Nota de premsa del bloc del Sindicat

Som diverses famílies de l'assemblea del Sindicat de Llogateres que fa anys que busquem pisos de lloguer a Vilafranca, però ens han tancat totes les portes amb arguments racistes i classistes per part de propietaris i immobiliàries: - No lloguem a estrangers 

- La propietat prefereix "gent d'aquí" 

- No compleixes el perfil del barri 

- Sense dues nòmines fixes i 3 mesos de fiança no podem llogar-te res 

Aquestes són algunes de les moltes respostes que rebem a diari. Tan descarat és el racisme a les immobiliàries que algunes companyes han provat de canviar els seus correus electrònics per noms considerats tradicionalment europeus i, sense que sorprengui a ningú, de sobte totes les peticions de visitar pisos són acceptades. Però un cop presents a la visita, els interrogatoris sobre l'origen del nom i les exigències de partides de naixement acaben de reafirmar la discriminació i violència racista i classista de les immobiliàries i propietats vtvs. Aquesta impossibilitat per trobar pis no és una realitat excepcional de les famílies del sindicat, el mercat del lloguer està completament obsolet, amb una demanda creixent i amb una oferta completament disparada de preus. 

Per què hem alliberat un bloc de la SAREB? 

Doncs perquè la SAREB es va crear al 2012 per rescatar amb diners públics tots els immobles dels bancs que van fer fallida en esclatar la crisi del 2008. Més de dos mil milions d'euros públics van ser destinats a rescatar 500.000 habitatges. Però l'Estat no va destinar aquests habitatges a ampliar el parc de d'habitatge públic sinó que la Unió Europea, l'Estat i el sector financer van crear un entramat legal per a privatitzar tots aquests immobles i vendre'ls a fons voltors sense interferències socials, periodístiques o jurídiques. És de sentit comú pensar que la gestió de la Sareb hauria de ser de la Secretaria d'Estat d'Habitatge o fins i tot del Ministeri de Drets Socials, ja que el dret universal a un habitatge digne està reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans. Però la Sareb va ser creada i dirigida des de l'inici pel Ministeri d'Economia perquè el seu patrimoni d'habitatges sempre s'ha considerat i utilitzat com una mercaderia financera.

Curiosament, La Constitució Espanyola en el seu article nº47 declara el següent: "Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació." 

No cal remarcar la ironia de tot plegat. 

A més a més, el parc d'habitatge públic de Vilafranca està saturat i la llista d'espera és de dos anys com a mínim. Davant aquesta realitat i amb la necessitat imminent de trobar un sostre, les famílies que ens quedem al carrer hem decidit venir a viure al Bloc de la SAREB del carrer Falcons n9 que porta des d'abans del 2016 tancat. Hem decidit fer el pas valent que l'ajuntament no s'atreveix a fer, hem decidit expropiar de mans privades el que és públic, i retornar-ho al poble. Ara que hem fet la feina bruta, esperem que l'ajuntament tingui la valentia de fer les gestions necessàries per afegir aquests habitatges al parc d'habitatge municipal. Els habitatges de la SAREB es van rescatar amb diners públics, i creiem que l'ajuntament de Vilafranca ha d'expropiar tots els habitatges de la SAREB per destinar-los a lloguer social. 

Per què a Vilafranca? 

Perquè ens sobren motius: 

Primer motiu: El parc d'habitatge públic és insuficient i la llista d'espera està desbordada segons l'Oficina Local d'Habitatge, Serveis Socials i el SIAD. 

Segon motiu: Entre el 2016 i el 2020 el preu mitjà del lloguer a Vilafranca va augmentar un 30.67%, segons el recull de municipis de mercat d'habitatge en situació tensa de l'Agència d'habitatge de Catalunya. El lloguer mitjà d'un pis al 2021 era de 652€ segons la diagnosi del Pla Local d'Habitatge. La càrrega del cost del lloguer en el pressupost de les famílies vilafranquines és de mitjana un 42,29%, molt superior al suposat compromís del 30%, segons l'informe del MERCAT D'HABITATGE TENS DEL MUNICIPI DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. 

Tercer motiu: de mitjana, el sou que cobra una dona assalariada a Espanya és de 1.126€ bruts. En molts casos es tracta de famílies monomarentals, a qui això suposa el 55% del sou destinat al lloguer. Evidentment, això no acaba passant perquè no es pot viure en aquestes condicions i les famílies víctimes de violència masclista es veuen obligades a seguir vivint amb els seus agressors. A Vilafranca, el SIAD (servei d'informació i atenció a la dona) no disposa d'una borsa de pisos de lloguer social per a dones víctimes de violència masclista que volen refer la seva vida i la de la seva família fora de casa dels seus agressors. 

Quart motiu: La majoria d'APIS i immobiliàries vilafranquines posen requisits prohibitius, racistes i classistes per accedir a les seves borses d'habitatge: contractes fixes, nòmines de 3 vegades l'import del lloguer, partides de naixement nacionals, nacionalitat espanyola, cognoms tradicionals, sense hijab, etc... Aquesta discriminació no està sent fiscalitzada ni denunciada per l'administració, tot i tenir reiterats informes de la plataforma SOS Racisme que exposen i expliquen com funciona aquest entramat de violència racista . 

Cinquè motiu: Per accedir a l'atenció bàsica de Serveis Socials, sanitat i educació, i sobretot per acollir-se a les ajudes al lloguer, cal estar empadronada. La majoria de famílies del Sindicat no es poden empadronar allà on viuen perquè l'ajuntament de Vilafranca posa moltes dificultats a les persones que no consten a un contracte de lloguer escrit i no fiscalitza les màfies vilafranquines VTVs que lloguen locals comercials sense cèdula d'habitabilitat com a habitatges. Empadronar-se a Vilafranca s'ha convertit en una odissea per la majoria de famílies, com és el cas de la Maria i el seu fill, que tot i complir els requisits per accedir a la mesa d'emergència habitacional i ser víctimes de violència masclista, l'ajuntament els hi nega el padró perquè on viuen no té cèdula d'habitabilitat. O el cas del Mohamed, que porta des de maig del 2021 demanant el padró al pis on viu amb un contracte de lloguer verbal, però l'ajuntament li ha denegat el padró 3 vegades perquè les visites policials de confirmació d'adreça les fan, sense avisar, en horaris laborables quan en Mohamed, evidentment, és fora treballant. 

Sisè motiu: L'ajuntament ha preferit vendre els pisos de la Casa Feliu abans que posar-los a lloguer social, ja que no queda bé que un edifici VTV en ple centre estigui habitat per famílies en risc d'exclusió residencial. Aquestes famílies, en resposta, hem buscat una alternativa temporal que serveixi com a avís i precedent. Si l'ajuntament no posa solucions efectives a la manca d'habitatge públic, el poble començarà a okupar les seus públiques per garantir el dret constitucional a un sostre digne. 

Ens sobren motius i ens falta por perquè ja no tenim res a perdre. 

El nostre projecte al Bloc del c/Falcons es basa en crear un espai de convivència i suport mutu, respecte i solidaritat i seguint els principis fonamentals del moviment per l'habitatge que són el companyerisme, l'assemblearisme, el feminisme, la solidaritat de classe, l'antiracisme, l'antifeixisme i la llibertat sexual i de gènere. 

També treballarem perquè els espais comuns com els locals dels baixos, el pàrquing i el jardí siguin espais col·lectius on les entitats i veïnes de la Vila puguin dur a terme activitats que promoguin els principis del moviment i que afavoreixin teixir xarxa entre totes. 

El respecte per les veïnes de la Girada és una de les nostres prioritats i totes les activitats que organitzem seran en horaris respectuosos amb el descans i tranquil·litat de les veïnes. 

Podeu obtenir tota la informació a l'instagram @sindicatdellogaterespenedes o escriure'ns a sindicatllogaterespenedes@gmail.com