Visques desesperats

Viva la mierda que hay akí. Doncs Que viva siempre!

Hem passat de “l’Àrea Privada de Caca” al visca la merda.

Però seguim amb el tema dels detritus i rebuig

Segurament l’autor de la pintada ha hagut d‘assumir que aquest lloc està  maleït i que els veïns han decidit que és el lloc idoni per llençar-hi el que calgui, amb bosses -vet a saber que hi ha- i s’intueixen també mobles i el que no sabem.

Qui cridi visques a merda que hi ha en el lloc determinat, o bé ja n’està fart de veure les deixalles acumulades i superat per la realitat e intenta assimilar-la amb visques o potser carregat d‘una trista ironia intenta que es vegi que en el fons, som una colla de merdaires que som incapaços de mantenir un certa regulació d’on llençar les nostres deixalles.

És evident que en el tema de les deixalles, rebuigs, i malendreços encara no hem trobat les maneres de resoldre-ho o, com a mínim, de minimitzar el seu impacte.

Però sempre que es parla d’aquets tema sorgeix l’eterna i recurrent pregunta:

Qui és més brut, el que embruta o el que no neteja?

I segurament la resposta adequada estaria en una mica en cada cosa. I l’entremig, vaja.

Si la majoria de les persones que creem rebuig seguíssim les instruccions de l’autoritat competent no veuríem el panorama que es mostra en molts indrets de la nostra ciutat.

És evident que la responsabilitat individual juga un paper molt important a l’hora de veure les ciutats netes o almenys amb la mínima porqueria raonable escampada.

També és cert que cal millorar i molt el sistema de recollida. El servei que pagues -i això no et permet fer tot. Quedi clar i gravat en alguns caps, que justifiquen llençar la merda perquè ja paga- hauria d’ajudar a mantenir la ciutat amb poca porqueria al carrer.

I per altra banda també cal fer observacions acurades de perquè la gent ho deixa tot al carrer, des de mobiliari sobrer fins a tota mena d’andròmines o restes de tot el que ja no ens serveix.

I altre cosa a tenir en compte seria i interessant esbrinar perquè hi ha llocs a la ciutat on sempre, sempre hi ha acumulacions de brosses o rebuig. Llocs que constitueixen un iman que atrau la merda, autèntics santuaris de la deixalla. Segurament és allò de que la merda crida a l merda, i si ja tens consciència de que hi ha lloc bruts doncs ho seguim embrutant.

En fi Viva La mierda que hay akí i seguim per a bingo.

El tema del rebuig no és fàcil de resoldre, insistim, amb el mínim impacte visual i sanitari, potser és un dels temes que més cal la col.laboració entre administració i administrats. Uns posant els recursos i els altre actuant amb civisme

Bona voluntat, civisme, ponderació i sobretot seny, elements que sempre haurien de prevaldre en el manteniment de l’espai públic, que es teu, meu i nostre amb la mínima merda.

Haurem de posar catifes al carrer per posar-hi a sota al merda que no som capaços d’eliminar?

Però mentre Viva al Mierda que hay aquí!, doncs Que viva! I q