Paciència i tranquil·litat

Els nostres avis vibraven amb aquell bolero ensucrat i carregat de desesperança que entonaven de manera magistral el Trio Los Panchos o el mateix incombustible Machín i encara una llarga rastellera de cantants melòdics deia així:

Reloj, no marques las horas
Porque voy a enloquecer
Ella se irá para siempre
Cuando amanezca otra vez

Nomás nos queda esta noche
Para vivir nuestro amor
Y tu tic-tac me recuerda
Mi irremediable dolor

Trista la cançó, eh.

Però veient el cartell potser no cal patir perquè podem tenir la sort de que el rellotge no podrà funcionar si té algun problema fins el 10 de gener com a mínim i anant bé.

És una data prefixada per alguna conjunció còsmica o és una qüestió d’organització pensant, que durant les festes nadalenques, hi ha molta feina i, vés, si ara s’ha de perdre un temps preciós de possibles vendes canviant la busca, la pila, o la corretja del rellotge no compensa.

Res, ho entenem, que tot pot esperar, que no cal tenir pressa.

Fins el 10 a esperar i si no t’agrada doncs apa a buscar-se un altra rellotgeria.

Això del rellotge té una llarga història, fixades les franges de temps entre el dia i la nit ja només calia trobar alguns sistemes de fracció i de divisió que ajudés a racionalitzar (o no) el temps, el sol va ser un dels primers elements que ens hi va ajudar i encara a les nostres masies hi ha una col·lecció extraordinària de rellotges de sol, un giny extraordinari així ho expliquen a la revista elsolieltemps “El rellotge de sol més antic que es conserva té 3.500 anys, és de l’època del faraó Tutmosis III. Però l’origen d’aquesta tècnica de mesura del temps és més remot. Els humans van observar que l’ombra d’una estaca clavada a terra seguia unes variacions constants al llarg dels dies i les estacions, aquesta estaca o gnòmon va ser l’instrument precursor de la pua o vareta del rellotge de sol. Uns enginys simples però efectius que al llarg dels temps van ser millorats, pels grecs que li donen la posició vertical, i pels àrabs que fan més precisa l’ombra de la busca.

Després van venir els de sorra, i també sembla que en temps passats quan encara no hi havia busques existien mecanismes que donaven les hores des dels campanars, sistemes rudimentaris que van anar evolucionant i també el pas del temps els va anar perfeccionat i millorant potser buscant formats més reduïts, i així anar avançant la ciència fins trobar la fina maquinària que ens marca els segons, els minuts i les hores. I en això sembla que els suissos van excel·lir.

I també cal dir que hi ha una autèntica mostra artística al voltant del compte del temps i dels rellotges, nomes cal recordar el rellotges pintats pel geni de Salvador Dalí, que ens va oferir un ampli catàleg dels seus rellotges tous o fosos... per sucar-hi pa.

I de rellotges n’hi ha de totes maneres, formes i sistemes de funcionament aquells de corda manual, els de piles, els que es carreguen amb el sol o amb les pulsacions del canell. Ara fins i tot n’hi ha que són màquines de fotografia, micròfons, gravadores, una àmplia gamma de possibilitats en el temps de “Pegasus” que a més d’assenyalar les hores de marcar les hores ja són gairebé imprescindibles per tot. Fins han arribar aquells que et marquen les constants vitals i per tant cal portar-lo al damunt.

I ja se sap no es treuen peces fins el dia 10?

I per posar-les també caldrà esperar a una data concreta?

Es comencen a treure peces l’11. I fins el  12 o el 13 no es posen...?.

No ho sabem, però caldrà seguir amb atenció les dates que ens vagin assenyalant per treure i posar peces al rellotge no fos que ens agafés de sorpresa i haguéssim d’esperar molt per poder endreçar la nostra màquina de comptar el temps. Seria una paradoxa.