“Invasió” vilanovina en la primera Setmana Cultural de Cubelles (abril de 1975)

Amb l’ànim de contribuir a recuperar tot el que un franquisme aleshores en plena davallada havia reprimit. Sense recursos econòmics i només amb el patrocini de l’Obra Cultural de la Caixa del Penedès en un parell d’actes –es va descartar demanar ajut a l’Ajuntament en un moment en què l’oposició a la tèrmica ja era força notòria– els organitzadors se les van enginyar per portar a terme una programació més que digna. Si ara aquest esdeveniment cultural que arriba a la seva cinquanta-unena edició s’estén fins ben entrat el mes de maig, en aquella ocasió els actes es van concretar exactament en set dies, començant el dijous 17 d’abril i finalitzant el mateix dia de Sant Jordi, que s’esqueia en dimecres. La relació d’amistat dels joves cubellencs amb altres de Vilanova i la Geltrú –a través de la feina, l’Institut Cabanyes o la universitat– va propiciar la presència dels Bordegassos, de l’Escotilló G. T. i dels grups musicals Barracca i Petita Banda Primària, de manera que aquella primera Setmana Cultural de Sant Jordi es va convertir en una autèntica mostra de la cultura vilanovina a Cubelles.

Barracca i La Petita Banda Primària

El dissabte 19 d’abril, el local de L’Aliança acollí una vetllada musical protagonitzada per Barracca i Petita Banda Primària que a mi, particularment, i també a altres de la colla, com l’Ester Granell, m’ha quedat gravada per sempre més per una cançó interpretada pel grup Barracca, titulada El mar S.A., la lletra de la qual reprodueixo a continuació:

EL MAR, S.A.

Sé d'una història barata
de pa amb xocolata
que no acaba bé.
Era un racó de la costa
de platja congosta
i aire mariner.

Un gran amic de la “pela”
compra una parcel·la
voreta del mar.
A ell no li importa el paisatge
comença l'ultratge
i el mana tapar.

Tornada: Que es maco el mar
ple de petroli
i els “desperdicis”
del Monopoli. (es repeteix l’estrofa).

Munta fàbriques de ferro
que porten l'enterro
a tot el litoral.
Alguns protesten i criden
però tot es mentida
diu el “mandamàs”.

El que surt de l’edifici
i porta l’ofici
se’n va vers el mar.
No queda ni una sardina
i menjar petxines
val un dineral.

Tornada sencera

Mentre el negoci camina
arriba la ruïna
per al mariner.
El mar es ple de confitura
que s’enfonsa i sura
que s’allunya i ve.

Sé d’un racó de la costa
on el mar s’hi acosta
amb aire cansat.
On jugava la canalla
ara hi ha una “valla”
que diu : NO PASAR.

Tornada sencera
 

La cançó era una crítica contra la tèrmica, de la qual els de Barracca n’estaven tant en contra que a Cubelles van aparcar el seu autèntic nom per presentar-se com a Termita. Josep Maria Tembleque, un dels components del grup, em recorda que “quan alguns companys nostres es van assabentar que anàvem a actuar a Cubelles ens van dir que anéssim amb compte ja que el tema de la tèrmica estava en plena ebullició. Doncs mira, com que nosaltres érem dels que hi estàvem en contra, vam decidir anunciar-nos, de manera irònica, com a Termita”. Aquell recital va ser l’únic en la seva trajectòria en què van adoptar aquest nom, i ho van fer representant l’espectacle “Termita en el país de les meravelles”. Aquest constava de dues parts amb un concurs a l’entremig de preguntes centrades en problemes locals i conduït pels anomenats “Los Palmeros d'Avignon”. A Cubelles, Barracca hi havia actuat l’estiu de 1974, compartint cartell amb Ton Dalmau, i ho tornar a fer a principi d’abril de 1976.

Barracca estava format per Josep Maria Soler Bou, veu i guitarra; Josep María Tembleque, veu i animació; Jordi Tembleque, percussions; Xupi Martí, guitarra; Ramon Gomà, guitarra, i Tet Ràfols, contrabaix. Va debutar el 1972 i va restar actiu fins al 1976. El grup va obtenir el primer premi del Concurs Promoció de Noves Veus, organitzat per l’Ateneu Sant Just Desvern, el 1973, i també va ser distingit en els Premis del Públic i del Jurat Festival de Cancó Ateneu Mataroní (1976) i en el Festival de la Cançó de Sant Vicenç de Montalt, també el 1976. Ells mateixos eren els autors de la lletra i música de les cançons que interpretaven, a excepció de Los fantasmas, de Luis Eduardo Aute, i de T’he donat una rosa, de la Teresa Rebull, “l’àvia de la Nova Cançó”. El grup vilanoví va sumar setanta actuacions i va compartir escenari amb figures de la talla de Núria Feliu, Dolors Laffite, Maria del Mar Bonet, Coses, Joan Baptista Humet, Salomé, Jorge Sepúlveda, Enric Barbat, Pi de la Serra, Falsterbo 3, Jaume Arnella i Xesco Boix, entre d'altres.

Els germans Jordi i Josep M. Tembleque i Josep M. Soler (Foto cedida per aquest darrer)

Per cert, el nom de Barracca portava el subtítol de “El quart ull de l’home”. El propi Josep Maria Tembleque ens explica el curiós i enginyós motiu, recollit en una cançó: “L’home té tres ulls, /  dos a la cara i un al cul. / Nosaltres som el quart ull de l’home, / el que tot ho veu i tot ho enraona. / Parlem del ric, del rei i del que s’ho embutxaca. / Per això som Barracca. / Si us agrada el que canto, aplaudiu. / Si us agraden els cantants i les cançons / és que som bons”.

L’altre grup que actuà en aquella vetllada musical era La Petita Banda Primària, també conegut com “La banda del Cesc Surroca”, el seu líder, cantant i guitarra. Els altres components eren Tet Ràfols, guitarra (també actuava amb Barracca, com hem vist); Pep Vinyals, guitarra; Miquel Florenciano, piano, i, més endavant, Josep Fort, flauta. Van tenir una curta però brillant trajectòria (1975-1976) en què destaca el triomf al X Concurs de Cançó Catalana organitzat pel Centre Lleidatà de Barcelona, el juny de 1976. Els vilanovins hi van participar amb les cançons El Diluvi (poemes de Bertolt Brecht) i Pel poble, un tema a l’entorn dels problemes dels immigrants. Aquest èxit els va permetre actuar a Ràdio Joventut i Ràdio Espanya de Barcelona i incrementar les seves actuacions, entre les quals una a Menorca aquell mateix estiu.

Francesc Surroca també actuava en solitari, igual que un dels components de Barracca, Ramon Gomà. Tant un com l’altre van prendre part en un apoteòsic festival celebrat a finals d’abril de 1976 al pavelló d’esports de Vilanova i la Geltrú, en pro del monument a Francesc Macià, en què també hi va actuar, entre d’altres, la Núria Feliu.

La Petita Banda Primària, a Menorca, el 1976 (Foto cedida per Josep M. Ràfols)

L’Escotilló G. T. i els Bordegassos

A l’Escotilló G. T. li cap l’honor de protagonitzar el primer acte de la història de la Setmana Cultural, el dijous 17 d’abril de 1975, al teatre de la Societat L’Aliança. L’elenc del Círcol Catòlic, dirigit per Ignasi Ràfols, hi va representar El militar fanfarró –al cartell s’anunciava com a El soldat fanfarron–. L’obra, del dramaturg llatí Plauto, va ser adaptada per l’escriptor Joan Castells. L’Escotilló venia de representar El misantrop, de Molière, obra amb la qual, l’any anterior, va ser guardonat en el II Concurs Provincial Ciutat de Manresa amb un premi especial d’estímul a la joventut per ser el més jove de mitjana dels que hi van concórrer. Per cert, el Nani Ràfols, tal com és conegut, va dirigir anys després a Cubelles, en les festes nadalenques de 1989, la primera representació dels Pastorets del Grup de Teatre del Casal de Cultura

Poc després d’actuar a Cubelles, l’Escotilló participà a finals d’abril en la cinquena edició del Cicle de Teatre de Vilanova i la Geltrú, que ha passat a la història per la presència d’Els Joglars amb l’obra Àlies Serrallonga, tot un esdeveniment que despertà una expectació tan gran que es va haver de celebrar en un Pavelló municipal d’esports ple de gom a gom.

Pel que fa als Bordegassos, la seva actuació en la nit del 22 d’abril, al carrer Major, va anar de bracet amb una audició de sardanes amenitzada per la Cobla Sitgetana. Era la segona presència dels castellers vilanovins a Cubelles; anteriorment hi havien actuat el 1972 amb motiu de la inauguració del carrer Joan de la Salle.

En aquella temporada de 1975, els Bordegassos ja estaven una mica rodats quan van venir a Cubelles. Van iniciar les actuacions el 22 de març a Barcelona en un acte organitzat per la Federació de Cors de Clavé amb el nom d’“Homenatge a Catalunya” en què també hi van participar els Falcons de Vilanova. Era la primera vegada que els Bordegassos actuaven a la Ciutat Comtal i ho van fer aixecant dos pilars de quatre, la torre de sis, el quatre de set, el tres de sis aixecat per sota i el pilar de cinc, tots “carregats i descarregats perfectament” segons narrava el Diari de Vilanova (19 d’abril de 1975).

A principi d’abril, els castellers vilanovins van fer un assaig públic a la Rambla de Vilanova i també van actuar davant del Bar Miami abans de la gran jornada de Sant Jordi, en el tercer aniversari de l’entitat, que es va avançar al diumenge 20 d’abril. Amb els Castellers de Vilafranca i els d’Altafulla de convidats, els Bordegassos van carregar i descarregar un tres de set, un quatre de set amb agulla i van intentar una torre de set que va fer llenya. Dos dies després es presentaren a Cubelles, d’on no recordo ni he trobat informació dels castells que hi van realitzar. Cal remarcar que els Bordegassos van continuar participant de manera consecutiva, fins al 1980, en la Setmana Cultural cubellenca i que posteriorment hi feren acte de presència en nombroses ocasions més. Comptant també actuacions fora de l’àmbit de la Setmana Cultural, la colla vilanovina ha actuat fins al moment vint-i-dues vegades a Cubelles, segons va recollir Lolo Garcia, del GEC Amics del Castell, en el seu excel·lent treball Dosos amunt! El fet casteller a Cubelles, publicat el 2021.

Els Bordegassos en la Setmana Cultural de 1978, a la plaça de la Vila

La flor i nata de la cultura catalana

Més enllà de la citada “invasió” vilanovina, el programa d’aquella primera edició de la Setmana Cultural el completaven un muntatge audiovisual que tractava de la necessitat d’un diari en català, en referència a l’Avui, que naixeria justament un any després; una sessió de cinema amateur amb films d’Eugeni Anglada, Jan Baca i altres; una conferència sobre el camp a càrrec del vendrellenc Josep Vidal, més conegut per Pep Jai; la també citada vetllada sardanista amb la Cobla Sitgetana i, com a cloenda, la venda de llibres i roses en la diada de Sant Jordi que va ajudar a cobrir algunes despeses.

A partir de l’any següent la Setmana Cultural va ser assumida per la Societat L’Aliança, tot i que els organitzadors, integrats també a aquesta entitat, continuaven sent la majoria dels de l’any anterior. Amb el retorn de la democràcia s’hi va implicar definitivament l’Ajuntament. Durant aquest mig segle, i al voltant de la diada de Sant Jordi, Cubelles ha gaudit d’actes de tota mena (teatre, cinema, cant cortal, música, sardanes, castells, exposicions, espectacles infantils, conferències, balls populars, etc.) acollint la flor i nata de la cultura catalana. Cantants com Lluís Llach, Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Rafael Subirachs, Núria Feliu, Jaume Arnella, Marina Rosell o Josep Tero; conferenciants de la talla de Francesc Ferrer Gironès, Oriol Pi de Cabanyes, Heribert Barrera, Magda Oranich, Francesc Vicens, Pilar Rahola, Salvador Cardús, Ignasi Riera o Josep Maria Roig Rosich; les dues colles dels Xiquets de Valls i el gran Tortell Poltrona, per citar alguns exemples. Sense comptar amb destacats esdeveniments que s’han fet coincidir amb la Setmana Cultural, com ara l’agermanament amb Arles de Tec (1992) o els centenaris de Charlie Rivel (1996) i del Cor l’Espiga (2000), i la diversitat d’actes que han anat i van des de la presentació de nombrosos llibres sorgits del Premi d’Investigació Local al concurs de contes Víctor Alari de Ràdio Cubelles; de les exposicions de fotos antigues de l’Antoni Pineda a les habituals trobades de puntaires i concursos de pintura ràpida; de la inauguració del monument de l’Onze de Setembre a l’estrena del gegantó Charlie Rivel; de les cercaviles de l’Agrupació de Balls Populars i del Cubell al festival de cant coral del Cor l’Espiga; de les activitats del GEC Amics del Castell a les dels Castellers del Foix, Cubelles Noir i Crea Cubelles, etc.

El recital de Lluís Llach a Cubelles (1986) s’emmarcava en els actes de commemoració del Xè aniversari de l’Avui (Arxiu J. Vidal)

La llavor plantada fa mig segle ha anat creixent de manera exponencial i actualment gairebé totes les entitats culturals i fins i tot algunes d’altre índole aporten tal quantitat d’actes que no tenen cabuda en una setmana, provocant que aquests s’estenguin al llarg dels mesos d’abril i de maig. En el record queda aquella edició inaugural de l’abril de 1975, una època plena d’il·lusió, d’esperança i de reivindicacions en què, malgrat que alguns encara no havíem descobert Miquel Martí i Pol, potser ja intuíem que tot estava per fer i que tot era possible.

Agraïments

Josep Maria Tembleque Picó, Josep Maria Soler Bou i Josep Maria Ràfols Cabrisses.