Una mostra inèdita d'Antoni Muntadas i Antoni Miralda commemora el trentè aniversari de la galeria Palmadotze als Monjos

Una exposició d'Antoni Muntadas i Antoni Pujadas commemora els 30 anys de vida de la galeria Palmadotze de Santa Margarida i els Monjos. Es tracta d'una mostra inèdita que s'anomena 'M&M' i que suposa el segon cop en tota la seva carrera que aquests dos artistes exposen conjuntament. Inclou algunes de les peces més representatives dels dos creadors, així com un vinil de grans dimensions on Muntadas i Pujadas es presenten en forma d'acrònim a través de logotips que posseeixen una doble ema. Una videoprojecció sobre la cultura del vi completa l'experiència. La directora de l'espai, Pilar Carbonell, es mostra satisfeta amb la trajectòria de Palmadotze i afirma que està "consolidada". Amb tot, reconeix que el fet de trobar-se fora del circuit barceloní sempre els ha obligat a treballar "més dur" que la resta.

La masia de Mas Pujó de Santa Margarida i els Monjos acull fins el proper mes de març una exposició inèdita d'Antoni Muntadas i Antoni Pujadas. Es tracta d'una proposta que té doble atractiu, ja que s'ha creat per commemorar els trenta anys de vida d'una de les galeries més emblemàtiques del territori, la Palmadotze, i alhora suposa el retrobament de dos artistes conceptuals que només havien exposat conjuntament l'any 1972 a Nova York.

"Són dues persones que han estat vinculades a Palmadotze des dels seus inicis", ha comentat Anna Rovira, directora artística de l'espai, que ha indicat que tenen un perfil que encaixa amb a la línia de treball que sempre ha cercat aquesta galeria penedesenca.

Assenyala que les propostes que s'exposen a l'espai sempre han pretès "anar més enllà de l'estètica de l'obra" i convidar els espectadors a "reflexionar sobre la realitat del moment", una tasca que segons la directora artística de Palmadotze, Muntadas i Pujadas saben fer a la perfecció. "Tenen estils totalment diferents però coincideixen en la voluntat d'expressar un missatge, les seves peces tenen un rerefons a banda de la imatge o la paraula que utilitzen", comenta.

La proposta es divideix en tres parts, la primera de les quals està formada per un vinil de grans dimensions en què els dos artistes es presenten en forma d'acrònim a través d'una sèrie de logotips que posseeixen una doble ema.

La segona és expositiva, està distribuïda en dos espais de la galeria i recull algunes peces representatives de la trajectòria d'aquests creadors. Així, hi trobem peces on apareixen els particulars Soldats Soldés d'Antoni Miralda o una de les seves obres comestibles, un quadre pintat sobre oblees que reprodueix una de les proclames més populars del moviment 15-M 'No hay pan para tanto chorizo'. Pel que fa a Muntadas, l'exposició mostra alguns dels seus treballs més reivindicatius en què empra la paraula per abordar problemàtiques socials, polítiques o econòmiques.

La proposta es completa amb una videoprojecció sobre la cultura del vi i la trajectòria de la família de vinaters i galeristes que hi ha darrera de la galeria Palmadotze. En aquest document audiovisual Muntadas posa en valor les feines invisibles del procés d'elaboració del vi; mentre que Miralda apropa la part més visible, quan es destapa l'ampolla i s'inicia la celebració.

Un projecte consolidat

La directora i fundadora de Palmadotze, Pilar Carbonell, s'ha mostrat molt satisfeta amb la projecció que la galeria ha tingut en els darrers trenta anys. Carbonell afirma que va posar en marxa aquest projecte amb la voluntat "d'apropar l'art contemporani al Penedès" i considera que s'ha acomplert aquest objectiu perquè Palamdotze s'ha "consolidat" com un espai de referència. "Hi ha exposat més de 300 artistes de diferents generacions i tendències", ha assegurat.

Reconeix que el fet de trobar-se fora de Barcelona, primer a Vilafranca del Penedès i ara a la masia Mas Pujó de Santa Margarida i els Monjos, els ha obligat sempre a haver de "treballar més dur" per fer-se un lloc en aquest món. Amb tot, considera que l'actual ubicació de Palmadotze els permet oferir valor afegit a les exposicions. "L'art no deixa de ser art, però aquí tenim un entorn que ens permet fer activitats complementàries com dansa a les vinyes, lectures de poesia o concerts, que enriqueixen l'experiència", indica.

Alhora, remarca que el fet de trobar-se en una gran ciutat no sempre es tradueix en més afluència de públic. "Molta gent pot passar per fora d'un local passejant i no entrar", explica Carbonell que insisteix que "per la gent que té curiositat per l'art no és tan important el lloc on estàs, sinó la tasca que fas".