On hi ha la boleta...?

Sembla que l’Ajuntament vol privatitzar la tasca i personal de l’Organisme Municipal d'Assistència Integral Social i Sanitària, per entendre’ns els treballadors i treballadores que exerceixen les tasques diverses, des de la gestió de la Residència dels Josepets fins l’atenció domiciliària.

Sempre ha existit el debat si és millor tenir serveis de prestació directa per part de l’administració o bé externalitzar-los, donar-los en concessió. És un gran debat sense que hi hagi cap dogma sobre quina manera és millor per atendre el servei. Hi ha gestió pública excel·lent i n’hi ha de nefasta, i així mateix hi ha gestió privada magnífica i n’hi ha de desastrosa. En fi moltes vegades depèn de la capacitat de gestió de qui hi ha davant i de les decisions polítiques que es van prenent.

Aissa és una reformulació del que en el seu moment era el Consorci de Serveis a les Persones que es va posar en marxa a l’any 2004. Han passat anys.

A l’any 2008 fruit de la crisi semblava que això del consorci no s’aguantava econòmicament i a empentes i rodolons va anar seguint. Fa relativament poc a l’any 2019 es va decidir tancar el Consorci i crear un organisme autònom amb l’argument que essent una filial de l’ajuntament era més fàcil assumir i gestionar la carrega financera.

Així mateix l‘Ajuntament es va comprometre a igualar les condicions dels treballadors amb els de l’ajuntament.

En fi parole, parole, parole...

I ara, de cop i volta, ha variat fonamentalment i radical la posició i es pretén externalitzar la gestió del servei.

Quan encara ressonen les queixes per la municipalització del servei de neteja viària venuda com la panacea en la prestació de serveis, en un altres serveis  -segurament no té res a veure amb la seva gestió- ara resulta que l’externalització és el millor que es pot fer.

Vaja coherència.

Conflicte laboral, el comitè en guerra i en alerta per com vagin les coses.

Segur que hi haurà el corresponent debat polític i sembla que després del debat el procés s’ha aturat per estudiar-ho millor..

Però el que ens ha sorprès més és la consideració que els treballadors tenen de la direcció. “Trilers i deslleials”.

Ostí! Quan habitualment en aquets casos se’ls acusa d’estafadors, lladres i altres qualificatius despectius i insultants, els realitzadors de la pancarta han buscat uns qualificatius creiem que elegants.

Triler: Persona que fa el joc de carrer, d'apostes fraudulentes, que consisteix a endevinar en quin lloc, de tres possibles, hi ha una peça. Em venen a la memòria les concentracions de trilers a la porta del Corte Inglés de la Plaça de Catalunya, movent els cubilets amb destresa, habilitat i rapidesa i per que algun innocent caigués en la temptació de saber on s’amagava la cosa, la boleta i apostar diners. Les dues primers vegades guanyava l’espectador espontani -a vegades estava conxorxat amb el triler per fer-ho més atractiu- però després quan el triler enllaminava a l’incaut, el plomaven a base de bé... I encara calia estar atents perquè entre la gent que s’aturava mirar el joc hi circulaven pispes que et deixaven sense cartera...

Triler doncs la direcció, malabars per enganyar, lleig molt lleig.

I encara deslleial: Que no compleix un principi moral, un jurament o una promesa, o que no és constant en unes idees o uns sentiments.

Buf, això ja són paraules majors.

Algú que hi posi remei, la cosa està que bull.

I en serveis d’atenció a les persones, poca conya i més diners...

La foto il·lustra doncs un sentiment compartit per molta gent no només els treballadors...

I ens traiem el barret pels termes emprats. Digníssims com qualificatius d’una direcció que et puteja.