El cavall de Troia entra al Liceu del futbol

Fa temps es va dir que el públic barceloní anava al Camp Nou com qui va al Liceu. A veure l'espectacle, limitant-se a pagar l'entrada i, al final del partit, picar de mans o de peus segons el resultat. A partir d'aquesta premissa es podria afegir que en l'enfrontament entre el Barça i l'Eintracht de Frankfurt, el dijous de la primera Setmana Santa amb llibertat després de dos anys de covid, l'afeccionat va optar per la platja o la segona residència abans que per donar suport a l'equip que Xavi tracta de reconstruir.

Això, no hauria causat cap problema si no fos que el rival, un equip que no figura en l'elit esportiva europea, tenia al davant una oportunitat única de fer-se un lloc en les altes esferes futbolístiques i ho va aprofitar tal com havia fet el Barça a la Recopa de Basilea, el 1979, quan l'equip de Quimet Rifé i una multitud de 30.000 aficionats desplaçats a la ciutat suïssa va aconseguir saciar l'ànsia blaugrana de tants anys sense aconseguir el primer gran trofeu europeu pel club.

D'aquesta manera va ser com els seients lliures que van deixar els socis van ser ocupats per 20.000 alemanys amb més ganes de veure triomfar al seu equip que d'anar a la madrugá de Sevilla.

Talment, com quan el cavall de Troia va introduir dins d'aquesta ciutat una munió de grecs mentre els troians dormien. Quan els soldats van sortir de la panxa del gran animal de fusta, els adormits súbdits de Príam van ser desarborats sense contemplacions i els seus soldats passats per les armes invasores.

A la història li encanta donar sorpreses a qui oblida les seves lliçons, ni que sigui 3.200 anys més tard.