L'Ermita de Foix, una joia del segle XVIII amagada entre el bosc

El patrimoni històric de Catalunya es troba dispers arreu del territori de manera molt heterogènia. La seva localització pot determinar el seu estat de conservació o la seva incidència social, possibilitant que algunes edificacions arquitectòniques o artístiques romanguin gairebé inalterables al pas de temps. Si ens traslladem fins a la localitat penedesenca de Torrelles de Foix, podrem copsar una construcció que crida potencialment l'atenció per la seva localització que la seva configura com a tresor amagat: l'Ermita de Foix.

Per a topar-nos de front amb l'espai votiu, hem d'endinsar-nos en una urbanització adjacent que rep el nom de Can Coral. Es tracta d'una agrupació de cases unifamiliars que recaragola l'orografia que envolta el municipi. Si resseguim la carretera principal d'aquesta agrupació d'habitatges i anem ascendint per la mateixa, toparem amb el dipòsit d'aigües general. És en aquest punt on haurem de resseguir un camí pedregós que suposarà el punt inicial a aquesta aventura. Com si es tractés d'un llargmetratge hollywoodià avançarem per un camí boscós que gairebé no ens possibilita visualitzar que s'hi troba més enllà d'uns pocs metres al voltant. Si continuem la nostra travessia, en un parell de minuts ens toparem amb la construcció anteriorment citada.

L'ermita es manté inalterable al pas de temps amb una estructura que sorprèn a l'establir un primer contacte visual. Destaca sobretot la seva fesomia exterior: una porta que sobreviu com pot al pas del temps, coronada per dues columnes neoclàssiques que queden coronades per dos capitells, amb un frontó i un fris molt malmès. Si alcem la vista a la part superior de la porta, podrem extreure les primeres conclusions sense ser una persona molt versada en la matèria històrica. Hi trobem la inscripció que certifica la seva data de construcció: 1707. També trobem les paraules llatines "ex voto". Un exvot era un objecte cedit com a ofrena a la divinitat, elements que es dipositaven a construccions de caràcter religiós o espais de culte.

Si creuem la porta, copsarem com consta d'una sola nau de capçalera carrada on la gent realitza ofrenes. El sostre disposa d'una coberta amb volta de canó.

La seva situació geogràfica respon al fet que anteriorment aquell camí servia com a via de transport pels habitants de Torrelles que es dirigien al Santuari de Santa Maria de Foix. L'església està situada damunt d'un penya-segat prop del riu Foix, a una altitud de 643 metres.

El registre patrimonial de la Generalitat atribueix la seva edificació a Ramon de Peguera, home que pertanyia a les files de l'arxiduc Carles d'Àustria, un dels protagonistes més transcendentals de la Guerra de Successió i de la història recent del país. A la part posterior de l'ermita trobem una cavitat similar a una cova, on la llegenda explica que s'hi va materialitzar la Mare de Déu. El segle XVIII va ser un període transcendental per a Catalunya, amb successos d'una gran transcendència. És un segle de llums i d'evolució social. Per exemple, trobem personatges com Antoni de Capmany, Rosseau o Voltaire a l'aparador internacional. Un personatge que, per cert, va entrar en contacte amb Catalunya i que era molt assidu a les activitats socials, com ara la pràctica del Biribi, joc semblant a l'actual ruleta. No ens ha de sorprendre la gran quantitat d'elements patrimonials presents arreu del panorama català que pertanyen a aquesta època.

L'estat en el qual es troba reclama una intervenció urgent per a evitar la seva destrucció, cal recordar que l'any 1936 va patir un incendi, situació que va provocar que quedés molt malmesa. Actualment l'obra es troba oberta a tothom que vulgui acostar-s'hi, una visita altament recomanable per la seva localització i per l'entorn natural adjacent on es troba.