El teclats (i el cap) a vegades els carrega el diable

Seguim amb el tema dels aparcaments (del Prohit a l’esborrany), ara en una tanca on hi hem pogut llegir la nota informativa que han penjat just al fil ferrat de la porta i que pot arribar a generar més dubtes que certeses.

Queda clar que queda tancat i per tant el dissabte 19 (la foto ja té un temps, no ens alarmem).

El que ja no queda clar és perquè el tanquen.

“Reparació d’esborranys”, Esborrany: Escrit de primera intenció, esbós, destinat a ésser copiat després de fer-hi totes les esmenes, addicions i supressions que calguin. (dicionari.cat.)

La veritat és que no veiem la relació entre la reparació dels esborranys que pugui fer el Consorci Sanitari (i segur que ha de corregir molts esborranys i moltes de les seves accions) i tancar l’aparcament.

No se’ns escapa que el tema ben segur que va d’esvorancs. Esvoranc: Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros (diciconari.cat).

Entre un i altre terme hi ha allò de que els teclats dels ordinadors els carrega el diable.

Segur que es volia escriure esvoranc però en el moments de pitjar les tecles potser per deformació professional o potser per efecte de suggestió de qui analitza molts esborranys va assimilar el terme i així va sortir la nota.

Tothom ho va entendre possiblement perquè deixava clar que l’aparcament es tanca fos per esborranys o per esvorancs.

I la nota de cortesia demanant disculpes doncs ho acaba d’arreglar.

El teclats els carrega el dimoni.

O bé qui va escriure la nota tenia clar que el Consorci sanitari necessita una reparació general, una pels esborranys i una altra pels esvorancs i no precisament només de l’aparcament...

Això dels consorcis no deixa de ser un invent per fer veure, entre altres coses, que els ajuntaments tenien presumpta responsabilitat en els temes de planificació sanitaris del seu territori. Omplen cadires als òrgans de govern però no tenen cap mena de possibilitat de decidir les polítiques sobre el seu territori.

I de la gestió què?.

Doncs res, que poca efectivitat i amb necessitats endèmiques per resoldre. Això sí, webs magnífiques i logos bonics.

Però esborranys i esvorancs a dojo.

I en el seu moment van tancar l’aparcament en la seva totalitat, ningú, ningú hi podia deixar el cotxes.

Sembla que algun esvoranc (esborranys segons el consorci) era de dimensions grans on que s’hi podia quedar un cotxe enganxat i feina rai per treure’l.

Cal agrair que s’esmercin recursos en aplanar esborranys (esvorancs) i així no patir per les suspensions del cotxe. Ja patim prou l’organització de la sanitat al territori com per sobre quedar atrapat en un esvoranc (esborrany).

En fi que ho hem entès perfectament.

D’esborrany a esvoranc només hi ha un consorci de distància.