Coral Levare: 10 anys d’història

Vaig tenir el plaer de ser-ne el presentador i aquest article reprodueix, si fa no fa, el que vaig dir aquell dia des de l’escenari. Alguns dels assistents al concert (tan dels que omplien la platea com dels que omplien l’escenari) m’han demanat si els podia passar el guió que vaig llegir per a tenir-ne un record i, alhora, per repassar-ne el contingut ja que, amb les emocions del directe, alguna cosa es van perdre. Que comenci el concert!

NARRADOR: Moltes gràcies per sortir de casa i venir a l’Auditori Eduard Toldrà a escoltar música. Avui no només escoltareu música sinó que sereu testimonis de la feina que ha dut a terme durant deu anys la Coral Levare sota la direcció de Meritxell Tarragó. Us agraïm molt el suport que doneu al projecte amb la vostra presència aquí. No esperàvem —us ho dic de debò— omplir aquest auditori. En les nostres previsions més optimistes pensàvem cobrir la meitat de l’aforament i, mireu quina sorpresa, som prop de 350 persones. Volíem fer el concert del desè aniversari al millor auditori de la comarca, un lloc amb totes les condicions necessàries per a que la música soni el millor possible. És el regal d’aniversari que ens fem a nosaltres mateixos, a cadascun dels cantaires que avui tindran l’oportunitat de cantar en un lloc emblemàtic i, alhora, un regal per a tots vosaltres que us heu apropat fins aquí. Intentarem que ho gaudiu.

El concert serà un repàs dels 10 anys de la coral en els que ha passat de tot, inclosa una pandèmia que no ha aconseguit parar-nos, sino tot el contrari: malgrat les restriccions socials que vam viure, vam aconseguir enregistrar un CD i fer tres video-clips. Al llarg d’aquests anys hem tingut cantaires que ja no hi són i avui tindrem un record per a ells, hem fet concerts memorables —com els que organitzem per Nadal a la parròquia de Ribes en suport a la Marató de TV3 i que sempre atreuen a tres o quatre centenars de persones—, hem sortit del Garraf per cantar en d’altres poblacions catalanes, hem estat a punt de plegar (que moments de crisi en té tothom…), hem après molt i hem cantat molt. Agraïm la presència del Sr. Jaume Gavaldà, Cap de l’Equip Territorial de la Federació Catalana d’Entitats Corals i representant de la demarcació del Baix Llobregat. Ell va estar present al primer concert que va fer la Coral Levare l’any 2012 i li agraïm les paraules que ens ha adreçat avui de suport i de felicitació.

Tots sabeu que en un cor amateur com el nostre no solament es canta. Es comparteixen vivències que van més enllà del cant, es crea un caliu i una pinya que trascendeix l'activitat musical. Per això, els companys i companyes de la coral acaben sent com una segona familia. Quan la Meritxell Tarragó, la directora, va crear aquest cor, va tenir molt clar que calia anar pas a pas. Que calia crear un ambient de treball que permetés anar millorant musicalment i també un entorn obert i divers on tothom si sentís a gust. S'havia de començar amb cançons no massa complicades, cantant amb l'acompanyament del piano, a dues veus; després incloure cançons a tres veus fins arribar a cantar a quatre veus. El vessant pedagògic sempre és molt important: no voler córrer abans de saber caminar. Després es van anar incloent cançons amb diferents llengües, finalment va arribar el moment de cantar a capella, de perdre-li la por al contrapunt, d’incloure algun moviment escènic... No us enganyo si us dic que el concert d'avui també és un graó més en aquest camí de creixement del projecte.

Pel concert d'avui hem triat una dotzena de cançons representatives dels nostres 10 anys d'història i aquesta gradació de les diferents dificultats també la podreu anar veient i escoltant. Començarem el concert amb Història de Nadal (Popular portorriquenya, amb versió de Shayla Blake), la primera cançó que va cantar la Coral Levare al concert de presentació celebrat a l’església del Vinyet de Sitges el 22 de desembre de 2012, on també vam interpretar diferents nadales arranjades per Manuel Oltra. Seguirem amb Que tinguem sort de Lluís Llach, la primera cançó que vam fer a quatre veus i que volem dedicar al Ricky, cantaire des de l’inici del projecte.

Com veieu a la pantalla d’aquí a dalt, estem projectant uns videos que la mateixa Meritxell Tarragó ha preparat per acompanyar les cançons. No es tracta de distreure-us, ni molt menys, sinó de donar un color a cadascuna de les obres. Veureu que són imatges que passen molt poc a poc o videos de paisatges serens i estàtics que ens juden a crear un ambient per a cada cançó. Seguirem amb la primera peça que vam cantar en francès: Dirait on de Morten Lauridsen amb lletra de Rainer M. Rilke. La dediquem a la Dominique, que ens va ensenyar a pronunciar-la.

Interpretar música popular és un dels fonaments de la nostra coral. N’hem fet moltes de cançons del repertori català, com Muntanyes del Canigó, Rossinyol que vas a França, Margarideta o un bon grapat de nadales. Ara sentireu la primera cançó que ens vam atrevir a fer a capella, sense acompanyament instrumental. Aquest és un pas important per a qualsevol cor: cantar amb les veus depullades del tot. Aquí teniu Joan del riu en l’harmonització de Manuel Oltra. A continuació vam incorporar la boca closa, una tècnica que implica una nova complicació. Vam abordar-la en un projecte de música i poesia amb un arranjament de Cantares de Joan Manuel Serrat.

La primera cançó que vam fer amb acompanyament d’orquestra va ser Cançó de bres per a una princesa negra d’Antoni Rodríguez i Gabriel Janer. L’arranjament és del mestre de direcció de la Meritxell, Daniel Antolí. La dediquem a la Txell, la cantaire que ens va proposar de participar en la Marató de TV3 amb els concerts de Nadal. Aprofitem per donar la benvinguda al sextet de corda de la Camerata Eduard Toldrà.

Fa 10 anys, la Meritxell Tarragó va dedicar-se a penjar cartells per Sitges anunciant un nou projecte coral. Al primer assaig, celebrat al Prado, hi van assistir set persones. Poc a poc el nombre de cantaires va anar creixent i uns anys més tard el projecte es va instal·lar a Ribes, a l’empara del Centre Parroquial. Des del 2020 la Coral Levare està constituïda com a entitat, amb domicili social a Ribes, però els seus components es reparteixen per igual entre sitgetants i ribetans, amb adopció de cantires de la resta de la comarca i fins i tot alguns de poblacions més llunyanes. Cada any la Coral Levare participa en els oficis de les festes majors de Ribes, on interpretem diferents números de la missa i els Goigs de Sant Pere (a l’estiu) i de Sant Pau (a l’hivern). També hi cantem alguna peça com aquesta, Signore delle cime, que dediquem al Raul, un cantaire que, justament, la darrera activitat que va fer va ser pujar a Montserrat.

En aquests deu anys d’història hem tingut oportunitat de fer moltes coses a proposta de la nostra directora que sempre està a l’aguait de tot allò que passa i ens repta constantment a anar més enllà. Fa uns anys ens va proposar de cantar unes sardanes acompanyats de la Cobla Maricel de Sitges i ja hem tingut la sort de fer tres concerts amb ells. Avui interpretarem L’Empordà d’Enric Morera i, a falta de cobla, ho farem acompanyats de piano i contrabaix. La dediquem al Jordi Mestre: va ser la darrera cançó que va cantar amb nosaltres en el concert d’aquest passat estiu al pati del Centre Parroquial de Ribes.

Un dels grans reptes que hem tingut va ser el de cantar el famós Al·leluia del Messies de Haendel. És una obra complexa perquè, per a un cor amateur, que la lletra sigui tant poc variada resulta un garbuix. Cal treballar amb molta dedicació i, finalment, vam poder cantar-la fa tres anys, just abans que ens confinessin per la pandèmia. Si seguim amb els reptes, aquí en tenim un altre: cantar a cinc veus. En aquest cas, els homes es distribueixen en tres veus diferents (tenors, barítons i baixos) per cantar Aubada, una cançó mallorquina de Miquel Tortell amb lletra de Marià Aguiló, que dediquem a la Neus Milà, que sempre havia tingut ganes de cantar-la i va poder fer-ho amb nosaltres justament fa un any.

Anem arribant al final, però encara ens queden un parell de plats forts. No hem afrontat gaire sovint música contemporània, però ens hi estem posant. Aquesta és una obra de l’any 2005, de la compositora Carole Stephen: es tracta d’un Gloria ple d’energia i pirotècnia musical. I per tancar el concert, després de parlar de la història pasada de la coral, parlarem del futur: la Coral Levare mira cap endavant i ja està preparant el projecte del proper curs. Ja us anunciem que es tracta d’un concert sobre les cançons del grup Queen. A veure si us animeu i us apunteu a cantar amb nosaltres (els dilluns al vesper assagem a Ribes i els divendres, a Sitges). Acabem amb Love of my live.

(Com a bis, la Coral Levare va cantar la cançó de Queen Crazy little thing called love, mentre es projectava un audiovisual amb les fotografies dels 52 cantaires de la coral i de la seva directora assenyalant un pastís on es llegia “Coral Levare, 10 anys”).