Girona 1939: porta de l’exili. Escrits del final de la guerra civil

La caiguda de Barcelona a mans dels “nacionales” va significar un cop molt dur per aquells que encara creien que era possible mantenir i resistir un front que permetés la possibilitat de negociar una sortida pactada al conflicte civil a Espanya entre el 1936 i el 1939. Amb les previsions de l’entrada dels franquistes a Barcelona  es va generar un èxode massiu de les persones vinculades al govern i també d’aquells que havien tingut algun paper destacat i fins i tot la gent normal i corrent fugien de la repressió que ja s’intuïa dels franquistes.

Moltes d’aquestes persones van acabar arribant a Girona que va ser ocupada pels franquistes el 3 de febrer, és a dir, just una dotzena de dies després de la caiguda de Barcelona evidenciant que ja no era possible resistència o aturar l’avanç de l’exèrcit. Alguna que altre escaramussa però ben poca cosa.

Girona estava en la ruta d’escapada de les persones que sortien de Barcelona fugint de la incertesa i de la possible repressió ja coneguda de l’exèrcit franquista, podia ser la darrera aturada abans d’intentar creuar la frontera de França.  

El llibre en el que Joaquim Nadal ha fet d’editor recull i aplega textos d’una trentena de persones d’extracció diversa, algunes d’anònimes, dirigents polítics i intel·lectuals, que expliquen, amb testimonis molt vius com van passar per Girona camí de l'exili. Aquest llibre segueix una a una de les línies directrius editorials de L’Avenç, que és la de la memòria personal per construir una memòria col·lectiva. La mateixa editorial ja ha publicat altres volums destinats a fer conèixer el camins de la retirada i l’evasió per la frontera dels dirigents catalans.

Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948) ha tornat a la Universitat de Girona, d’on és catedràtic d’Història Contemporània, després de més de trenta anys dedicat a la política, com a alcalde de Girona (1979-2002), diputat al Parlament de Catalunya (1984-2012) i conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (2003-2010). La seva educació, que va incloure tres anys a l’internat del Collell, es va moure entre la religiositat dels pares, membres de l’Opus Dei, i la seva descoberta de la catalanitat en l’escoltisme. El 1965 va anar a estudiar a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en Història. El 1970 va anar a fer classe a la Universitat de Liverpool i el 1972 torna a Barcelona on acaba la seva tesi sobre el comerç hispano-britànic durant el segle XIX. Arran de les primeres eleccions municipals, el 1979, els socialistes van a buscar-lo per encapçalar la candidatura a l’alcaldia de Girona, que ocuparà durant vint-i-tres anys, acompanyat de sòlides majories absolutes. El 1995 serà el candidat a la presidència de la Generalitat, i un dels homes forts dels governs dels presidents Maragall i Montilla. D’aquesta etapa n’ha deixat constància al dietari "Testimoni de càrrec. Vint anys al servei de Catalunya, 1993-2012" (Proa, 2014). A banda de la seva nombrosa bibliografia sobre la ciutat de Girona, ha cultivat la memòria familiar a "Primer llibre de família" (Girona, 2007) i "Segon llibre de família" (Girona, 2011), i ha recreat la seva infantesa a "Fent tentines per la vida" (Ara llibres, 2013).

Girona com totes les ciutats de Catalunya van veure com l’avanç de les tropes franquistes era inexorable el gener i febrer del 39. A Girona no hi va haver front de combat però amb tot la ciutat com altres va patir les conseqüències de la guerra. La ciutat va conèixer els bombardeigs de les columnes de refugiats que fugien dels darrers punts de combats i que es dirigien a la frontera. I Girona acollí una immensa quantitat de gent que ocupava els carrers i trobava acolliment en moltes cases de gironins que van obrir portes per protegir els fugitius. Quan el 4 de febrer del 39 entren els franquistes a Girona hi ha un trencament històric i comença una època de repressió desfermada, contumaç i ben planificada i executada,

El llibre recull textos de persones que van viure els últims moments de la Girona republicana i també algun escrit de persones que van formar part de les forces d’ocupació i van entrar amb les tropes franquistes a la ciutat. El volum està editat per Joaquim Nadal, com hem dit, i descriu els últims dies de la Girona republicana i de la Guerra Civil, a través de testimonis directes de com es poder estructurar la fugida cap a França i l’entrada de les tropes faccioses a la capital. És un llibre “tributari”, com diu el mateix Nadal, de “l’aportació pionera de Maria Campillo”, que ja havia recollit -també a l’editorial L’Avenç, com aquest 'Girona, 1939: porta de l’exili'- tot de materials literaris, memòries i confessions del “pas de frontera”, de la destrucció i l’ensulsiada de tot un país.

El llibre s’estructura en 8 capítols. Hi ha un pròleg de Maria Campillo, que ja ha treballat el tema del pas del refugiats, Un Proemi i una Introducció que situa i emmarca la ciutat de Girona en els moments del final de la guerra.

Els capítols, van tenint una successió temporal però definits també pels protagonistes dels mateixos de com es podia intuir el futur més immediat. Comença amb Visions abans de la desbandada, amb textos de Manent i Deulofeu. Del refugi al caos que és el recull amb més aportacions, destaquen Agustí Centelles, Teresa Pàmies, Francesc Trabal... El següent capítol està dedicat a Riba i Machado, segueix L’Exèrcit vençut, el govern a l’exili, amb textos de Vicente Rojo, Azaña i altres. Girona 4 de febrer marca el punt de no retorn. Ja han entrat els nacionals. Ressons de l’exili del 36 de Raimon d’Abadal. El setè capítol està dedicat a Ocupació i repressió amb textos ja de franquistes que han entrat a Girona i planifiquen la repressió. I el darrer, i potser més emotiu és el que porta per títol Ignomínia i Expiació que protagonitza Carles Rahola, que va ser afusellat de manera injustificada, injusta i venjativa i ha esdevingut el paradigma de la repressió franquista a Girona. En el capítol es recullen els textos que va escriure per la seva família i el seu testament polític. Són textos emotius i carregats de sentiment. 

El mateix Joaquim Nadal diu que és un llibre trist i dramàtic, no exempt de tristesa.

Certament de la lectura se’n desprèn tristesa però també val la pena remarcar l’esperit solidari d’aquells moments difícils.

Un aportació notable pel coneixement del final de la guerra i del camí cap a l’exiili des de Girona que traspassa però la localització concreta. El llibre també destaca per la seva enorme humanitat.

Girona 1939: porta de l’exili
Escrits del final de la guerra civil
Joaquim Nadal, editor
Editorial L’Avenç
Barcelona, juny del 2021