Marc Recha: "La Vida Lliure ha estat un viatge en el temps i l’espai de tot l’equip, tot un aprenentatge" (vídeo)

“Les contradiccions, com les emocions, formen part de les nostre vides”, ha dit Marc Recha; i probablement La Vida Lliure recull aquest singular esperit de fer-se amb totes elles. Jugar, aprendre i convertir un espai íntim en un espai comú; convertir una història personal en tota una aventura; i finalment, convertir una pel·lícula, en una sort d’experiència, visual, sonora i emocionant.

Les virtuts de reconstruir el passat en un espai viu, “que s’ha conservat i salvat de l’especulació”, ha permès a Recha rodar a la Menorca actual i al mateix temps representar un relat de fa cent anys. Situada la protagonista a la seva illa natal, la Tina (Mariona Gomila), una nena de deu anys, és capaç de traslladar-nos a la seva pell, als seu somnis i també als seus neguits i les seves pors. La pel·lícula ens porta a l’octubre de 1918. En el marc de la post-guerra, l’illa viu envoltada dels efectes de la mateixa: misèries i vivències que condueixen a fugir.

Són històries de fugides endavant.  I fugides amb la imaginació. D’aquesta manera, i evocant un univers literari, des de Josep Pla, fins a Stevenson o Faulkner, Recha elabora una pel·lícula que s’acosta al gènere d’aventures, des d’una inevitable visió universal dels sentiments i les emocions més contradictòries. El contraban, un tresor, l’emigració, un personatge estrambòtic com en Rom (Sergi Lòpez), un oncle forjat en les arrels d’una intensa vida entre la platja i el camp, el Conco (Miquel Gelabert) i el petit Biel (Macià Arguimbau) completen un elenc de personatges extraordinaris.

El director català, que ha forjat un estil propi en tots els seus treballs, consolida amb La Vida Lliure, un treball elegant, novament arriscat, i encisador per a tots els públics, perquè cada públic, podrà fer-se propi el seu missatge i podrà descobrir la seva pròpia mirada sobre La Vida Lliure. Un segell particular, el de Recha, que ha portat al cineasta a presentar la seva filmografia arreu del món. “M’he trobat que al Japó o als països àrabs hem tingut sempre bona acollida”, explica en l’entrevista per a EIX DIARI.

La banda sonora, de Pau Recha, suposa una dosi afegida de material sensible, per a unes imatges que ens traslladen a petits racons de mar i muntanya, envoltats d’anhels i sobre tot d’un esperit insòlit de llibertat, en el context d’una lluita per la supervivència.

Aquest dissabte a les set de la tarda, al Cinema Ribes, La Vida Lliure, al costat del seu director i alguna sorpresa, serà l’oportunitat per a gaudir de bon cinema i bona companyia.

Més cinema per Sant Jordi amb realitzadors locals

Cinema Ribes, a més, ens proposa una jornada de cinema per la tarda de Sant Jordi, amb realitzadors locals. Serà una sessió especial, el dilluns 23 d’abril a les set de la tarda, en la que Gonzalo G. Undurraga, presentarà un curt sorpresa. I per un altre costat, Toni Puljic presentarà dos treballs. Per un costat un documental realitzat a partir del certamen musical NOCOVERS, organitzat per la Tratto Ribes i celebrat a la tardor, que mostra les bambolines d’un festival que s’ha consolidat i que en la seva darrera edició va tancar amb un gran èxit, tant de públic com de participants. Un recull de les formacions musicals locals i comarcals que van participar en l’edició de 2016, d’un concurs, que busca la millor versió musical menys semblant a l’original. El documental, a través de diverses entrevistes i la gravació de les actuacions, recorre amb humor i detall, una experiència inèdita. A més, el mateix realitzador presentarà el videoclip de The Fabolous Marauders, el grup guanyador del Nocovers 2017.

L’acte, que en aquest cas serà d’accés a través de taquilla inversa, és una manera de premiar el talent local i gaudir d’una tarda entre les roses, els llibres i el cinema, que sempre és una bona iniciativa.