El foc, la música i el ball recorren les revetlles de Sant Joan a Catalunya

La revetlla de Sant Joan, una de les festes més arrelades a Catalunya, ha il·luminat el cel de la nit més curta de l'any amb focs d'artifici i petards. Les fogueres, enceses amb la Flama del Canigó, han estat protagonistes a carrers i places, que s'han omplert de gent per celebrar la festa amb música i balls. A més, les tradicionals coques de Sant Joan —amb fruita confitada o sense— tampoc no han faltat a molts sopars i àpats populars durant la revetlla. A Barcelona, la platja és epicentre de la festa, mentre que a Tarragona ho és el barri del Serrallo. A l'Estartit (Alt Empordà), la nit de Sant Joan coincideix amb el festival Ítaca, i a Lleida crema una foguera reivindicativa contra la repressió.

A Barcelona, l'Ajuntament té autoritzades setze fogueres. Una d'elles, la de la plaça de la Virreina, és una novetat. La colla dels Castellers de Gràcia feia anys que organitzaven la revetlla popular en aquest espai, però per primavera vegada s'han aventurat a cremar una foguera.

Abans de les vuit del vespre ja la tenien a punt, davant de l'església, a l'espera de la Flama del Canigó. Els qui no volien perdre's l'encesa, feien temps amb els assajos de l'orquestra de música de fons i tirant tot tipus de petards. Grans i petits han gaudit una bona estona, amb les tradicionals bombetes, les piules, bengales, petits castells de focs o altres models més innovadors, com ara un petard amb forma de gos que quan s'encenia feia els seus excrements.

Cap a les nou del vespre, una delegació dels Castellers ha arribat amb dues torxes enceses amb la Flama del Canigó. N'han encès dues i més i, amb les gralles d'acompanyament, han anat encenent les fustes que conformaven la gran foguera i que ha fet pujar uns quants graus la temperatura de la plaça. Sens dubte, la imatge més vista aleshores han estat les desenes de persones que han tret el mòbil per immortalitzar el moment: tothom estava a punt per treure la millor instantània i ser el primer a compartir-la a les xarxes socials.

Masdenverge reuneix petits i grans al voltant d'una dotzena de fogueres

Molts municipis de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona conserven la tradició pagana d'encendre fogueres la nit del solstici d'estiu. Durant els últims anys, però, els focs han abandonat els nuclis urbans per situar-se en espais pròxims i amb menor risc de causar accidents o incendis. A Masdenverge (Montsià), des de fa dues dècades, les fogueres se situen al barranc de la Galera. Durant els dies anteriors a la revetlla de Sant Joan, els més joves es dediquen a recollir fustes per encendre el foc.

Després de passar per l'Ajuntament del poble, la Flama del Canigó encén quan arriba el vespre la dotzena de fogueres, al voltant de les quals es concentren grans i joves. Aquests últims, especialment, fent esclatar els sorollosos petards. L'acte acaba amb el repartiment de la tradicional coca de Sant Joan per part de l'Ajuntament.

Unes 400 persones reben la Flama del Canigó a la Bisbal d'Empordà

A les comarques gironines, són moltes les poblacions que celebren revetlles. A la ciutat de Girona, els actes han començat a la plaça Independència amb l'arribada de la Flama del Canigó, que ha recorregut els carrers de Santa Clara, el Pont de Pedra i la plaça del Vi. Després, la flama s'ha traslladat cap a la revetlla de Fora Muralla.

A la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), unes 400 persones han participat de la revetlla a l'antic camp de futbol, on s'ha rebut la Flama del Canigó i s'ha encès una foguera entre petards i aplaudiments.

A Begur (Baix Empordà) la celebració es concentra a la platja de Sa Riera, mentre que a Palamós la revetlla coincideix amb la festa major del municipi i s'han programat activitats com un sopar popular i actuacions musicals a les barraques. L'Estartit (Alt Empordà), un any més, fa coincidir la revetlla amb el festival Ítaca a la Platja Gran, on hi actuen els Catarres i Oques Grasses, entre d'altres.