Soledats a la recerca de companyia

Un dels motors humans és la soledat. Altres poden ser la salut, el sexe, l’economia, el benestar personal i emocional. Les persones es mouen moguts per aquests objectius. Alguns es poden aconseguir a canvi de diners i altres potser es poden assolir per altres viaranys.

Jo encara soc de les persones que han conviscut tres generacions en una mateixa llar. Llavors el que avui en dia es pot trobar en una escola bressol o en una residència d’avis la teníem a casa sense haver de sortir al carrer. Evidentment, els habitatges eren, en general, una mica més grans que actualment i la gent podia conviure en aquest espai sense patir gaires friccions humanes. Hi havia també uns altres valors. La dosis personal de paciència era més elevada que la mitjana actual. No sé si la gent comptava fins a 10 en cas de situació tensa o simplement el refredament era molt més efectiu.

Avui entre divorcis i cadascú a casa seva i només ens veiem quan toca, el tema de la soledat és multiplica exponencialment. Aquesta situació en principi no ha de comportar cap problema i en molts casos és una solució, però no tothom sap viure aquesta situació amb totes les seves conseqüències.

Aquí hi ha molts factors i diferents graus que van des de l’eufòria fins a la depressió passant per totes les etapes. Les persones evolucionen amb el temps segons les circumstàncies. Un no sempre està en la mateixa part de la trama i segons diferents circumstàncies es va movent amunt o avall.

Els grans professionals coneixen prou bé aquest fenomen i per suplir una mica aquestes presumptes mancances han anat implantant les xarxes socials i similars. Aquestes eines virtuals et permeten parlar amb una persona del Japó sense necessitat de conèixer el veí del teu davant. Moltes d’aquestes relacions globals poden ser més autèntiques que no pas les trobades que abans es feien en diferents moments de l’agenda setmanal com els mercats, oci cap de setmana o aficions vàries. A vegades pot saber més de tu un català emigrat fa dècades a Austràlia que el teu veí del garatge. Coses de la globalització.

Llavors a través de les xarxes veien que quan algú apunta la possibilitat crear un grup d’una localitat o comarca per anar a caminar els diumenges al matí veus que molta gent s’hi apunta. Segurament li agrada practicar aquest esport en un dia, en principi no laborable. Potser el que vol és fer petar la xerrada i passar una bona estona per ser escoltat i també, de retruc, deixar anar el seu pap a unes persones de carn i ossos que no tingui res a veure amb les xarxes.

Altres persones opten per apuntar-se a un curs concret i el tornen a repetir en un altre edició. No per aprendre coses noves perquè ja se les coneixen prou bé en la seva majoria, sinó simplement per omplir el temps amb alguna activitat distreta i que segurament els portarà a coincidir amb persones que comparteixen gustos i passions.

Hi ha molta persona que viu sola en el nostre món i surten molt poc de casa. A vegades es dediquen a buscar activitats per fer alguna cosa, però clar els costa molt sortir de casa sense una companyia prèvia. Després estan els més espavilats que a través d’alguna activitat o entitat van trobant gent amb bona sintonia que els permet teixir relacions socials que poden arribar molt properes. També hi ha força grups de WhatsApp i similar que dona sortida a aquests casos en activitats puntuals.

Entre aquestes persones que conviuen amb la soledat hi ha molts i variats casos. En el darrer ple ordinari de l’Ajuntament del Vendrell va sortir el tema de la creació d’un grup de missatgeria per gent gran que vivien soles per poder ajudar-se els uns als altres. Persones que en alguna moment poden donar un cop de mà o rebre’l en cas de necessitat. Una iniciativa que està molt bé. Serveix per cobrir una mica les mancances que actualment existeixen en aquest món globalitzat però les persones cada dia estan més soles i deixades de la mà de Déu entre la burocràcia, pensions minses, pujada del cost de la vida a banda de la història de cadascú. La soledat és un dels principals motors de molta gent de totes les edats. En aquesta societat tan comunicada cada dia té un pes específic més important i s’ha de tenir molt en compte per planificar els eixos del futur.