Centre de Formació Martí & Martínez Productions

Uns altres que són interins fins que es convoqui la plaça que juntament amb els que estan amb programes, subvencions i altres històries haurien de constituir una part minsa de plantilla.

Doncs en una vila optimista que no vull recordar passa totalment al revés després de més de 10 anys de no convocar places de funcionaris i laborals de carrera. Uns cops justificats per pla d’ajust per la tasca d’uns predecessors que a la casa gran lligaven els gossos amb llonganisses, i altres etapes perquè aquest esport pecuniari ho feien una mica més enllà de les nostres fronteres més properes i res d’augmentar plantilles a tot l’Estat. Altres vegades senzillament perquè no els ha donat la gana. Ja estava bé gaudir d’aquesta precarietat que dóna força al govern de torn i on el treballador perd força i seguretat per fer realitat les seves perspectives professionals.

Què ha passat que són innumerables les persones que en els darrers 3 o 4 anys han passat per aquesta empresa i quan han vist un lloc en altres administracions públiques o privades han tocat el dos perquè aquí no se’ls garantia res perquè els polítics poden prometre molt, però a l’hora de la veritat la realitat és la que mana. Persones que portaven més de 10 anys a la casa i veient que els núvols del seu futur a part de les promeses vàries, seguien en el seu lloc, han tocat el dos per anar a altres llocs on la majoria han estat més considerats.

Aquesta política de precarietat ha provocat que se n’hagin anat en orris moltes hores i esforços de persones que han dedicat a formar a nous companys i quan aquests estaven preparats per treure el màxim rendiment. Doncs han tocat el dos i esperant que el nou becari no trigui molt perquè les carpetes sobre la taula s’amunteguen aviat.

Per altra banda, dins el tema salarial hi ha moltes diferències entre treballadors amb la mateixa categoria. A part de l’escala de trams que l’any 2008 es varen treure de la màniga hi havia unes normes des d’un primer moment per encabir cada treballador dins un tram que van ser vulnerades per la classe política des del minut zero fent que algunes personalitats ascendissin amb ascensor i altres amb trist i pobre viarany de muntanya. Patètic tot plegat.

Al final de tot és com altres coses similars, si ho vols fer d’una forma arbitrària es fa i ja està i aguanta les crítiques.  El problema és quan volen posar una capa de democràcia, transparència i altres elements de la natura d’una manera forçada a fets dictatorials i és aquí on s’aixequen totes  les alarmes.  

Un altre tema són les nòmines d’algunes categories, com algunes de tècnics que estan a un nivell inferior que els administratius en molts ajuntaments en contrast amb altres similars que estan més normalitzades dins el mercat laboral del món de l’administració. Aquest és un dels grans greuges que fa anys que està sobre la taula i ni aquest tandèm de professionals de moure fitxes sense contingut ara i abans no han volgut arreglar d’una manera clara i igualitària per a tothom. Molts valors a la campanya electoral i darrera el micròfon dels optimistes, però  quan s’han d’aplicar es perden pel camí i no sé sap on han anat.