Indiscutible realisme

«Yo no mandé a mis barcos a luchar contra los elementos», diuen que va dir  Felipe II després del desastre de la flota espanyola que intentava envair Anglaterra, des de llavors paradoxes de la història és va anomenar Armada Invencible.

Doncs si tot una armada va fracassar pel temps és obvi que el propietari del bar en que hem vist el cartell no vulgui patir les mateixes conseqüències i es cura amb salut i adverteix clarament que tanca davant les inclemències i que no se la vol jugar; ja saben la dita aquella de carrers mullats calaixos buits...

Doncs això, si la previsió del temps no és bona i “dado el tiempo que va hacer”, doncs, el millor és tancar i tant amics com sempre.

Això de la meteorologia ja sabem que és una ciència esbojarrada i que els pobres meteoròlegs i meteoròlogues han rebut molts vegades critiques dures per haver fet previsions de desastre i desprès ha lluït un sol que esberla les pedres, o han anunciat meravelles de temps i la gent han fugit de les ciutats i després l’aigua ha caigut a bots i barrals.

No és fàcil doncs la vida quan s’ha de predir el temps i tot i que les ciències han avançat una barbaritat encara hi ha components imprevisibles, que no es detecten (sortosament) i et poden donar alguna sorpresa agradable o no.

Què els hi preguntin als pagesos que van veure com una vinguda tardana de fred i glaçades, per més avisats que poguessin estar, els va deixar amb l’ai al cor i les collites mig perdudes. Ja es pot ser previsor que hi ha moment que només la sort de que no glaci o que ho faci uns kilòmetres més amunt et pot  salvar part de la collita

O què els hi preguntin als llibreters i editors que el passat dia de Sant Jordi van patir les conseqüències d’una calamarsada no prevista, estàvem avisats de pluja i segurament ja estaven preparats però la sorpresa de vents, i calamarsa és clarament allò de ‘no he enviado mis barcos’...

I ja se sap que home previngut, mai fou vençut o que el previngut val per dos, i no hi ha dubte que l’autor de l’avís de la foto és previngut, està avisat de que pot obrir la terrassa i quedar-se amb un pam de nas mentre va caient al pluja i el calaix es va omplint de teranyines. Saviesa popular i pràctica, si obrir ja genera despeses si no obrim com a mínim estalviem encara que no fem caixa i això fa pensar que dels escarmentats, naixen els avisats i per tant quan t’has enganxat els dits un cop ja t’ho mires més d’un cop abans de prendre algunes decisions.

Les previsions meteorològiques cada cop són mes complexes, ja ens han avisat de que el canvi climàtic pot portar episodis violents i inesperats, i cada cop amb major freqüències i això també comportarà que s’hagin de fer previsions amb condicions més difícils i per tant amb possibilitat d’error més alta.

Previsors com l’autor del cartells que advertia als usuaris habituals del bar que s’abstinguessin d’anar-hi en unes hores ja que romandria tancat en funció de les previsions del temps que hi havia.

Això però també porta l’inconvenient que com que la previsió del temps encara no és una certesa absoluta i hi ha canvis sobtats pots posar el cartell i després fer un temps magnífic amb la pèrdua de clientela evident. És un risc.

Mai plou a gust de tothom, ja ho sabem i en som conscients.

Per tant els temps de previsió hauran de canviar i actualitzar-se cada cop més de pressa i afinant el dia i l‘hora.

Mentre però donat el temps que farà o que pot fer mirarem el cel i veurem que hi ha, llavors escriurem la nota obrint o tancant a una hora o ja directament tancant.

I no hi poden faltar les gràcies.

No es mereixen, home, no es mereixen.