L’aranya és morta, a punt d’enterrar

S’acosta Sant Jordi. A la llunyania ja es veu el drac..

Sant Jordi va arribant intentant escatir que volen dir tot el maremàgnum de senyals i contra senyals de la Rambla Samà.

I la princesa es prepara per fer una botifarra al drac si persisteix amb la seva actitud de voler-se-la menjar.

"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
(...)
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava

Aquets versos de Joan Maragall, avui potser políticament incorrectes, no passarien el sedàs del revisionisme en el contes. La foto ens fa pensar que aquesta imatge que vam trobar representa un drac vençut, un drac derrotat, un drac deixat com una deixalla de la historia. Un drac entre altres andròmines.

Però ja se sap que el drac fins que no s’ha canviat la historia per fer-la més amable i adequada els nostres moments, el drac no és ja el dolent, la princeseta diu que no cal que la salvi ningú i que ella sola ja pot fer-ho i un cavaller, Jordi, que ja veu que el seu paper ha canviat, que cal que sigui un altre encara que segueixi essent de patró d’alguns països. El drac era el dolent de la pel·lícula, era l’objectiu a batre, era més dolent que la tinya.

Bé això ja ho sabíem. Però el drac de la foto ens recorda, té una retirada al nostre Drac de la Geltrú.

I hem buscat la fotografia quan en un d’aquests avisos que t’envien les publicacions amb les notícies destacades ens saltava aquella que deia que “El Drac de la Geltrú, havia desaparegut després del canvi de propietat del local on el guarden”.

Llegida la notícia, gairebé ens agafa un cobriment de cor, se’ns disparen totes les alarmes. No pot ser. Com un drac emblemàtic de la nostra ciutat pot acabar en mig d’una trifulga entre propietats, llogaters, especuladors, immobiliàries...?

No pot ser, no es ho creiem i busquem amb neguit el calendari i no, no estem a 28 de desembre, no és una innocentada.

Doncs que passa?

Un greuge a la ciutat.

Sitges o Vilafranca ens han declarat la guerra?

Una afrontament a la nostra cultura popular.

La història no deixa de ser un episodi surrealista. Guardat el drac en un local des de fa anys cedit per una immobiliària. Vet aquí que el local ha canviat de propietari i ara ja és d’una altra immobiliària i ara resulta que Drac ha passat  a ser com una mena d’okupa sense voler-ho. Urgíem una ràpida resolució del conflicte o segur que s’haurien de prendre mesures més dràstiques i contundents conta la immobiliària que ha fet un “segrests” inhuma i que atempta a les arrels més profundes de la cultura popular. Finalment el segrest segons s’informa s’ha resolt, no se sap si s’ha pagat rescat o bé hi ha hagut una “entente cordiale”.

Els dracs sempre han tingut mala fama de manera injusta creiem només ens cal veure els contes que s’han explicat, però també tenen fama de valents i descarats per això en molts pobles, viles i ciutats el tenen com representant d’una certa cultura popular, expulsat del Corpus és ara una peça imprescindible del seguici festiu de la Festa Major.

Fins i tot al rei Jaume se’l representa amb un casc coronat amb un drac, tot i que diuen que això no és històricament cert, però, i què? A nosaltres ens agrada que el Rei en Jaume porti un drac com a senyal de la seva autoritat.

Sobre dracs se’n podria parlar i molt,

Veient però la imatge de la foto una mica tristos hem quedat i ja no parlem del desori que ha patit el drac de la Geltrú, gairebé ens cauen les llàgrimes...

I quina fi tant trista la del drac de la foto. Ara entenem allò de la fi del cagaelàstics.

S’acosta Sant Jordi......