Literatura

El Grand tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797- 1852)

Coberta de 'El Grand tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797- 1852)'. Eix

Coberta de 'El Grand tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797- 1852)'. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La col·lecció Memoria artium ofereix llibres basats en investigacions originals, amb caràcter monogràfic, fets per professionals rigorosos, sense renunciar, però, a l'amenitat necessària per connectar amb un ampli públic lector interessat en la història de l'art del nostre país. Amb aquesta presentació de la col·lecció ja es pot suposar que el treball de Francesc Miralpeix gaudeix de l’excel·lència i l’interès pel que fa a recerca i investigació de l’autor, aquest cop vinculada a una de les figures, potser menys conegudes, però segons l’autor molt rellevant de la cultura catalana de part del segle XIX, Josep Antoni de Cabanyes. Francesc Miralpeix ha treballat a fons la figura de J. A. de Cabanyes i l’estudi que n’ha fet és la base del llibre que, a més de l’anàlisi de la família i l’entorn en que es mou, comenta i documenta els viatges d’aquest personatge de la nostra història a través d’un manuscrit inèdit dels viatges que va fer a diversos països d’Europa. Miralpeix analitza el personatge i també la seva afició artística que es palesa en la seva col·lecció de quadres que, la majoria d’ells, avui estan a la Masia Cabanyes.

El professor Miralpeix explica que El Grand Tour va ser un fenomen protagonitzat pels joves de les elits aristocràtiques i burgeses de l’Europa septentrional que des de la fi del segle XVII i fins ben entrat el segle XIX emprenien un viatge que els duia cap a Florència i Roma -les ciutats que havien bressolat la cultura clàssica- i paulatinament fins a Nàpols o Sicília, on els esperava l’atractiu poderós i pintoresc de les erupcions del Vesuvi i de l’Etna o les descobertes de Pompeia, Herculà i els vestigis grecs. El llibre ens narra i analitza aquest Grand Tour que va fer Josep Antoni de Cabanyes de manera rigorosa i alhora molt atractiva per la seva lectura.

Francesc Miralpeix Vilamala és doctor en Història de l’Art. És professor titular d'història de l'art modern a la universitat de Girona. Ha estat director del programa de doctorat en ciències humanes i de la cultura i n'és membre del comitè. Forma part de l'Institut de Recerca Històrica de la mateixa universitat, des d'on dirigeix, en col·laboració amb la Universitat de Perpinyà, la col·lecció de monografies sobre art i patrimoni Histoire de l'art / Història de l'art. Per acord del patronat de la Càtedra de Ciències i Humanitats Dr. Bofill, de la Universitat de Girona, Francesc Miralpeix en va ser el primer director. Com a investigador s'ha especialitzat en les manifestacions artístiques del període barroc. En el camp de la pintura la seva tesi doctoral va abordar la figura i l'art del pintor Antoni Viladomat. L'any 2020, Miralpeix va fer de comissari, juntament amb Joan Bosch, de l'exposició «Falsos verdaders, l'art de l'engany», per al Museu d'Art de Girona; era una exposició que mostrava obres falses atribuïdes a pintors de prestigi, que en algun moment havien passat per autèntiques i fins i tot havien estat exposades en museus.

El llibre s’estructura amb cinc capítols en els que es dona informació de la Família dels Cabanyes des dels orígens familiars, ens parla de les seves ocupacions i negocis bàsicament comerciants i rendistes i com van enriquir-se i van construir cases i mansions d’un valor arquitectònic i patrimonial important. Francesc Miralpeix fa en el llibre un recorregut per aquestes cases del Cabanyes, des de la que està ubicada la Plaça de les Cols, que és la Casa on habitualment vivien i en la que hi ha quantitat de detalls artístics importants i que deixen entreveure el nivell noble que tenia la casa fins la Masia Cabanyes que era una vila estiuenca, i a més la que J. Anton de Cabanyes va construir a La Granada, un casa ben gran, on hi viurà  quan no era a Vilanova o quan els conflictes socials eren massa propers a les ciutats. Va tenir gran afecte per La Granada i on va demanar ser enterrat.

Es centra després en la figura de Josep Anton de Cabanyes protagonista de l’estudi. J. A. de Cabanyes ja ben d’hora va anar estudiar comerç a Holanda, on va relacionar-se amb el món del comerç però també va servir per despertar el seus neguits culturals i artístics.

Ja sabem que en les sagues familiars hi ha els personatges més coneguts i reconeguts però n’hi ha d’altres com és el cas de J.A. de Cabanyes que a mesura que se’n van coneixen més coses la seva figura s’engrandeix i agafa una dimensió enorme encara que ara per ara estigui en fase de creixement i reconeixement.

Josep Antoni, és el pilar de la família Cabanyes del segle XIX, i a més és qui crea i augmenta al pinacoteca que avui es troba a la Masia Cabanyes que va catalogar i inventariar, cosa poc habitual en aquells temps i això dóna major importància al personatge pel que a través d’ell es pot conèixer.

Josep Anton de Cabanyes com primogènit li va correspondre fer-se  càrrec del negoci familiar, fet que li va costar un cert neguit ja que havent-se habituat a la seva estada a Holanda i desprès de viatjar per Europa es considerava gairebé un “europeu” en el termes del moment.

Liberal, il·lustrat, va conèixer de ben a prop el moviment del romanticisme. Però amb tot a tenir també força habilitat en el negocis i el comerç, amb bones inversions i també amb l’adquisició de patrimoni immobiliari. Això va evitar que les crisi com la de la fil·loxera els malmetés les riqueses, malgrat en sortissin també tocats.

Però Josep Anton també va ser un viatger i la gràcia és que documenta els seu viatges. Després de la guerra del francès comença els seu viatges, el primer, ben segur per veure com es desenvolupava en el món dels viatges, és fins Madrid on vol visitar el seu germà que estudia per militar. En les seves notes deixa constància del pas de diverses ciutats, València, Alacant i així fins  Madrid.

És en el capítol tercer que ens endinsem en el viatges de J. A. de Cabanyes, viatges que tenien fins culturals, d’aprenentatge, de formació espiritual i cultural però no deixaven de banda la possibilitat de fer negocis i obrir nous mercats per poder després establir relacions comercials però també de tenir llocs de referència per possibles posteriors viatges.

J. A. de Cabanyes és, a més, un gran col·leccionista que acumula una gran quantitat de llibres i pintures que conformen avui una de les riqueses patrimonial més importants de la Masia Cabanyes.

Francesc Miralpeix fa així mateix un retrat personal i humà de Cabanyes.

El capítol final és la transcripció dels carnets del viatge que anava escrivint Cabanyes al llarg de les seves estades i anades a les diverses ciutats en les etapes del grand tour. El dietari és molt interessant ja que testimonia part de les impressions dels seus viatges, del seu Gran Tour, el viatge formatiu que com a jove il·lustrat i amb un cert poder econòmic feien amb l’objectiu de conèixer les beceroles de la cultura clàssica a Itàlia, Florència, Venècia, Roma, Nàpols són ciutats que visità i de les que fa anotacions en el seu Carnet de Viatge. El doctor Miralpeix en diu: “les anotacions del carnet són breus, amb una sintaxi malendreçada i amb abreviacions constants, com si obeïssin a la necessitat de servir de recordatori d’unes impressions que més endavant pensava narrar de forma més extensa i literària. Són unes notes de viatge, això sí, que adjectiven el que veu i el que sent, encara que sigui de forma concisa, i són indestriables del frenesí constant del viatge i de la necessitat de portar un control de despeses, com d’altra banda era habitual dels comerciants que viatjaven”.

Les transcripcions del “carnet” s’acompanyen també dels mapes amb els rutes que va seguint J. A. de Cabanyes.

El llibre es completa amb uns interessants notes d’introducció i pròleg de la Sra. Teresa Llorens i de la senyora Mila Arcarons que posen de relleu la gènesi del treball d’investigació i seguiment del personatge i també la tasca de difusió que des el Consell Comarcal del Garraf, institució que ha col·laborat amb l’edició i que sustenta el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes.

En conclusió una col·laboració de diverses universitats amb el Consell Comarcal que ha donat pas a un llibre extraordinari per la seva singularitat, curosament editat i amb un treball notable d’investigació de Francesc Miralpeix que posa de relleu amb un estil atractiu i molt llegible a J. Antoni de Cabanyes, figura que pren cada cop més rellevància, i gran, després d’aquest notable i rellevant estudi.

El Grand tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797- 1852)
Viatges i afició col·leccionista a la llum d’Europa
Francesc Miralpeix
Col·lecció Memòria Artium
Ed. (Universitats de Catalunya)
Producció editorial. Edicions i publicacions de la Universitat de Lleida
Lleida, 2022

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local