El ministre d'Agricultura i Pesca reclama des de Vilanova una moratòria per evitar la reducció del nombre de dies de pesca

La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú i la Generalitat de Catalunya han celebrat avui la decisió del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació de reclamar una moratòria del Pla pluriennal de gestió de la pesca demersal del Mediterrani Occidental (West Med MAP) per evitar la reducció del nombre de dies de pesca. La mesura l’ha anunciat el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, en el decurs d’una visita al port de Vilanova i la Geltrú, on ha explicat que França, Itàlia i Espanya van arribar a un acord el passat 18 de novembre a Brussel·les per reclamar conjuntament aquesta mesura a la Comissió Europea.

La reclamació a Europa consistirà a demanar que els dies de pesca per a l’any 2025 al Mediterrani Occidental es mantinguin als nivells de 2024. Aquesta demanda coincideix amb l’avaluació de les poblacions pesqueres que ha dut a terme l’institut oceanogràfic de Catalunya (ICATMAR), que conclou que no hi ha cap base per adoptar mesures correctores d’emergència a la zona de gestió pesquera corresponent a la flota catalana.

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya espera que també se solucionin altres aspectes, com ara els següents:

-El fet que es garanteixi una assignació de dies de pesca que permeti a la flota catalana continuar sent rentable ecònomicament.
-El desenvolupament de manera urgent de la revisió de les metodologies oficials d’avaluació dels estocs pesquers.
-L’aixecament dels límits de captura de gamba.
-El fet de posar èmfasi en la millora de la selectivitat i en l’enfortiment de les zones de tancament pesquer (vedats de pesca).
-Una gestió pesquera que permeti garantir la recuperació de les poblacions pesqueres i la viabilitat econòmica i social d’un sector estratègic com és el de la pesca.
-Es certifica el bon estat de les principals espècies pesqueres de Catalunya

Aquestes demandes es van fer prenent com a base els resultats de l’estudi de l’institut oceanogràfic de Catalunya (ICATMAR), que per primera vegada va dur a terme una avaluació precisa en aigües catalanes de les cinc poblacions de peixos rellevants per al Pla de la Unió Europea sobre la gestió de la pesca demersal del Mediterrani Occidental.

Aquest estudi determina que totes les poblacions avaluades es trobarien dins de límits biològics segurs (els nivells de biomassa que no posen en perill les poblacions): el lluç, el moll i l’escamarlà mostren nivells de biomassa per sobre dels mínims que garanteixen el bon estat de les espècies a llarg termini, mentre que la biomassa de la gamba blanca i de la gamba vermella estarien molt per sobre dels òptims.

Així mateix, l’estudi conclou que els resultats de l’avaluació de les poblacions mostren que el lluç i l’escamarlà es pesquen al nivell de l’anomenat rendiment màxim sostenible; el moll i la gamba vermella es pesquen per sota d’aquest llindar màxim establert, i només la gamba blanca, una espècie que ha proliferat en els darrers anys com a conseqüència del canvi climàtic, es pesca per sobre d’aquest objectiu de gestió.

Esforç del sector per assolir els objectius de recuperació de les poblacions de peixos

El del peix és el primer sector de l’economia blava del país després del turisme (en ocupació, volum de negocis i PIB) i l’únic amb una activitat contínua al llarg de l’any. És, per tant, un pilar de l’economia blava de les comunitats pesqueres.

A Catalunya la pesca d’arrossegament, regulada en l’àmbit europeu des de l’any 2019 mitjançant el Pla pluriennal de gestió de la pesca demersal del Mediterrani Occidental (West Med MAP), sosté tot el teixit de la indústria pesquera, incloent-hi les confraries de pescadors, els ports pesquers i les llotges. De fet, l’any 2023 l’arrossegament va representar el 37% de la flota pesquera total, el 38% dels desembarcaments i el 59% del valor total del peix en primera venda.

No obstant això, els desembarcaments de peixos a Catalunya durant els darrers vint anys (2002-2023) mostren una clara tendència a la baixa, i s’oscil·la entre les 37.044 tones l’any el 2006 fins a un mínim històric de 16.157 tones el 2023, amb xifres habituals al voltant de les 20.000 tones els darrers anys.

En aquests primers anys d’aplicació del Pla, el sector català ha fet un gran esforç (reducció de dies de pesca, tancament de caladors, parades temporals de l’activitat) a fi d’assolir els objectius de recuperació de les poblacions de peixos. Les captures de la flota d’arrossegament amb port base a Catalunya es van reduir fins a les 6.192 tones el 2023 (7.854 tones el 2019, un -21,1%), la flota va baixar de 224 unitats el 2019 (202 unitats el 2024, un -10%) i els dies de pesca actius de tota la flota d’arrossegament van disminuir, ja que de 41.640 dies el 2018 es va arribar a només 31.713 dies el 2023 (un -23,8%). Això equival a passar de 184 dies de pesca per vaixell el 2018 a, com a màxim, 159 dies el 2023. Paral·lelament, per mitjà de la cogestió, el sector pesquer català va acordar establir una xarxa única a tot el Mediterrani de vint zones totalment tancades a la pesca (vedats de pesca) creades sobre antics caladors, d’un total de 462 km2, i molts vaixells han adoptat voluntàriament una major selectivitat dels arts de pesca i han incorporat les anomenades “portes voladores”, que redueixen dràsticament l’impacte sobre el fons marí.