Familiars i extreballadors de l'empresa AGMA reclamen a la Seguretat Social el reconeixement de "malaltia professional". Ramon Filella
Ramon Filella |
Santa Margarida i els Monjos
20-03-2018 15:09
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Un grup de familiars i d'extreballadors de l'empresa AGMA de Santa Margarida i Els Monjos, que va tancar el 1998, han presentat avui de manera formal a la Seguretat Social una reclamació per a que les malalties que pateixen ells o els seus pares o parelles siguin reconegudes com a “malaltia professional” i d'aquesta manera puguin rebre una pensió per contingència professional i no pas per a contingència comú.
La Plataforma Cívica per a la Salut i el Medi Ambient i el sindicat Comissions Obreres acompanyen en aquest procés als familiars i extreballadors de la fàbrica. AGMA es dedicava a la foneria d'alumini i, tal i com ho han demostrat estudis tècnics i testimonis dels mateixos treballadors, les condicions de salubritat eren pèssimes i gairebé de “l'edat mitjana”. Els familiars de treballadors ja morts i extreballadors presenten la demanda amb l'aval d'un detallat estudi que va realitzar la Universitat Pompeu Fabra i que es va donar a conèixer el 2016.
Tal i com ha explicat Mercè Mestres, portaveu de la Plataforma Cívica per a la Salut i el Medi Ambient, l'estudi de la UPF certifica que “en els casos concrets de càncers de bufeta, els treballadors d'AGMA en van patir entre 3 i 6 vegades per damunt de la mitjana de l'àrea del Tarragonès que és la més contaminada de Catalunya”. El treball evidencia, ha afegit Mestres, que “hi ha una relació estreta i directa entre l'activitat empresarial i la malaltia i, per tant, és un document molt valuós”.
Moltes altres malalties
L'estudi també assenyala que entre un 30 i un 35 per cent dels treballadors de l'empresa pateixen malalties vinculades amb l'activitat de la foneria, malalties que van des del mateix càncer de bufeta a d'altres tipus de càncers fins a un ampli ventall de problemes respiratoris i de degenaració dels ossos. Mestres ha recordat que “la falta de documentació, que de manera sospitosa va desaparèixer abans del tancament de la fàbrica en dos incendis, fa molt difícil certificar que aquestes altres malalties tinguin relació directa amb l'empresa, però nosaltres n'estem convençuts”.
Mariona Castellana, advocada del sindicat Comissions Obreres, ha assenyalat que “desconeixem si la Seguretat Social acceptarà la demanda, però amb la documentació que presentarem, esperem que així sigui. Si no hi ha una resposa positiva, continuarem batallant i aleshores anirem a la via judicial per a reclamar el que considerem completament just”.
Les demandes dels familiars i extreballadors es presenten a títol individual ja que, com ha detallat Castellana, la legislació no contempla en aquests casos una demana col.lectiva. Per l'advocada del sindicat el més probable és “que hi hagi una ressolució de la Seguretat Social en un termini aproximat de tres mesos”.
Els nocius i tòxics efectes que va tenir l'empresa AGMA sobre els treballadors i l'entorn es posen de manifest, fins i tot, en el fet que parelles dels empleats que mai havien trepitjat la fàbrica també van acabar emmalaltint pel simple fet de netejar la roba dels seus companys. Aiximateix, des de la Plataforma Cívica per la Salut i el Medi Ambient han recordat els efectes que va tenir el fum que sortia de la xemeneia de la fàbrica sobre el barri de Cal Salines de Santa Margarida i Els Monjos i el de La Bleda de Sant Martí Sarroca.
Més informació
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!