"A AGMA es treballava amb condicions laborals dels anys 40 en plena època dels Jocs Olímpics del 92”

La polèmica sobre la foneria d'alumini AGMA de Santa Margarida i Els Monjos, que va cessar l'activitat el 1992, ha tornat al primer pla de l'actualitat després de la demanda que van presentar fa poques setmanes antics treballadors i familiars de treballadors de l'empresa a la Seguretat Social reclamant que es reconegui la condició de “malaltia professional” en les pensions que perceben. La major part d'ells pateixen un ampli ventall de malalties que, en alguns casos, està comprovat que són un efecte directe de les condicions laborals que hi havia a la fàbrica.

Josep Maria Carbonell, Carolina Pitarch i Carme Vallès són tres de les persones que han presentat la demanda. Carbonell i Pitarch són antics treballadors de la foneria, mentres que Vallès lluita pel seu pare Mario Vallès que, malgrat que segueix viu, pateix un reguitzell de greus problemes mèdics. Ells tres s'han convertit en portaveus de totes les persones que van treballar a la indústria i que, en molts casos, ja estan mortes.

Tal i com explica Josep Maria Carbonell “a AGMA es treballava en condicions més pròpies dels anys 30 o 40 que no pas en consonància amb les d'un país que celebrava els Jocs Olímpics de 1992”. La foneria va estar activa fins, precisament, el 1992 quan va tancar les seves portes. Carbonell recorda que “en tots els departaments es treballava en condicions d'absoluta manca de salubritat i seguretat amb núvols de pols plens d'elements tòxics. Jo mateix recordo haver fet boles amb restes d'amiant per exemple i l'únic element de seguretat que ens donaven eren mascaretes de paper”. Afegeix també que “entre moltes altres coses, també era habitual haver de fer carreres per fugir de les espurnes d'alumini calent que sortien disparades de les calderes. Tots els empleats teníem cremades”.

Materials de guerra

El procés de fondre elements d'alumini generava ingents quantitat de núvols de pols que s'adherien a tots els racons de les naus de la fàbrica i que omplien de particules tòxiques l'aire que respiraven els treballadors. Entre els elements que es fonien hi havia, fins i tot, restes de material de guerra  procedent de països com Israel, Irak o estats de l'Est d'Europa que arribaven a la planta a través d'un país intermediari, Austria.

Carolina Pitarch era secretària de direcció i el seu marit, Francesc Miró, treballador de planta. Miró va morir de càncer el 2000 amb només 44 anys d'edat. La seva dona recorda que “el meu marit va patir molt i va acabar morint després de patir dos càncers i jo arrossego greus problemes als ossos, una constant en la major part d'extreballadors de la fàbrica”.

Un estudi universitari certifica que els casos de càncer de bufeta patits pels empleats d'AGMA, per exemple, són sis vegades superiors als de la zona més contaminada de Catalunya, la del Tarragonès i estableix una relació de causa-efecte directe entre l'activitat de la fàbrica i la malaltia. Carme Vallès indica que “sembla que estem parlant d'una fàbrica de principis de segle XX i no pas dels anys 80 i 90”.

Sense suports

Carme Vallès recorda que, fins i tot, van acabar morint amb el pas dels anys “les parelles de diversos treballadors de la planta que rentaven la roba. La meva mare, per exemple, no va trepitjar mai AGMA, però com que netejava la roba del meu pare a mà, va respirar durant anys la pols acumulada a les peces que fregava i els seus pulmons es van ennegrir”.

El ventall d'irregularitats i problemes va ser tan ampli que els tres testimonis tenen problemes per a llistar-los. Josep Maria Carbonell assenyala que “els treballadors no erem conscients en aquella època del que significava tot allò i de la manca de seguretat. No teníem la més mínima informació i no ens passava pel cap fer cap denúncia. D'altra banda si ho haguéssim fet, hauríem durant un dia a l'empresa”.

Del que també es queixen Carbonell, Pitarch i Vallès és de la “absoluta falta d'ajuda i empatia que hem tingut per part de les administracions” i recorden que “sense anar més lluny l'Ajuntament de Santa Margarida i Els Monjos sempre s'ha rentat les mans en relació al tema i a les nostres demandes. I no hem d'olbidar que molts dels que han patit i pateixen les seqüeles d'AGMA són veïns del poble”. En aquest sentit, Josep Maria Carbonell indica que “tenim una gran sensació d'impotència i injustícia”.