100 anys del Pòsit de Pescadors

La presentació va comptar amb l'acompanyament de l'editor, el president de la Confraria i l'alcaldessa de la ciutat. El treball d'Aleix Salvó apareix per celebrar el centenari del Pòsit de Pescadors local. Per cert, que aquest centenari fora una bona ocasió perquè la ciutat, tota la ciutat, no només la de la via en avall, es proposés conèixer històricament −i reconèixer Baix-a-Mar− com un sector de la ciutat que és alguna cosa més que la platja per anar-s'hi a banyar o portar els convidats a menjar un arròs o un all-cremat. Vull dir, que Baix-a-Mar és una part de la ciutat que ha acompanyat Vilanova des de la seva primera menció històrica que en tenim. Tal com va exposar l'autor del llibre, en el moment fundacional de la població, aquell llogarret (la  nova vila) a la qual Jaume I va atorgar carta de població i que havia de créixer al voltant de l'ermita de sant Antoni, en el camí de la Geltrú a Cubelles, concedeix les mateixes franquícies a un altre nucli bessó de la vila nova, un nucli que el mateix document anomena Sa Llacuna, l'actual població de Baix-a-Mar. Estenent-me en aquesta consideració voldria fer memòria que així com a l'interior de la plana on va créixer la Vila nova no hi ha rastre de població urbana abans que aquesta, en canvi, a la ratlla de la mar sí que hi ha referència de població, i prou important, Adarró, nucli iber habitat des de molt antic. Hauríem de poder considerar, doncs, que aquell llogarret que al segle XIII es coneixia com a Sa Llacuna ven segur que era un residu o establiment de l'antiquíssima Adarró iberoromana; per cert, també pertanyent, com la mateixa vila nova, al castell de Cubelles.

Convido, doncs, a tots els vilanovins −de la via en amunt− a celebrar com una efemèride ciutadana, el centenari d'una institució social, laboral i cultural com el Pòsit de Pescadors; una institució que com algunes altres de la vila, han mantingut i sustentat el moviment social i cultural de la nostra ciutat durant aquesta última centúria. Ah! I sisplau, interessem-nos (i adquirim) el llibre de l'Aleix Salvó per tal de conèixer les vicissituds del Pòsit dels Pescadors de la ciutat, una institució que, insisteixo, durant aquests últims cent anys ha acollit els afanys laborals, socials i culturals de més de tres generacions de vilanovins de Baix-a-Mar.