No, no està tot vist encara

Podríem pensar amb una mica d’optimisme (o pessimisme) que ho hem vist gairebé tot.

Però, ja podem parlar d’abocadors incontrolats, brosses en els llocs més inversemblants i micro plàstics que cauen amb la neu del pol....

Ens faltava però una rentadora al costat d’un garrofer. És una visió singular, és com una mena de visió que fa pensar que, sens dubte, ja val tot. Si no ens serveix ja la rentadora la deixem en el lloc més proper que tinguem i que no ens molesti més. Sembla que els que l’han abandonat no han volgut fer l’exercici simple, senzill i cívic d’anar fins el punt net i deixar-la allà, o encara més fàcil demanar que els mateixos que te’n porten una de nova et prenguin la vella. Potser no és el cas i han decidit deixar-la al mig del parc perquè era més fàcil i així donaven també l’oportunitat per si algú encara la volia reaprofitar ho pogués fer.

Però vaja, quines penques!

No sabem si la presència de la rentadora és que el propietari o propietària no va entendre el significat del programa de rentat ecològic. Potser es pensaven que posant-la al bell mig del garrofers la màquina s’engegaria per art de màgia i faria un rentat al mig del camp, a l’aire lliure i sense aigua... ecològic, vaja.

En fi a la vinya del senyor hi ha de tot.

I fer-ho sota el garrofer suposo que té una significació ja que s’explica que les varetes fetes amb fustes de garrofer ajuden a trobar tresors, com a conseqüència de que s’explica que el garrofers criden molt els llamps i es creu que els llamps confereixen la propietat de trobar tresors... No ens consta però que el o la propietària de la rentadora trobés cap tresor sota d’aquets garrofer encara jove. Potser esperaven el llamp i que la màquina s’engegués i estalviar-se pasta donat els preus de l’electre encara.

I tampoc podem creuer que anessin a fer la bugada a la fresca a no ser que tinguessin alguna connexió elèctrica propera cosa que no vam poder constatar, per tant, com no caigués del cel o caigués d’algun camió de transport, es tracta d’una deixalla casolana que no va arribar on havia de fer-ho amb normalitat.

D’incívics i bruts arreu n’hi ha i a sobre ens queixem, allò de que jo ja pago els impostos, com si això et donés patent de cors per emmerdar-ho tot i fer el que et passi pels nassos.

Tant curosos que som per altres coses i tant poc que ho són algunes per l’espai públic, l’espai comú, espai de tothom.

Ep! I la rentadora no era de les dolentes, carrega frontal i amb un tub de desguàs potent. I ja sabem que les rentadores fa més de cent anys que ajuda a les famílies a rentar la roba, la seva aparició va tallar gairebé d’arrel la presència de les xerrades als safareigs comuns que eren un espai de socialització important. La ciència contra al tertúlia, un motor, un tambor giratori i au! a fer rentadores.

Ara però s’han convertit en automàtiques, màquines d’alta tecnologia però ja veieu com poden acabar.

Sota un garrofer i oblidada, trist final per una màquina que ben segur ha fet un gran servei...

Ja ho té la vida això, res és etern.