Els que ja superem una certa edat, que per prudència no explicito, encara recordem el que jo he anomenat algun cop el "cicle de Nadal"
La cuina tradicional ho tenia molt clar. I per això tenia la "fresquera" i el rebost
Era Darwin qui defensava que l'evolució és sempre positiva?
Té sentit parlar de gastronomies més o menys locals?
Aquest tipus de restaurants que van estar actius durant l’època de creixement del Vendrell ara fa uns 20 anys durant unes temporada arribaven a fer tres torns en un dia, ara en prou feines en fan dos el qui té més sort i altres un i anar fent
Pots utilitzr motlles per tallar les galetes en formes típiques de Halloween com bruixes, carabasses, gats, escombres, ratpenats, calaveres, etc.
Els francesos podrien estar a punt de donar-nos una nova lliçó en el camp de la gastronomia
L'arribada del temps del bacallà (si més no en el receptari tradicional) m'ha generat una reflexió sobre la nostra cultura gastronòmica. L'europea
Val a dir que, amb el temps que hem tingut, sequera inclosa, el canvi d'estació ha vingut una mica endarrerit. Però el calendari vegetal mana i, agradi o no
És evident que menjar i beure és un capítol important de les despeses de la casa. Com ho és el consum d'oli d'oliva en una terra que l'ha fet emblemàtic
Els Hamlets de la cuina ja fa mesos que ens debatem entre el ser de la compra de fruita i verdura a l'engròs i el no ser de les bosses de plàstic transparent on s'inclou una quantitat predeterminada de producte
Una manera d'actuar que recorda molt l'estratègia de les malauradament freqüents "fake news" que tan de moda va posar l'expresident dels EUA Donald Trump
Hem de recordar que l'home va poder superar la pèrdua o desgast de les dents gràcies a les sopes més o menys convertides en puré per la cocció llarga i constant a la marmita de la tribu o la família
L’associació de la Carpa Juanita i el Porró organitzen el proper 11 de juliol un concurs de cuina adreçat als més petits
La nostra història gastronòmica hauria de tenir el seu lloc en la cultura del nostre planeta. I, agradi o no, des de la dimensió dels nostres Països Catalans que existien en aquells moments i que avui encara reivindiquem amb força
Julio Camba, gastrònom de referència de la postguerra espanyola, feia l'any 1937 la reflexió següent: "Preveo que en el transcurso de muy pocas generaciones, el arte de comer habrá sido enteramente substituido por la ciència de nutrirse"
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local