Des informació

Els poders es serveixen d’aquesta eina per fer-nos creure el que els interessa. Aquestes mentides dites i repetides, amplificades i difoses acaben generant un estat d’opinió de resignació, d’impotència, de manca de capacitat de reacció que es converteix en un escut protector que els permet poder-nos manipular sense que en siguem realment conscients.

Hi ha promeses estrella del Gobierno que no s’han complert, com eliminar la llei mordassa. Tot el contrari. S’ha reforçat amb la supressió de la sedició i la creació del concepte de delictes públics agreujats. Altres sí que han canviat, però de nom, mantenint el concepte i edulcorant-lo superficialment.

Aquest és el cas del Factor de Sostenibilitat de les pensions públiques. S’aplicava un coeficient reductor lligat a l’esperança de vida: si es preveu que visquis més, cobraràs menys cada mes. Per què aquest coeficient? Ens diuen que “l'envelliment de la població i l'atur actual fa pensar que vindran temps molt difícils per a les pensions, tenint present que el fons de reserva de les pensions pràcticament està buit. El Factor de Sostenibilitat, eliminat, i el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional, que el substituirà, tenen la mateixa finalitat: tornar a omplir la guardiola de les pensions mitjançant el repartiment equilibrat entre generacions de l'esforç per finançar les pensions”.

És indiscutible que la població envelleix. Per un costat la medicina cada cop és més eficient i per un altre cada vegada resulta més difícil, per a molta gent, arribar a final de mes. Això porta a treballar més i el nombre de fills baixa.

Invoquen també l’atur que fa que les cotitzacions baixin i per tant també els diners per pagar les pensions. Hi ha més atur però tot i això el Producte Interior Brut (PIB), el que produïm entre tots, augmenta. Si es paguen menys sous perquè hi ha atur, i produïm més, on van a parar aquests beneficis?

S’ha suprimit el Factor de Sostenibilitat, i en substitució hi ha el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional. Ha de servir, diuen, per regenerar la guardiola de les pensions. No caldria explicar com es va buidar aquesta guardiola? Fer-ho vol dir destapar que el Gobierno ha utilitzat fons de la guardiola per pagar despeses que no tenien res a veure amb la finalitat pel que havien estat creats: assegurar les pensions contributives. Per tant de repartiment equilibrar, res de res. En concret, es pretén recaptar al voltant de 22.000 milions d'euros fins al 2032, data en què està previst que s'acabi l'aplicació d'aquest nou impost. L’hem de pagar nosaltres? Hi ha un col·lectiu que ens deu més de 65.000 milions del rescat de 2008. Per què no els torna? Perquè és la banca...

Aquest nou impost s'aplicarà a les persones que estiguin donades d'alta a la Seguretat Social i les nòmines quedaran reduïdes en un 0,6%. Ens diuen que “d’aquest nou impost, que es posarà en marxa l'1 de gener del 2023, els empresaris en pagaran un 0,5% i els treballadors en pagaran el 0,1% restant. En el cas dels treballadors amb un salari brut de 2.000 euros, per exemple, el nou impost suposaria 12 euros al mes, 10 dels quals els pagarà l'empresa i 2 euros l'empleat”. Aquesta és una afirmació falsa. El sou és la totalitat dels diners que corresponen al treballador per la seva feina i el seu temps, és a dir el sou brut. Una part l’empresa la desvia cap a la recaptació de l’estat, una altra es reté de la nòmina, i una altra es pagarà via IRPF. Per tant el treballador paga realment aquest 6%, els 12 euros mensuals.

Es parla molt de l’actualització del 8,5% però no es diu res de les retallades que Zapatero, l’any 2011, va fer o les que ara prepara Pedro Sánchez. El període de càlcul, el temps que es té present per calcular la pensió, es vol ampliar. Zapatero el va passar de 20 a 25 anys, ara es vol passar a 30. Entre una i altra, es retallaran les pensions en 1.800 euros.

Cada cop més es veu escrit que els pensionistes són egoistes perquè sense treballar cobren, en segons quins casos, més que un fill o nét que sí que treballa. No pot ser que siguin els sous el que són un egoisme? Si mirem la precarietat de molts dels contracte que tenen els joves, la resposta és clara: se’ls explota. I de retruc aquests sous tan baixos comporten una recaptació de cara a la futura jubilació també precària. Els diners que van a pensions no surten del mateix fons que els dels sous, per tant reduint pensions no millorarien els sous.

Per cert, durant la crisis de 2008 - 2016 la despesa en alimentació dels majors de 65 anys va augmentar un 37%. Van tenir una gana desaforada? No, tenien necessitats familiars que havien de cobrir amb les seves pensions egoistes...