Vindràs divendres a cantar per la Pau en el món? Passa-ho!

(a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú a les 19h)

Algunes reflexions del perquè ens convé cantar col·lectivament:

Deia el psicòleg Antoni Blay, precursor de la psicologia transpersonal, perquè una persona estigui, podem dir, equilibrada, ha de tenir un equilibri entre les tres potes del “tamboret”: L'ENERGIA, LA INTEL·LIGÈNCIA I L'AFECTE.

Quan una persona té energia, perquè és cuida, s'alimenta correctament, fa exercici físic..  i si aquesta persona és va nodrint intel·lectualment, busca saber, té inquietuds per augmentar el coneixement... i si a més es una persona sensible a la natura, a l'art i al sofriment dels demés éssers vius, i amb ganes d'estimar i de ser estimat... Podríem dir que és una persona feliç i equilibrada capaç d'aportar salut i benestar al seu entorn.

Quan una de les potes falla, el “tamboret” no s'aguanta, per exemple una persona que té molta energia física però té poca inteligencia i nul·la capacitat afectiva, diem que estem davant d'una persona que pot fer molt de mal... en coneixem d'aquests.

Si enlloc de parlar d'una persona parlem de la Humanitat, també hi podem veure aquestes tres potes: L'ENERGIA, LA INTEL·LIGÈNCIA I L'AFECTE.

L'ENERGIA, seria tot el potencial físic que ens aporta energies per portar una vida digna totes les persones.

LA INTEL·LIGÈNCIA, la capacitat d'entendre que en Planeta hi vivim moltes persones, moltes cultures, moltes llengües, amb realitats molt diverses... també entendre que estem de pas i no ens endurem res a la mort... i entendre que som una petitíssima part d'un Univers infinit, que el nostre intel·lecte no pot arribar a comprendre.

L'AFECTE: la capacitat afectiva de la Humanitat seria la comprensió generalitzada del valor de la vida. En aquest sentit qui coneix més el valor de la vida, en general, són les dones, doncs tenen la capacitat de donar llum a noves persones i alimentar-les. Elles són la porta d'entrada a la Vida i al Planeta. Elles saben, més que els homes, quines són les necessitats físiques i afectives de les persones pel seu benestar.

Malauradament però, la societat té molta capacitat d'energia concentrada sobretot en produir armes i grans monopolis de determinades fonts d'energia, una intel·ligència molt vinculada al coneixement científic i lligada a grans interessos econòmics i una capacitat afectiva de govern planetari molt marcada per les decisions d’homes i molt mancada de la visió afectiva de les dones. 

La pota de l'AFECTE de la Humanitat està totalment deteriorada, ho veiem en els errors i horrors de les guerres. Cada vegada hi ha menys persones (majoria homes) al capdamunt de les piràmides de poder, envoltats de luxes i ordenant guerres i el que abans eren piràmides de poder, ara són grans bosses de milions de persones malvivint sense els recursos necessaris doncs moltes han hagut de marxar dels seus països per poder viure després que els han destruït els seus mitjans de vida i amb un Canvi Climàtic galopant.

Hem de fer créixer la pota de l'AFECTE i aquesta és una tasca de tothom i urgent. Cantar cançons que conviden a reflexionar i a orientar el futur, és una bona manera d'avançar i en la que tothom hi pot participar. En aquest sentit més que parlar de les dones hauríem de parlar de la part femenina que tothom té. Com el Yin i el Yan, el femení i el masculí s'haurien d'equilibrar en unes societats fortament desequilibrades.

El cantar és el primer llenguatge de la Humanitat i això ens pot ajudar a entendre'ns millor i avançar cap a l'equilibri social. Cantant tothom, sense dividir-nos en actors i espectadors, a la vegada que reflexionem conjuntament entorn el futur on hauriem d'arribar: el reconvertir les fàbriques d'armes de destrucció en eines de construcció i els exèrcits destructors en forces constructives davant de necessitats humanes extremes.

Cada divendres des del “cor de la turuta” (turuta.cat) ens conviden a trobar-nos per cantar, l’important és que cada vegada siguem més i que com una taca d’oli aquesta iniciativa es vagi estenent arreu…