Un estudi vincula l'activitat d'AGMA als Monjos amb el càncer de bufeta de diversos treballadors

Un estudi publicat aquest mes de maig a la revista científica 'Occupational Medicine' conclou que hi ha una relació directa entre l'activitat de l'antiga planta d'AGMA a Santa Margarida i els Monjos i els treballadors diagnosticats amb càncer de bufeta urinària. L'informe, signat la directora del Centre d'Investigació en Salut Laboral de la Universitat Pompeu Fabra, Consol Serra, i els especialistes Anastasia Maltseva i Manolis Kogenivas, recull que 12 dels 98 empleats de la fàbrica dedicada a la segona foneria d'alumini han estat afectats per aquesta patologia, i ho relaciona amb la inhalació de pols magnètica, silici, potassi, magnesi, manganès, coure, ferro i titani. La Plataforma Cívica per la Salut i el Medi Ambient del municipi ha aplaudit les conclusions de l'estudi, assegurant que corrobora uns fets que ells ja denunciaven als anys 90. Ara les famílies afectades volen que el càncer de bufeta els sigui reconegut com a malaltia professional.

L'estudi difós aquest mes de maig va identificar els 98 treballadors que havien estat un mínim de sis mesos contractats per AGMA a Santa Margarida i els Monjos, on la planta va funcionar des del 1960 i fins el 1992. De tots els empleats se'n va recuperar el seguiment mèdic i laboral des que havien treballat a la fàbrica i fins l'any 2011, per comprovar la seva evolució després que la planta tanqués. Els autors de l'estudi també van entrevistar-los, constatant que "havien estat exposats a altes temperatures, gasos, vapors, olis, productes de combustió i gasolina", alhora que havien inhalat nombrosos elements químics, com pols metàl·lica, silici, ferro o titani.

Entre els anys 1961 i 2011, les xifres recollides a l'informe constaten que hi va haver 31 treballadors que van morir, 16 dels quals diagnosticats de càncer. D'aquests, 4 patien càncer de bufeta urinària. Durant els mateixos anys analitzats, l'estudi també va comptabilitzar 26 treballadors afectats per diferents tipus de càncer, 8 dels quals patien també un tumor a la bufeta urinària.

Basant-se en aquestes xifres, l'estudi determina que existeix una relació directa entre les tasques desenvolupades a AGMA i el diagnòstic de càncer de bufeta urinària. Un fet que Mercè Mestres, portaveu de la Plataforma Cívica per la Salut i el Medi Ambient a Santa Margarida i els Monjos, valora "positivament" perquè considera que avala les denúncies que històricament ha fet l'entitat. Mestres lamenta que els resultats hagin trigat a publicar-se -l'estudi va començar el 2010- però assegura que "marcaran història", ja que apunta que no existeixen informes detallats sobre l'afectació en la salut dels treballadors de la segona foneria d'alumini.

Mestres recorda que l'any 2006 hi va haver 16 tones de residus d'AGMA que van ser traslladades i segellades en abocadors especials després que l'ACA desaconsellés enterrar-les a Santa Margarida i els Monjos per la contaminació subterrània que podrien provocar. Aquest fet, sumat a l'estudi publicat aquest mes de maig, segons Mestres, demostra que "hi ha una associació directe entre les malalties dels treballadors i la feina que feien". En aquest sentit, assegura que "claríssimament" hi havia una manca de mesures de protecció pels empleats, que no disposaven de roba reglamentària.

Amb els resultats de l'estudi en mà, ara la Plataforma Cívica per la Salut i el Medi Ambient insta els treballadors afectats i les seves famílies a emprendre reclamacions. A l'espera de reunir-se amb assessors legals, volen que el càncer de bufeta urinària sigui reconegut com a malaltia professional pels empleats d'AGMA, fet que els permetria ser indemnitzats. Mercè Mestres assegura que és una patologia que està reconeguda en els treballadors de primera foneria d'alumini, com també ho és el càncer de pulmó. Per això insta els afectats d'AGMA –dedicats a la segona foneria- a persistir: "sabem que han passat molts anys, però això no vol dir que no ho puguem aconseguir", conclou.