Las fieras

Hi ha llibres que intenten justificar les accions terroristes, altres que des de dintre d’ETA, antics militants, reconstrueixen la història, en part per justificar-se, en part per donar per tancat un episodi de la història del país basc.

I també en els darrers temps proliferen les novel·les i les sèries de televisió amb ETA i el conflicte polític basc com a escenari, i tenen molta projecció mediàtica que podria semblar que inauguren un nou gènere narratiu i amb obres que moltes vegades parteixen des de la pròpia experiència, des del dolor viscut, que és d'on neixen els grans relats. Hi ha tres novel·les que han marcat pauta entre tota aquesta col·lecció de llibres Patria de Fernando Aramburu, Twist d’Harkaitz Cano, La hora de despertarnos juntos de Kirmen Uribe, Mejor la ausencia Edurne Portela i d’altres. Ara arriba Las fieras de Clara Usón.   

Clara Usón va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i ha treballat com a traductora de textos jurídics i a l'advocacia, encara que actualment es dedica completament a la seva carrera literària.

Usón es va donar a conèixer en guanyar el Premi de Novel·la Femení Lumen el 1998 amb la seva novel·la Nits de Sant Joan, obra ambientada a la ciutat menorquina de Ciutadella durant una nit de festa i disbauxa de gran arrelament a gran part del Mediterrani.

El 2009 va consolidar la seva trajectòria en guanyar amb Cor de napalm el Premi Biblioteca Breu de l'editorial Seix Barral, una visió contemporània del complex d'Èdip protagonitzada per un nen i la seva mare en dues històries paral·leles que acaben confluint.

En paraules d'Usón, Cor de Napalm “s'inscriu a la línia realista iniciada al segle XIX i a la tradició de Flaubert, Tolstoi o Txèkhov”. Usón ha guanyat altres premis com el Ciutat de Barcelona i el Nacional de la Crítica 2013 i el Premi de la Cultura Mediterrània per La filla de l'Est. L'assassí tímid en què explora la vida i la mort mai aclarida de l'actriu Sandra Mozarovski, li va valer el Premi Sor Juana Inés de la Creu. Las fieras és al seva darrera novel·la.

L’autora explica que la novel·la va sorgir després de la lectura d’un article sobre l'etarra Idoia López Riaño i l’activitat del personatge, coneixent la vida i les idees que defensava la Idoia va escriure el llibre on s’afronta amb valentia les contradiccions que comporta un conflicte com el que es va patir al País Basc. L’anàlisi i la reflexió sobre els dogmatismes i com la violència genera sempre una reacció que pot generar encara més violència des del bàndol contrari. 

La novel·la confronta a dues dones, la terrorista Idoia López i la Miren. Ambdues filles de la immigració però amb un recorregut vital i emocional totalment diferent són dues vides que van creixent paral·lelament mentre Idoia abraça la causa abertzale, i està disposada a donar-ho tot, la Mirem viu una vida més aviat anodina. Filla d’un policia i per tant viu una discriminació social gran i sempre vigilant de no explicar res per no descobrir el paper del seu pare ni del que passa a casa seva. Les dues noies acabaran confluint tràgicament  en un final que trenca les aparences i el que durant tota la narració es dóna a entendre, unes morts incomprensibles falsament atribuïdes i que finalment la Miren descobreix la veritat..

Són filles, les dues, d’un moment històric del País Basc, els anys de plom, on la violència contra l’estat és quotidiana, violència infringida contra policies, guàrdia civils i altres persones, empresaris o senzillament qualsevol sospitós de connivència amb la policia. Per altra banda la gent que havia de viure gairebé silenci, sense cap mena de relació social, tancats en les casernes i sempre a l’aguait. La Mirem intenta trencar aquest aïllament però amb una família que amaga secrets prou importants. Una mare submisa i espantadissa i un germà a qui procura ajudar.

La novel·la contraposa les dues noies en els moments claus de la seva vida i de la presa de decisions que d’alguna manera configuren el seu futur. Idoia Riaño opta pel camí de la violència com a la manera de lluitar pel seu país. És una assassina precoç i amb un historial força truculent amb 23 anys ja havia mort a 23 persones. Mentre la Mirem va intentant ubicar-se en la societat de la ciutat on viu intenta acostar-se a gent fora dels seu àmbit familiar, àmbit que pateix sacsejades per l’actitud del pare un maltractador habitual, però la Mirem  és una desarrelada fruit de les diverses vegades que ha canviat de ciutat, i per tant d’amics i relacions, en funció del destí del pare. Així li costa tenir unes relacions més enllà de la gent que estan en les mateixes situacions. Ganes de marxar, de fugir, de posar terra entremig per poder portar una vida més o menys normalitzada que ha viscut a molts llocs i no té cap sensació d'arrelament enlloc. En aquestes circumstàncies la Mirem és conscient que el seu pare forma part de la trama del Gal que treballa des de la il·legalitat contra ETA i ella s’enamora d’un jove abertzale de classe alta i això i suposa també les lògiques contradiccions.

Formalment la novel·la intercala la narració pròpiament dita i amb encaixos de les reflexions i opinions de la mateixa Idoia López on va explicant els seu paper dintre d’ETA, critica el masclisme de la banda, la seva voluntat de ser una lluitadora per la independència, té com a model la Tania un guerrillera que va estar amb el Che Guevara, i justifica la violència com a element d’aconseguir els objectius polítics.

La novel·la va contraposant les dues vides, els dos itineraris que finalment acabaran convergint però amb un final inesperat que aclareix moltes de les incògnites de la trama.

La novel·la recrea amb notable destresa el dia a dia del País Basc en els moment àlgids de la violència però la narració també posa al damunt de la taula els sentiments i sensacions dels personatges davant la violència.

Exposa la complexitat del moments en que es desenvolupa la trama i ho fa amb molt encert literari i també amb molta sensibilitat cap els personatges més vulnerables com és el cas de la Mirem.

Una molt bona novel·la que s’afegeixen a les que ja existeixen sobre el País Basc i la presència d’ETA i el dolor que es va causar. 

Las fieras
Clara Usón
Col·lecció Biblioteca Breve
Editorial Seix Barral
Barcelona, maig 2024