Ni del nord ni del sud

Algunes persones es pregunten per a què serveix el creixement personal. Fem aquest tipus de treball quan ens endinsem en el nostre autoconeixement;  quan ens fem conscients de les nostres ferides, dels traumes del passat... quan ens adonem que tenim pors i que aquestes ens dominen i condicionen els nostres passos i decisions... I entre d’altres coses, quan som capaços de donar la volta als esdeveniments, sabent extreure el millor de les situacions més hostils i desgradables.

Aquest treball  també ens serveix per reflexionar sobre el pensament dicotòmic, avui més conegut com el fenomen de la polarització. Quan apliquem aquest tipus de pensament interpretem la realitat de manera binària, sense gradacions, sense tenir en compte les diferents dimensions, les pautes relatives...  Només contemplem dues alternatives que són oposades i excloents entre sí, la qual cosa ens porta a significats extrems i absolutistes.

Aplicant aquest enfocament qualifiquem unes situacions de perfectes i altres d’imperfectes... Encasellem de manera rígida i excloent col·lectius de tota mena, per exemple: creients o no creients,  civilitzats o salvatges... Exemples més recents i molt usats els trobem en el cas dels independentistes o separatistes, vacunats o no vacunats, prorussos o proucraïnesos, i també en els anomenats negacionistes, diferenciats aquests dels defensors d'allò políticament correcte en relació a la pandèmia.

Quan veiem els esdeveniments de manera binaria, en blanc o negre, podem tenir diferents reaccions: passió, ansietat, frustració, crispació, fanatisme, rebuig, odi, por, etc.  Immersos en aquest estat emocional podem arribar a sentir el desig d’atacar o d'idealitzar persones o col·lectius. El pensament dicotòmic és pura distorsió cognitiva, limita la nostra capacitat de comprendre el món, obstaculitza el debat lliure i plural, ens impedeix tenir una percepció oberta i profunda de la vida, com a éssers lliures que som. Ens aboca al patiment innecessari, ens instal·la en la rigidesa, en postures defensives...

En els mitjans de comunicació (privats i públics), que haurien de garantir la pluralitat i la neutralitat, cada cop és més habitual que les informacions es presentin de manera sesgada i tendenciosa, que es menystingui, inclús que es veti, la intervenció de veus discrepants. Ens hem acostumat a simplificar, uniformitzar i magnificar els temes; a una “pluralitat”, sota control, plena de línees vermelles, a tertulians beneïts pels que manen. Tot plegat desperta visceralitat, divisions interessades, falsos dilemes i problemes..., fent arribar a creure als que els segueixen que determinades coses o persones són “bones” i altres “dolentes”.

Ja ho explicava molt bé aquella història d’un rei que des de la torre més alta del seu castell, en contemplar la gran multitud que s’apropava a la fortificació, en veu baixa li digué al seu conseller: “Són tants que en veure’ls tinc por”. I el conseller li va contestar: “Majestat, no heu de patir pas [...]. Només heu de fer córrer històries que diguin que els del nord volen robar als del sud o que els del sud tenen un pla per matar els del nord i veureu que començaran a barallar-se entre sí i s’oblidaran de vos. Feu-ho així i tindreu un regnat de glòria assegurat”.

Aquests són temps durs perquè els que manen ho fan creient que, pel fet d’ haver gestionat la pandèmia, tenen “butlla papal”. Avui es governa, o millor dit es malgoverna, amb la tranquil·litat que no s’han de rendir comptes; per això tenen els algoritmes tecnològics, les agències de verificació de la informació que a la velocitat de la llum qualifiquen com a fake qualsevol discrepància. Una època on les plataformes de comunicació marquen l’agenda política, creen estats d’opinió generalitzats, fanatismes de tota mena, en base a discursos superficials, monotemàtics i estridents.

Per tot això, penso que és importantíssim que aprofitem aquesta època tan extrema i sorprenent dedicant temps a gestionar les nostres emocions, la nostra autoestima, a practicar l’art de donar la volta als problemes... 

Acostar-nos a les dificultats del dia a dia, des de l’autoconciencia, és tan important que el fet de començar-ho a fer ja ens ajuda a avançar com a persones i com a societat, perquè ens fem conscients dels prejudicis, pors i rigideses que totes i tots hem de superar. En aquest treball ens adonem que quan ens comprometem amb el nostre treball interior construïm un món millor.

Marta Domènech
Consultora de creixement personal
Autora del llibre Súbete al árbol más alto (Autoconocimiento en tiempos de transformación)
(Disponible a  www.ElAngel.es, també a Amazon i llibreries)