Obrera és la sang de tes venes que triomfant et salvarà

Però és una gran veritat, tant els d’aquí com els que venen tenen els mateixos drets i els mateixos deures.

I molts i moltes formen part de la classe obrera certament.

I si ho anivellem per extracció i classe social, doncs tots totes són classe obrera vinguin d’on vinguin. Aquest és la base de l’internacionalisme obrer.

Però hi ha debat no tancat sobre si avui és encara existent allò que es va anomenar i invocar tantes vegades com la classe obrera.

La definició clàssica és molt qüestionable avui, com tot el que es va definir fa anys i va variant. Diuen, diuen que la classe obrera és el conjunt d'individus treballadors que pertanyen al sector industrial, els quals reben una contraprestació econòmica a canvi de la seva tasca. 

Els més saberuts en termes socials i sociològics diferencien entre classe obrera i classe treballadora i atribueixen la condició d’obrer a la que treballa en el mon industrial i percep un sou relativament baix en comparació amb els beneficis que tenen els patrons.

La classe treballadora va rebre un bon cop amb la revolució industrial amb la pèrdua de llocs de treball, amb acomiadaments massius i per tanta abocant a la pobresa i a l’explotació a molta gent. Mentre els treballadors eren persones vinculades a l’artesania, a les tasques del camp o als serveis.

Fins i tot el cant de la Internacional, l’himne per excel·lència de la classe obrera en fa un certa diferenciació

Obrers, llauradors, la batalla
Ha començat i finirà
La terra és per qui la treballa

La classe obrera ha estat protagonista de les gran revolucions del món.

Han intentat soscavar més d’una vegada el poder de les classes dirigents per intentant generar una societat sense classes. Pura utopia, lamentablement. La majoria dels exemples no han acabat massa bé.

La lluita de classes en el sentit més estricte és un element clau del marxisme.

I Rússia, Xina, Cuba, Corea del Nord... i altres països han tingut revolucions on la classe obrera va encapçalar els moviments de canvis, la realitat després va resultar no tant alliberadora com podien intuir i segurament voler el seus dirigents.

Ara hi ha un debat sobre la no existència ja de la classe sobrera i cada cop menys gent s’hi identifica.

Però la realitat és que avui segueix existint un gran nombre de persones que encara pateixen les mateixes condicions evolucionades a l’actualitat que quan es van començar a prendre consciència de classe.

I cada cop les coses van pitjor.

Nadiua o estrangera, la mateixa classe obrera. I tant.

I que visqui la seva lluita!

No esperes salvacions supremes
De Déu, dels reis ni del tirà
Obrera és la sang de tes venes
Que triomfant et salvarà
La força del tirà sotmesa

(De la Internacional.)