No podem impedir el vent…

En parlar d'aquests estris,  ràpidament pensem en el Quixot o en el país dels tulipans. Bufen temps difícils. A punt d'arribar al 3er. aniversari de l'esclat de la COVID, ningú no s'hauria imaginat un escenari tan desolador, a hores d'ara. A d'altres conflictes bèl·lics endèmics i anquilosats (com Síria, Etiopía, Congo, Myanmar, etcètera), la megalomania d'un dirigent rus foll va encendre -fa més de 10 mesos- el polvorí esfereïdor d'Ucraïna. En aquesta tessitura, fa mal d'ulls veure que l'home ha estat capaç d'inventar un antìdot o vacuna contra la pandèmia. Per contra, ni els polítics ni els "capos" d'institucions internacionals (com l'ONU, l'OTAN o la UE) han posat el mateix interès a apagar aquest despropòsit esgarrifós. La meva conclusió aterra a condemnar-los -a tots ells- amb l'epítet de mediocres i inútils. 

Encara citaré un refrany en la mateixa línia: "davant del fort vent hi  ha gent que aixeca murs, mentre d’altres basteixen molins". Són formes contraposades d’afrontar les adversitats. Amb prevenció i por (murs) o amb coratge i enginy (molins). Podem reduir les nostres reaccions a aquest parell d'actituds enfront dels esdeveniments  amagant el cap sota l’ala o fent-hi front. Tan senzill com això. 

Mentrestant, la nòmina de ministres del nostre paìs en té tres que jo em pregunto què pinten. En concret, a les carteres d'Igualtat, Cultura i Consum (Irene Montero, Manuel Iceta i Alberto Garzón). El president els manté a cavall de preservar la pròpia trona, tot aplicant polítiques d'anar fent almoines populistes que no ataquen el nucli alveolar dels greus problemes de fons que patim. La primera ens va xulejar dient que pariria unes lleis que arranjarien de soca-rel la violència que patim. Ja ho hem vist, amb el degotall de notìcies dels mass-media. Arran les crítiques que li han plogut a tort i a dret, s'escapoleix de l'escomesa amb l'escarafall d'una reunió interministerial a 3 bandes (Justícia, Interior i Igualta): molt soroll de boixets i poques puntes! 

El segon dels actors, calcat: amb l'invent d'un bo cultural que és un nyap en tota regla. I el darrer, encabritant el sector càrnic amb declaracions incendiàries i fora de lloc. Per tot plegat, en línia amb l'adagi inicial, és clar que les grans solucions vénen de la mà dels més competents. Si no és el cas, quan un molí no mol, arri! A un  altre... Ja n'hi ha prou de perdre el temps llastimosament.