Cuidem a qui ens cuida: millorem el servei de socorrisme a Vilanova

Sabíeu que Vilanova i la Geltrú té més quilòmetres de platja que Barcelona? Per motius com aquest, és indubtable que les vuit platges i els gairebé sis quilòmetres de façana marítima, són un dels principals atractius turístics i reclams de la nostra vila. És per això que sovint parlem de molt temes relacionats d'alguna forma amb tot el que comporta a les nostres platges, de la conservació del medi natural i la biodiversitat, de la sorra, de l'aparcament i la zona blava, del transport públic i els busos llançadora, de l'hostaleria i xiringuitos… Però, el cert és que gairebé mai parlem de la seguretat a les nostres platges i del servei de salvament, vigilància i socorrisme i molt menys de les condicions laborals amb les que treballen.

 

A Catalunya, les dues darreres "temporades de bany" hi ha hagut vint-i-un ofegaments mortals durant el període de l'any 2021, i vint-i-quatre durant el període de l'any 2020. I des del sector se'ns indica que el 90% d'aquests ofegaments succeeixen o bé en llocs on no hi ha servei d'atenció de vigilància o bé quan aquest no està operatiu. Crida l’atenció que amb els quilòmetres de platja que disposem a Vilanova i la Geltrú, no hi hagi un pla concret que especifiqui com s'ha de garantir la seguretat a les platges, així com en quines condicions han de treballar els i les professionals dedicats a la vigilància i socorrisme. El títol VII de la Llei 8/2020, de protecció i ordenació del litoral, estableix el marc competencial entre la Generalitat i els ajuntaments, però de fet no hi ha cap marc normatiu ni a Catalunya ni en l’àmbit local, que especifiqui les condicions tècniques i laborals amb les que s’ha de fer el servei d’atenció, socorrisme i salvament per a cada tipus diferent de platja i amb quina mena de dispositius homologats. 

 

En el cas de Vilanova, l'actual Pla d'Usos va ser aprovat el setembre del 2022, i té una duració prevista per a les temporades 2022-2026. En ell es preveuen mesures de seguretat i salvament com la instal·lació de torres per a la vigilància, salvament i socorrisme, a més de la instal·lació de mòduls per a l'atenció de primeres cures. Però, és evident que falten una sèrie de criteris objectius i adaptats a la realitat de cadascuna de les platges que a més ofereixin el servei més adequat adaptat a cadascuna d'elles. Això, com dèiem, és degut a la manca d'una normativa autonòmica i un pla de seguretat local per al salvament i socorrisme de les platges. Un exemple és que la platja llarga, la més extensa del municipi (1.100m x 45m), només disposa d'un abalisament de la zona de bany amb boies cilíndriques a 200 m de la costa sense cap dispositiu de seguretat. Un altre exemple és que tant a la platja del far com a la de Ribes Roges es contemplen dues torres de vigilància, però en realitat la segona platja disposa de 300 metres més de longitud que l'altre sense que això es tradueixi en més dispositius de seguretat. 

 

Per tant, cal reclamar uns estàndards de qualitat en els equipaments de seguretat i uns paràmetres per qualificar la qualitat o que es compleixin els requisits mínims per oferir un servei de salvament, atenció i socorrisme adequat. Per exemple, elements tradicionals com les cadires de vigilància, són elements anacrònics que no garanteixen cap mena seguretat laboral i d'eficiència en vigilància. També és important que les torres de vigilància disposin de vidres antireflex i filtre UV, on el o la socorrista pugui realitzar els torns de treball protegit de la radiació solar, del vent i altres contextos del clima. Això és important, ja que les torres han de facilitar la mobilitat del professional, podent escollir la posició de vigilància més idònia al moment (interior, exterior...), facilitant així mantenir un nivell de concentració elevat i evitar un nivell de cansament que disminueix les capacitats de detecció del professional. Així mateix, aquestes torres han d'estar numerades en costats i sostre per facilitar-ne la localització per part dels serveis d'emergència, terrestres i aeris. I és que ells experts en seguretat en entorn aquàtic porten anys demanant la retirada de les cadires de vigilància i oferint el seu servei per a adoptar els models de torres i de gestió adients a cada zona.

 

Un dels problemes pels quals no s'escullen els millors dispositius i equipaments per a les platges és que sovint la responsabilitat dels serveis d'atenció i socorrisme són externalitzats a empreses externes, a més les quals la majoria són empreses multiservei no especialitzades que no comptem amb la direcció de professionals del sector. Això, acaba suposant també en un detriment de les condicions laborals dels i les professionals, sovint molt precàries i molt poc rigor tècnic. I de fet, parteix d'un error conceptual d'entrada, ja que la vigilància i seguretat de les nostres platges no són serveis que s'haurien de poder externalitzar de la mateixa manera que no externalitzem el servei de bombers o de policia local. Si a alguna conclusió podem arribar és que les empreses adjudicatàries no haurien de ser mai l’única font d’assessorament dels consistoris, tampoc els fabricants d’aquests elements. És per això que una de les mesures urgents que poden implantar els ajuntaments, a imitació del marc normatiu de les Illes Balears, és establir la figura del coordinador/a del servei de platges, que s’encarregui de la implantació del Pla de salvament, de la supervisió dels procediments d’actuació davant l’emergència a les platges de risc baix. És per aquests motius que SOM VNG hem presentarem al ple ordinari d’abri, una moció on demanem la millora de la seguretat del servei d'atenció i socorrisme a les platges de Vilanova i la Geltrú, i amb la que hem comptat amb Ramses Martí, com assessor independent i expert en urgències, emergències i salvament marítim per tal de presentar la proposta més adequada a les necessitats del sector i a qui agraïm públicament la seva col·laboració.