L'Estat trasllada a Brussel·les el seu malestar per la proposta "inacceptable" de la CE sobre la pesca al Mediterrani

Després d'unes setmanes marcades per les queixes del sector pesquer arran de la proposta de la Comissió Europea sobre els dies de pesca al Mediterrani, els ministres dels 27 es reuneixen aquest dilluns i dimarts a Brussel·les per debatre la mesura. Espanya, que considera la proposta "inacceptable", ja ha avançat que es farà escoltar i traslladarà el seu malestar a la trobada, amb la intenció que l'executiu comunitari presenti solucions alternatives. Perquè la seva pressió sigui més efectiva, l'Estat farà front comú amb Itàlia i França, dos països també en desacord amb la proposta i que junts amenacen de bloquejar l'acord sobre les quotes pesqueres per al 2025 en cas que la Comissió Europea es tanqui en banda.

La proposta impulsada per l'equip de l'anterior comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca, el lituà Virginijus Sinkevicius, vol limitar a un màxim de 27 dies l'any l'activitat d'arrossegament. Això suposa una reducció mitjana del 66% en el global dels tres països afectats -Espanya, França i Itàlia- i d'un 79% a l'Estat espanyol en particular. Fins ara, els dies que permetia la Comissió Europea per a la pesca d'arrossegament al Mediterrani eren 130 de mitjana.

Des del sector apunten que la imposició d'aquesta mesura suposaria de facto "una sentència de mort" per aquest tipus de pesca, amb afectacions especialment greus per a Catalunya. Segons dades recollides per les confraries de pescadors, Catalunya suma uns 200 vaixells en actiu que aporten el 60% de la facturació al conjunt de les confraries.

Arguments de la Comissió Europea

La proposta de la Comissió Europea s'emmarca en el pla plurianual de gestió de les poblacions de peixos, adoptat l'any 2019. En pla incloïa un període transitori de cinc anys, entre 2020 i 2024, que tenia com a objectiu assolir el que s'anomena "rendiment màxim sostenible", és a dir, que les quantitats màximes que es poden pescar en una població garanteixen que la mida d'una espècia no disminueixi.

Des que s'ha posat en marxa el pla, el sector de l'arrossegament ja ha reduït un 40% els dies d'activitat pesquera, però Brussel·les considera que els esforços es queden curts. En una audiència celebrada la setmana passada davant diversos eurodiputats, el director de la direcció general de Pesca de la Comissió Europea, Stylianos Mitolodis, va apuntar que les evidències científiques de què disposa l'executiu demostren que diverses poblacions de peixos -com per exemple el lluç- es troben en una situació "dolenta" i que les mesures que s'han pres "no han estat suficients".

La resposta de l'Estat

En contra els arguments de la Comissió Europea, Espanya sosté que la proposta de l'executiu comunitari és "de màxims" i veu "molt difícil" assolir un acord tal com està plantejat. Això ho va plantejar el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació del govern espanyol, Luis Planas, qui al mateix temps va defensar que el sector pesquer espanyol ha fet "grans esforços" per millorar la situació dels estocs biològics.

A més, el dirigent socialista creu que el document de la Comissió no té en compte l'impacte socioeconòmic vinculat a una reducció dels dies de pesca. "També parlem del territori i de les persones, i és per això que la Comissió Europea hauria d'haver efectuat un estudi d'impacte econòmic previ; no ha tingut en compte aquest factor", va lamentar.

En paral·lel, fonts diplomàtiques espanyoles consultades per l'ACN indiquen que algunes de les mesures adoptades pel sector pesquer "porten més temps" a produir resultats tangibles i asseguren que aniran "fins al final" amb la seva posició.

En aquest sentit, Espanya s'ha entès amb Itàlia i França -els altres països implicats- per fer front comú i forçar a la Comissió Europea que accepti una moratòria per a la pesca d'arrossegament. En la discussió d'aquesta setmana, els ministres dels 27 no només discutiran sobre la situació al Mediterrani, sinó també al voltant de les quotes pesqueres de totes les costes de la Unió Europea per al 2025.

Perquè la proposta sigui aprovada -en vota en bloc-, calen els vots a favor d'una majoria qualificada. En cas que Espanya, Itàlia i França es posicionin en contra, tan sols caldria el vot en contra d'un sol estat més perquè el text de la Comissió descarrilés, ja que per tombar una proposta per majoria qualificada es necessiten un mínim de quatre estats que sumin almenys un 35% de la població total de la Unió.

Pressió d'altres fronts

Si bé altres institucions com el Parlament Europeu no participen directament en aquestes negociacions, nombrosos eurodiputats espanyols de tots els espectres ideològics han fet pressió perquè la Comissió Europea refaci la seva proposta. De fet, la setmana passada es va celebrar una audiència a l'Eurocambra on dirigents que anaven des de Vox fins als Verds -passant pels socialistes i els populars- van defensar que els límits que es pretenen imposar a la pesca d'arrossegament són "insostenibles".

Al mateix temps, delegacions com la dels socialistes o ERC van enviar cartes a la nova Comissió Europea per exigir la retirada de la proposta final fins que no es digui a terme "una anàlisi socioeconòmica completa".

Coincidint amb la reunió dels ministres, aquest dimarts també es desplaçaran a Brussel·les el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, i diversos patrons, per reunir-se amb el director de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat, Antoni Espanya, i la subdirectora general de Pesca, Aqüicultura i Estructures Pesqueres, Itziar Segarra, per fer sentir les seves reivindicacions.

Alhora, els pescadors catalans s'aturen aquest dilluns i dimarts en senyal de protesta per la reducció que vol imposar la Comissió Europea.