Botellot (potser) rural però ordenat.

La imatge té un cert bucolisme.

Ja vam veure en un altra ocasió una planta que tenia com fruits llaunes de cervesa, era una espècie modificada, trucada customitzada però aquí ben col·locades damunt del marge aquestes ampolles buides de cervesa conforma un bodegó magnífic que pot donar peu a moltes possibles interpretacions.

Si ho agafem pel tema de la beguda, la cervesa és evident que avui encara és la reina de les begudes en festes, festejos, celebracions i altres “jaranes” multitudinàries.

Marques, colors i sabors múltiples i un consum disparat.

La Cervesa té també una gran representació en el cançoner lleuger de sempre. Nomes cal recordar dues estrofes que van tenir una difusió notable més enllà de la qualitat que pugui tenir la composició. Diomedes i el grup Mio cantava allò de

Al celebrar una fuerte emoción
no hay nada mejor que un vaso de cerveza
vestida de novia es una gozadera
que vive tu garganta como rayo de fiesta
Echa vosha de chervecha, se me shube a la cabecha
Echa vosha de chervecha, se me shube a la cabecha

La vam escoltar fins l’extenuació i va ser cantada multitudinàriament quan el grau d’alcoholèmia feia petar els alcoholímetres dels controls dels Mossos.

Cua als lavabos per buidar abans d’agafar el cotxe.

I encara n’hi ha un altre cançó també força coneguda però potser una mica més nostàlgica que cantava Migrantes:

Y si me tomo una cerveza
Vuelves a mi cabeza
Y empiezo a recordarte
Es que me gusta cómo besas
Con tu delicadeza

I dues iniciatives més podem trobar un web amb les deu millors cançons que tenen com a rerefons la cervesa.

I encara la cervesa 1906 presenta una iniciativa artística '1906 Històries darrere una Cervesa', un projecte que reproduirà converses entre Joaquín Sabina i l'escriptor Benjamí Prado a sis locals del centre de Madrid. En fi tot un món aquest de la cervesa. Ep i no entrem en l’artesanal... ens perdríem tot un món per descobrir.

I si fem referència a les ampolles buides i ben col·locades amb una ordenació que li dóna un cert atractiu especial, com si hi hagués un punt de fuga on apuntessin les ampolles donant continuïtat la línia imaginària que aniria fins l’infinit.

Potser és el lloc convingut per recollir el “cascos” buits i deixar-ne de plens per seguir de manera continuada i sense final la festa.

Tornar el envasos és una mesura de sostenibilitat important, no fa pas masses anys que era habitual anar a la botiga amb les ampolles buides i deixar-les per tenir-ne altres sense pagar l’envàs... Quan va arribar el temps de l’opulència ja no es reciclava res, ni les ampolles de vidre. Qui recorda la campanya de la “botella” després de les fetes de Nadal recollien envasos de les ampolles de cava per obtenir recursos per les entitats que ajudaven els menys afavorits. Lloable destí e les ampolles buides.

Sembla que ara es retorna una mica més, hem tornat al d’”antes” per gestionar el residiu.

Potser la imatge n’és un exemple o senzillament el (la, els, les) consumidors de la cervesa té un punt d’artista i ha composat un quadre prou interessant, art efímer, art natural, amb quatre ampolles i el que dona de sí la natura, que no és poc.

Salut i glop de cerveses va, glop de cervesa ve!.