Tornem-hi que no ha estat res

I ara tornem-hi.

Ara és es una gata la que s’ha perdut, una gata, però no una gata qualsevol.

Gata con pelaje blanco y atigrada, sembla que això d’”atigrado” el podríem atorgar a tots els gats en general pel seu origen i el pelatge i el seu color com en tots els essers vius és una combinació genètica i que a vegades pot pervenir de la combinació dels progenitors.

Bé, ja tenim una de les característiques.

Una altre: nariz rosa, t’hi hauràs d’acostar molt pe poder-ho comprovar però com que és molt “sociable i no es agresiva” cap problema.

La trobes, l’aixequés i mires el color del nas, si es rosat potser és la gata perduda. Si no és rosa ja la pot deixar anar i tranquil.

I no cal patir que ni t’esgarraparà i et clavarà les dents als dits. Com que no és agressiva et lleparà amorosament la ma i encantada de la vida.

Però el que més ens ha sorprès és el nom, realment peculiar, Figaro.

Figaro és un conegut personatge creat per l’escriptor  Beaumarchais que el va fer protagonista de tres comèdies en que en cada una d’elles representava  algun personatge típic de la societat francesa d’aquells moment, des de representar a un personatge una mica trapella, enginyós i divertit fins a un personatge que critica la noblesa del moment. Però Figaro guanya fama quan en llibrets inspirats en aquestes obres, Mozart compongué “Les noces de Figaro” i Rossini “El Barber de Sevilla”.

Per tant en trobem amb una gata que potser ha fet els seus passos en el món de l’òpera o és que amb el seus miols fos capaç d’interpretar alguna ària famosa...

I encara Figaro és el nom d’un dels diaris conservadors més importants de França. Expliquen que el nom de la capçalera esta inspirat en el personatge hi   ha qui afirma que el lema del diari: “Sense llibertat per criticar, cap elogi resulta afalagador” també correspon a una cita del personatge...

Figaro, convertit en gata de pelatge tigrat i nas rosa doncs té una llarga història que segueix ara amb la seva desaparició en mig de la ciutat.

I altre cop toca empatitzar amb els seus propietaris, companys, família, tutors... davant la pèrdua o desaparició voluntària de la gata que, qui sap, potser ha volgut agafar-se unes vacances cansada ja de la seva rutina.

Però l’agraïment ve des del cor a qui ajudi trobar-la i això ens ha arribat a l’ànima.

Des del cor cap els altres òrgans tot serà agraïment per qui en pugui donar alguna pista.

I naturalment si la trobem la portarem a la policia, que res més ens plauria que veure un o una policia agafant amorosament entre les seves mans a Figaro i potser fent-s’hi una selfie per recordar eternament el moment d’haver trobat la criatura perduda i poder posar-la en mans de la seva família adoptiva sana i estalvia.

Que així sigui!

Ciris a Sant Antoni de Pàdua. I repetir l’oració que sembla que és una meravella a l’hora de trobar el que s’ha perdut, gates incloses (així ho diuen, no ho hem provat mai).

El que es perd es recupera.
La dura presó es trenca
I a l'alçada de l'huracà
Cedir al mar enfadat.

No està de més provar-ho?

I com sempre si Figaro torna o és trobada que es facin cartells amb la bona nova.