Ponència presentada al debat sobre l'Agroparc a Gelida

La pregunta inicial era: Creus que l’Agroparc pot activar el territori i ser un model més que sumi al Penedès?

Arquímedes va dir: Doneu-me un punt de suport i mouré el món.  L’únic que sabem del cert és que l’Agroparc és aquest punt de suport que necessita l’Ametller Origen  per expandir-se pel món. De fet, tenim poques dades per poder contestar la primera part de la pregunta: Creus que l’Agroparc pot activar el Territori?

De moment tenim una bona presentació, un bon projecte físic i unes bones declaracions d’intencions, que es centren en dos conceptes, que formen part de l’eslògan publicitari de l’empresa: Un nou model d’agricultura Sostenible i circular.

Això fa que la resposta es converteix en una pregunta: amb aquest bagatge, l’Agroparc, que vol i què pot activar del Territori?

L’octubre del 2015, 210 ciutats a tot el món, entre les quals Barcelona, van signar el Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà: on es van comprometre a impulsar sistemes agroalimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per assegurar menjar saludable i accessible a totes les persones i amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari, preservar la biodiversitat i, a la vegada, mitigar els efectes de la crisi climàtica i adaptar-s’hi. La pregunta és: Quants d’aquests sistemes contempla integrar el projecte de l’Agroparc?

La segona part de la pregunta: Pot ser un model més que sumi al Penedès?

Diria que, més que sumar, caldria que s’integrés al Penedès. De fet m’esperava que el debat anés en el sentit de, com produir la simbiosi entre l’Agroparc i el Territori.

En el Congrés d’Art i Paisatge, organitzat pel CEPVI, dedicat a l’aigua, una de les conclusions que se’n van extreure és el dèficit d’aigua a la Regió Penedès, així com, la voluntat del Territori de ser autosuficients. D’aquestes se’n deriva que, qualsevol empresa que s’implanti aquí, ha d’adaptar-se a les circumstàncies del territori. No podem dir que, si no hi ha aigua, l’hem d’anar a buscar al veí. Ell tampoc en té, d’aigua. Aquesta seria un exemple de que la sostenibilitat, en aquest cas producte de la sequera, obliga a tothom a seguir unes regles d’estalvi que van més enllà de la sostenibilitat pròpia de cadascú.

Això ens porta a entrar en una qüestió fonamental. Una empresa que es declara sostenible ha de tenir en compte la sostenibilitat de l’entorn on s’implanta? O pot ser sostenible i circular per sé, encara que estigui en un entorn insostenible. O, el què és pitjor, s’ha de permetre que la sostenibilitat de l’empresa sigui a costa de la sostenibilitat del seu entorn territorial?

El projecte de l’Agroparc aporta valuosa informació sobre un nou model de paisatge i de gestió territorial: els hivernacles i els camps solars. Això obligaria, lògicament, a la necessitat de definir un nou marc normatiu de regulació del Territori i a la necessitat (més enllà de modificacions de POUMs), de redactar un Pla Territorial que ho contempli (cosa que ja estem fent des del 2014) però que l’Administració, per causes desconegudes, ha aturat.

D’altra banda, davant de l’emergència climàtica i la profunda crisi d’un sistema que no sap evitar les guerres, posa en primer terme la necessitat d’assegurar la sobirania alimentària del país, cosa que sens dubte, amb primer terme, l’Administració hauria d’actuar amb contundència i declarar protegits tots els sòls agraris del Principat.

Per tant, en resposta a la pregunta: Creus que l’Agroparc pot activar el Territori i ser un model més que sumi al Penedès? Diria que, pot arribar a ser una peça fonamental si entén que la sostenibilitat i la circularitat han de ser aplicades a cadascuna de les parts que formen l’empresa Ametller Origen (no només l’Agroparc) i, a la vegada, aquesta formar part d’un tot sostenible i circular amb el Territori on s’implanta. Aleshores, no seria un model més del Penedès, sinó que formaria part d’un sistema agroalimentari ric i complex, sostenible, inclusiu, resilient, segur i diversificat, que asseguraria menjar saludable i accessible a totes les persones i aconseguiria l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari i preservar la biodiversitat.

Pau Batlle Solé
Arquitecte-Urbanista-Paisatgista