Millor que segueixi

Certament hi ha coses que pertanyen a l’àmbit privat

I ja hauran endevinat que algú amb, mala o bona intenció, ha manipulat la Ç trencada per passar de Caça a Caca. Interessant, al darrera sens dubte hi ha una certa conya i o bé privatitzar un espai ben ample i gran per fer possible anar-hi a cagar tot invocant allò de que “la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó”.

El senyal ens podria fer pensar que s’ha creat de bell nou el Servei Català d’Escatologia depenent d’alguna conselleria i com a primera acció ha assenyalat arreu del país un seguit d‘espais privats per poder fer de ventre o dit més infantilment caca. Seria una bona iniciativa i sobretot en una país on el terme de ”merda”, més infantilment caca, ho tenim moltes vegades a la boca, l’usem extensivament.

No hi ha dubte que som un país que ens interessen moltes coses i entre elles dues especialment, la meteorologia i l’escatologia.

Fins i tot en la representació del naixement del Messies -fet transcendental en la nostra cultura- en forma de pessebre hi trobem el caganer, del que s’ha n’ha fet un negoci i tenim també un tronc màgic que caga obsequis i llepolies. Amb això ja està tot dit.

Som un país on cagar és un referent gairebé identitari.

Només cal veure els sinònims que tenim sobre l’acció d’expulsar del cos allò que ja no interessa. Uns quants: cagar, anar de calces, anar de cos, anar de ventre, buidar el sac, buidar el ventre, defecar deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer o anar de ventre, fer caca (infantil), fer-se caca (infantil).

I són d’ús més que habitual un seguit d’expressions relacionades amb la caca.

I una merda!

Ves la merda.

El rei (del nas vermell, emèrit o no) que cagava de gota en gota... Merda per qui se l’escolta.

I ja no parlem del cagar-se en alguna cosa perquè llavors l’amplitud de les possibilitats expressives és gran, diversa i potent.

Me cago en coi,

Me cago en l’ou,

Me cago en la mar salada,

Me cago en l’olla,

Me cago en déna o Cago'n dena o Càsum dena! totes aquestes expressions son per no ara directament a la blasfèmia.

Me cago en la mare que ta va parir (a vegades es substitueix el parir pel cagar per ser més contundent i ofensiu).

Me cago en l'hòstia (consagrada, -ratlla la blasfèmia- o no, depenent de la intensitat que es vulgui donar o el grau d’irritació que es porti al damunt).

Me cago en la  puta! A vegades també hi afegim mare...

Deixem-ho que ja comença a fer pudor.

Els més saberuts ens ho diuen clarament en llatí macarrònic allò de cagat homo, cagat dona et caga omnis persona. Queda clar aquí caga tothom, sigui ja en una àrea privada o en algun lavabo públic.

Ja ens ho deien els Desperdicis Clínics (2019) amb uns versots carregats de raó.

cagat homo, cagat dona et caga omnis persona

caga tot qui és animal,

caga el ric i el menestral,

caga el savi i l’ignorant.

La formiga i l’elefant,

Caga el Rei i caga el Papa.

Caga tot home i dona que endrapa

I caga, per acabar

Tot qui té cul per cagar.

Quanta raó!!

En àrea privada o en espai públics (que no netegin després, eh) caguem i caguem bé.

I acabem-ho amb un desig: Menja bé, caga fort i riu-te de la mort.