Envàs on vas?

No hem pogut oblidar aquella campanya publicitària d'‘Envàs, on vas?', que protagonitzaven tres noies, que amb uns passos ben conjuntats i amb la cançó enganxifosa i reiterativa, ens feien la propaganda de la necessitat de reciclar envasos. Eren les The Mamzelles: Bàrbara Mestanza, Paula Malia i Paula Ribó. La campanya tenia la pretensió de millorar la selecció dels envasos que es llançaven als contenidors groc i verd. Verd el vidre i groc la resta d’envasos, “tetra briks”, ampolles de plàstic altres… Campanya que a més volia indicar i remarcar que els contenidors groc i verd eren exclusius per a la recollida d’envasos domèstics i per tant insistir: Només envasos, altres productes encara que siguin de vidre o plàstic, no. Bé, era una manera també de que els gestors de la recollida tinguessin menys feina a l‘hora de fer la tria... S’havia arribat a indicar que una tercera part d’allò que es diposita al contenidor groc a Catalunya no hi hauria d’anar i per tant es fa difícil materialitzar el processament.

A la foto hi ha una mostra del diàleg entre administrat i administració sobre envasos. I aquest  diàleg entre l’administració i l’administrat sempre hauria de tenir una vehiculació fàcil, directe i sense intermediaris.

El debat que sembla que es voler sostenir en aquest tema sobre les ampolles que estan fora del contenidors no sembla ser el paradigma d’aquesta relació.

És evident que els contenidors són en aquest indret per recollir les ampolles. Per tant no té massa sentit -no hauria de ser habitual- el deixar-les fora. Però clar, aquí es ve a insinuar que el contenidor està ple i per tant no és pot complir materialment l’obligació de posar l’ampolla dintre.

Uf!!, dilema de difícil resolució. O les torno a casa a esperar que els buidin o m’exposo a la sanció que, poca conya, pot arribar fins els 3.000€, molta pasta, molta per deixar un una ampolla de cervesa o una ampolla de vichy català, o un petit flascó de perfum. Cert, no surt a compte no complir amb l’ordre clara i explícita de que es faci servir el contenidor.

Però qui multa al multador d’ofici si no compleix amb l’obligació de tenir el contenidor amb possibilitat de ser utilitzat.

Ja ho diu la mateixa inscripció més gestionar i menys multar. I la proposició té tota la raó del món però la gestió no crec que sigui fàcil. Perquè si observes els procediments t’adones que el contenidor, i més aquells que estan a vora dels bars, tavernes, tuguris i lloc de begudes, el seus gestors acostumen a descarregar tot el que porten a uns contenidors que potser no estan prou dimensionats, o el que cal és que cada establiment s’ho gestioni i en hores determines els hi recullen el material de rebuig...

Però la recollida sempre tindrà alguns inconvenients i ens jugaríem un pèsol que ben poques multes s’han posat per aquestes accions que són obligatòries.

I el tema dels envasos potser caldria afrontar-los amb una reutilització i tornar a les velles fórmules però segures, de que els envasos fossin retornables. El tema estava força ben organitzat. Pagaves un mòdic preu per l’envàs, el retornaves i et tornaven els diners o bé agafaves una nova ampolla sense cost i llestos.

Calia guardar els envasos, el cistell pesava una mica més però també és cert que potser ens estalviaríem feina, i diners...

Van arribar el temps de la disbauxa i opulència i això de retornar envasos es va convertir en una antigalla. Ningú els volia tot era d’un sol ús i a sobre hi havia empreses que feien el seu negoci reciclant els vidre i revenent-lo.

Les ampolles tenien més d’una vida útil i els envasos es pagaven prou bé. Només cal recordar -sobretot els que ja tenen una certa edat- la famosa “campanya de l’ampolla” en que passat el Nadal es passava pels carrers i es recollies ampolles (buides, s’entén oi ?) de cava i es portaven a les caves que les compraven i algunes associacions solidàries feien caixa. 

En fi caldria trobar solucions globals però mentre ull viu! Que l’envàs fora del contenidor cotitza molt alt!.

Però la contestació també és clara. Gestionar, buidar i en algun moment multar. Ho subscrivim, però també som obertament partidaris que qui embruta paga. I si hi ha contenidors plens doncs que pagui l’empresa concessionària que fa un bon negoci amb els envasos.

Mentre va sonat de lluny allò de:

Tres colors ens ajuden a reciclar,

 el verd, el groc i el blau per tenir-ho clar.

Si ets un envàs al groc aniràs,

si ets un cartró: al blau, si us plau,

el vidre ben net anirà al verd