Al lloro conseller!

Doble pintada damunt d’un cartell de promoció de fruites amb un camp verd gairebé idíl·lic que contrasta notablement amb les peticions, amb les demandes, amb les exigències dels qui van aprofitar l’espai per posar-hi les seves reivindicacions de manera clara i diàfana.

Doble demanda.

Sembla però que hi ha una doble autoria. Sense tenir cap mena d’expertesa en grafologia afirmem que són dos autors o autores de les reclamacions.

I un doble color.

Mentre uns o unes van més per reclamar la llibertat, els o els altres van per carregar directament i contra la policia.

Exigències totes dues que s’emmarquen en una moment de lluita i desobediència -moderada i relativa- de les pautes que assenyala l’autoritat.

La llibertat és sempre desitjable, és un desig incontestable, i quan es reclama des de les parets és una demanada sobre determinats empresonats, la majoria de les vegades fruit de la repressió política o detinguts i detingudes en manifestacions i aldarulls en enfrontaments amb la força pública (sigui les d’ocupació o els més nostrades que carreguen amb la mateixa força si cal). També hi ha qui diu que s’ha d’esperar en un estadi gairebé de levitació permanent, que rebre un cop de porra català és menys dolorós que si ho fan en espanyol. No imagino a ningú pintant a les parets amb esprai amb cara tapada amb un passa muntanyes –imatge d’antes-, o no, reclamant la llibertat dels especuladors, estafador i delinqüents de coll blanc, però tot arribarà....

També les demandes estan fetes amb colors diferents fet que va suposar que hi ha una dualitat d’autors.

Però els colors també tenen significat mentre que es demana llibertat amb el color negre que ve a significar l‘absència de color i moltes vegades s’interpreta com un element negatiu, boirós, ininterpretable per això la majoria de les vegades el color negre és significat del dol i la pèrdua, però alhora també significa un certa elegància institucional.

Per contra el color vermell o roig és un color que recorda la sang, el foc i això s’assimila a la violència i a la guerra, aquí potser la interpel·lació sobre la Brimo es faci en aquest color que també pot evocar la fúria, el valor i la lluita.

Però totes aquets disquisicions sobre el color de cada pintada i la seva possible significació no deixa de ser pura i dura especulació perquè tanta història pot ser sobrera per intentar esbrinar perquè es fa servir un color o un altre i el més segur és que tot depèn de l’esprai que tenim a ma o el que és més barat. I punt.

Llibertat.

Dissolució.

Tot va lligat i cal recordar que es demana aquesta dissolució per les actuacions que no acaben de convèncer de la Brimo, però clar la definició d’aquesta estructura policial diu que “L'Àrea de Brigada Mòbil dona suport a altres unitats policials en el manteniment de l'ordre públic, en tasques preventives dins d'operatius preventius extraordinaris, en calamitats o catàstrofes públiques i, en general, en totes aquelles activitats de seguretat ciutadana que es determini”.

I ja sabem que segons qui determina, les carregues poden ser fortes, contundents i expeditives.

Els agents que ens recorden a Robocops, madelmans i altres artefactes ofensius no estan per punyetes, no són germanetes de la caritat. Si cal carregar es carrega i punto pelota.

Després ja vindran les possible queixes justificades o no, i ja se sap que aquí  per arribar a ser President a voltes cal dir que s’estudiarà el model policial i si cal dissoldre les BRIMO i el que calgui. Mentre els professionals parlen de lleugeres correccions en els operatius d’intervenció i actuació.

Conseller, al lloro que aquí hi haurà marro.

Llibertat sí.

Dissolució, no ho sé.