als mestres armers de la Columna Macià-Companys, i que duu brodades la senyera i la bandera republicana. Entre els armers es comptaven Morera i el seu pare.

Acabada la batalla, la sort de Morera va seguir lligada a la del seu progenitor. Després d’onze dies esmunyint-se entre les files enemigues, arribaren a casa de nit. A trenc d’alba, però, es presentaren a casa dos agents i se’ls endugueren. Van acabar a la presó Model, i durant vuit mesos van restar tancats en una cel·la amb dos llits i una desena de persones. Morera encara no sap per què els van arrestar.

En sortir, se’ls van endur al camp de concentració de les Escoles Pies d’Horta, i després al de les Llars Mundet. Finalment, acabaren a Reus. Morera recorda que durant aquest temps casi mor de tifus; quan el va examinar, el metge del camp va dir que li quedaven “un parell de dies.” El seu pare, però, no es va donar per vençut i va fer mans i mànigues per trobar la medicina que necessitava. Va aconseguir-ho. “Em va tornar a donar la vida,” diu Morera.

La història de Morera està recollida al Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. La seva és una del prop d’un miler d’entrevistes que conformen l’arxiu a dia d’avui, 421 de les quals són públiques.

Aquest mes de juliol, el Memorial va signar un conveni amb la Corporació Catalana de Mitjans que suposava la cessió de prop d’un miler d’entrevistes del fons documental de TV3, i que aviat estaran disponibles en línia. Això convertirà l’arxiu d’història oral del Memorial, que actualment ja és el més gran de l’estat, en el major d’Europa.