Defecte de forma o atracció

Jo ho veuen....

Si vols sortir indemne i sense mullar-te els peus d’aquest inesperat parany o bé fas algun exercici de contorsions, inabastable per segons quines edats que freqüentin el parc, i agafant-te a la barana i estirant el cos fins a poder pujar el mur i llavors baixar a la terra eixuta, o bé agafes carrereta i saltes com mai ho haguessis fet a l’estil triple salt, o si tens la capacitat de fer una passada d’aquelles del gat amb botes que cada passada feia set llegües i superes el toll.  Si no tens aquestes possibilitats ho tens magre...

Et calen una botes d’aquestes que portin ales i superar el magnífic toll que hi ha just a la sortida el pont.

Quina paradoxa oi? El pont serveix per superar l’escull d’aigua i en canvi de manera imprevista et situa en una tessitura complicada de superar, ves per on, salvar el torrent per caure al toll.

O això o et remulles els peus i endavant, xopar una mica però és poca cosa, sobretot perquè, com hem dit abans, amb un parell de passades llargues o agafant empenta i saltant pots passar, aquest obstacle més propi d’unes pistes d’atletisme, a punt per celebrar la cursa dels 3000 obstacles, que d’un parc urbà on creiem que tot cal que sigui amable i còmode, fàcil i ajudi a passar una bona estona sense complicar-nos massa la vida ni menjar-nos el coco com podem passar sense mullar-nos les sabates. I ves que o sigui un nou invent per facilitar la mobilitat amb la nostra poca consciència ciutadana no l’hàgim entès. Tot podria ser, potser un carril per les barques que baixen de les Roques del Pelut fins a la platja.   

Ep! i tampoc havia caigut cap diluvi, però encara que fos així tampoc caldria que si l’obra estès ben acabada amb els nivells corresponents i ben calculats  potser l’aigua s’escolaria i permetria un pas tranquil i sense perill de mullar-te,
però doctors te l’església i tècnics l’ajuntament...

I si ho troben bé així doncs res a dir...

Et pots treure les sabates i els mitjons (ara a l’estiu potser amb sandàlies és tot plegat més fàcil) i creuar.

Pots girar cua i anar a passar per una altra banda.

Pots buscar un parell de taulons d’alguna obra municipal propera i posar-hi una mena de palanca per facilitar el pas.

O pots cagar-te amb tot i quedar tranquil. 

Tal i com estan les coses no podem tampoc obviar que s’hagi posat aquesta aigua per entrenament de Jesús (crist), abans de tornar a fer alguna demostració i aparició com aquella que va fer segons conten els llibres sagrats  que en mig d‘una tempesta esgarrifosa caminava per damunt les aigües del llac de Tiberíades per ensurt, i espant dels seus deixebles (el terme col·lega no estava encara massa en ús) que no sabien si el que veien era de veritat o una al·lucinació fruit de l’episodi anterior aquell en que va multiplicar pans, peixos i potser altres substàncies.

No és descartable, encara que poc probable.

En fi que segur que no n’hi ha per tant, que no parem de queixar-nos, que som uns torra (no el president) collons.

Ens posen una atracció d’aigua en mig d’un parc pel gaudi generalitzat dels usuaris de l’espai i no fem altra cosa que criticar-la.

No entenem res i creiem que hi ha defecte de forma quan és un nou atractiu pel parc.

No ens mereixem l’ajuntament que tenim!

Clar que sí!