No tot s’hi val

La comparació entre el terme designatiu de l’animal i la del partit polític té poc de políticament correcte però sí que té un cert encert des d’un punt de vista òptic i mediàtica i d’enginy lingüístic.

Però és un missatge que no hi ha dubte que hi ha voluntat ofensiva de la que ben segur ens podríem sostreure. Però el món de la política ja ho té això.

I en el cas de C’s que és vist al país com una força que va néixer exclusivament per anar contra la posició majoritària de la defensa de la llengua i el sistema educatiu català hi ha una actitud més agressiva. Les seves primeres campanyes anaven mot enfocades a carregar contra els processos d’immersió i han estat al darrera de moltes de les denúncies sobre la falsa segregació que diuen que existeix en el sistema educatiu.

Mal favor han fet al país, des del nostre punt de vista anant a sac amb un dels temes centrals com és la llengua, ara d’aquí a assimilar-vos als garrins hi ha molta distància i poca concordança.

S’hi pot estar en contra.

Es pot rebutjar la seva política.

Es pot criticar la seva ideologia.

És pot fins i tot menystenir la seva actitud en els temes més sensibles com la llengua a Catalunya.

Però sembla del tot innecessari assimilar-los a uns porcs que no en tenen la culpa de res. Per combatre les idees de C’s no calen desqualificacions. Masses vegades els insults són coartades contra la manca d’arguments i poden acabar desacreditant a qui genera l’insult.     

Però a més potser cal tenir en compte algunes dades interessant, a Catalunya hi ha més porcs que persones. La darrera estadística ens indica que som una mica més de 7 milions i mig de catalanets i catalanetes i hi ha més de 8 milions de porcs per tant no podem ofendre a tant bestiar, ni a uns ni a altres.

I sobretot és lleig ara que això de C’S perd bous i esquelles ens hi llencem a sobre. La sagnia és constant primer a Catalunya, després al Congres. Després a Castilla y León i ara Andalusia s’han quedat sense ni un escó.

Ho diré amb el 25 % fem allò de “Hacer astillas del árbol caído” (amb un significat eloqüent): Cuando alguien pierde su autoridad, sufre alguna contrariedad o queda sin protección, puede suceder que los demás traten de sacar provecho de esta circunstancia), i s’escau perfectament a la pintada ocurrent que hem pogut fotografiar.

I encara per acabar el 25% obligat podríem recordar allò de “quien a hierro mata a hierro muere”  perquè si seguim les intervencions que els diversos líders de C’s al Parlament o fora d’ell són en alguns moments punyents i en alguna ocasió creiem que han anat més enllà del que és tolerable dir i escoltar en seu parlamentària i en política.

Però vaja tampoc això justifica l’original pintada.

I finalment cal recordar que de “porc i de senyor se’n ve de mena”, així de clar.