Garraf Coopera demana que l'Ortoll es consideri com a sòl no urbanitzable

Garraf Coopera entitat sense ànim de lucre que entre d’altres objectius porta a terme accions de recuperació de flora, fauna, paisatge i patrimoni amb la participació de la societat civil i que ha signat acords de custòdia amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú de diferents terrenys amb valors ambientals (principalment a l’Ortoll), va presentar el passat dia 4 de novembre de 2022 al·legacions en la fase d'informació pública de l'aprovació inicial i provisional del Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles de Malgrat de Mar a Alcanar. 

El PDU cita múltiples estudis i plans que aconsellen protegir l’Ortoll que segons la planificació actual és sòl urbanitzable. Malgrat això, el PDU només demana la desclassificació d’una petita zona al ponent de Santa Llúcia i dona via lliure a l’Ajuntament de Vilanova per urbanitzar la resta de l’Ortoll, si així ho desitgen. 

És per aquest motiu que l’entitat ambientalista ha presentat les al·legacions centrades en els cinc temes que consideren més importants: 

En el primer, fan referència al corredor biològic. 

Consideren que el PDU gairebé no fa referència al primordial i únic corredor biològic que connecta el massís del Garraf amb la costa passant per l'Ortoll. Ressalten la importància de conservar i consolidar els dos braços d’aquest corredor: el braç al costat ponent de la urbanització de Santa Llúcia i el braç al costat llevant, tal com queda reflectit al plànol de l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Vilanova i la Geltrú. Al mateix temps, insisteixen en la importància de connectar el corredor biològic amb la zona humida de l’entorn del Torrent de Sant Joan, adjacent al carrer Montseny. La pretensió del PDU de no restringir la urbanització de l’Ortoll excepte en una petita zona al ponent de Santa Llúcia és del tot insuficient per salvar aquest corredor marítimo-terrestre. 

En el segon, argumenten de la necessitat de conservar camins i patrimoni històric, arquitectònic i natural. 

Per a Garraf Coopera, el PDU no té en compte la importància del patrimoni històric, arquitectònic i natural que tenen l’Ortoll i els històrics camins que passen pel sector. Els últims 10 anys, el sector d’Ortoll ha experimentat un canvi significatiu al respecte i s’han recuperat molts quilòmetres de camins amb marges de pedra seca que fins llavors eren intransitables i impedien la continuïtat dels camins històrics. Actualment, l’Ortoll disposa de tres eixos de vies verdes de primera categoria totalment recuperades i transitables. Es tracta dels últims 1,5 km del Camí Ramader de Marina (la Carrerada de Cerdanya), la Via Verda de Cubelles que creua l’Ortoll i, després, segueix pel Camí Vell de Cubelles, i la Ronda d’Adarró, un circuit de natura senyalitzat per la Diputació de 4,6 km per passejar a peu o amb bicicleta de muntanya. És evident que amb un eventual urbanització dels sectors Ortoll I i II, el Camí Ramader de Marina, la Via Verda de Cubelles i la Ronda d’Adarró quedarien trossejats i perdrien el seu atractiu com, també, es perdria gran part de la flora i fauna que actualment caracteritza aquest entorn. 

En el tercer, defensen que ha de ser un espai de natura, oci i salut.

L’Ortoll s’ha convertit en un lloc amb gran activitat de tot tipus en els darrers anys. A nivell informal centenars de persones utilitzen cada dia aquesta zona natural de lleure. Hi fan excursions gairebé tots els centres educatius de Vilanova i la Geltrú i, també, escoles d’altres poblacions de la comarca. Sovint es registren caminades d’associacions de veïns, de centres excursionistes o de jubilats, i cada any s’organitzen curses en bici o a peu i tallers relacionats amb la natura i la conservació del patrimoni. Fa poc més de 10 anys, no es veia gairebé mai activitats d’aquest tipus. És inconcebible que el PDU no s’hagi posat a dia i tingui en compte aquest paper de l’Ortoll, sobretot degut a la importància que té el contacte amb la natura per al benestar físic i mental de la gent. 

En el quart defensen que s’han de conservar franges costaneres i torrents sense urbanitzar. 

Insisteixen en la necessita (indicada en les conclusions del mateix PDU) de «garantir una amplada mínima de la discontinuïtat urbana a front de mar i dins la franja costera dels primers 500 m. des de la línia del DPMT» i que aquesta garantia no solament sigui vàlida per a la discontinuïtat urbana al costat ponent de Santa Llúcia si no, també, per al costat llevant.També es mostra la necessitat de protegir l’entorn dels torrents de Sant Joan i d’Adarró/Sant Gervasi (Aragai) i evitar la seva urbanització. 

En el darrer fan referència al sòl urbanitzable. 

El PDU no menciona res sobre la necessitat de desclassificar l’Ortoll I i II. Passa per alt les recomanacions de diferents estudis i, especialment, de l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Vilanova i la Geltrú de 2019. Per als redactors d’aquest li «sembla raonable evitar la proliferació de la tipologia de baixa densitat a les urbanitzacions perifèriques, així com la nova classificació de sòl no urbanitzable en zones d’alta connectivitat (cas de l’Ortoll).» Garraf Coopera comparteix el seu criteri. 

Per finalitzar i a partir de les conclusions aportades en els temes anteriors,sol·liciten de forma raonable i coherent la desclassificació de sòl urbanitzable dels sectors Ortoll I (SUP 2.6.1) - L'Ortoll i II (SUP 2.6.2). 

I que com a mesura cautelar, acordin la suspensió immediata de llicències als dos sectors fins que no estigui aprovat definitivament un nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal aVilanova i la Geltrú.