Les dones necessitem roba amb butxaques... M.A.

La gran Coco Chanel, va reivindicar i introduir en la roba femenina les butxaques, i G. Sand es vestia d’home per la comoditat dels pantalons i les butxaques, malgrat elles, en ple s.XXI, unes butxaques ben grans no s’han normalitzat en la vestimenta femenina. (Mireu la mida de les butxaques dels texans masculins i femenins).  I això té relació amb la Joanna Russ(1937-2011) i el seu llibre editat en català per Raig Verd,  seguint una trajectòria lloable en el seu camp, i traduït bella i rigorosament per la M. Cano. Una sort per als lectors i per al país anar traduint grans assajos.

Aquest furga en l’absència de les dones en el món de l’art en general i la literatura, en el silenci de fa segles i la distorsió de la societat masclista–capitalista  en la seva insistència per no visibilitzar-les. Tenim doncs una visó esbiaixada i esquifida de la realitat.

La pobresa i la manca de temps ha marcat les dones escriptores, Emma, Villlette, Cims Borrascosos, escrits per dones tan pobres que no es podien quasi pagar unes quartilles, S. Plath, es llevava a les 5 del matí per escriure. Una altra aspecte poderós en aquest fracàs ha estat el desencoratjament constant perquè ho deixessin córrer això d’escriure, o bé la negació de l’autoria, i dir que això els ho escrivia algun home, o contaminar-ho dient que escriure, fer música, pintar, cantar és immoral i relacionar-ho amb la prostitució, la solterona, l’esposa de...

L’ús del pseudònim en les dones no és casual. Quants sabeu que la mare de Vincent van Gogh era pintora? O que la dona de Mahler, l’Alma M. sovint li feia les orquestracions? O que la germana de Mendelssohn, també compositora, sembla que va fer obres que es van atribuir al seu germà? Les seves obres es classifiquen com a pròpies del mascle més proper... Sovint es veuen marcades pel mite del triomf aïllat que deia Russ, “només ha fet una obra bona la resta no val res”, per no dir que se les considera histèriques, boges, suïcides... Plath als 31 anys. A dia d’avui mireu la proporció de dones i homes filòsofes, artistes, músiques, científiques, en els llibres de text ... és una salvatjada molt ben articulada per la societat capitalista que les considera mà d’obra barata, i no les vol perdre.

Les dones artistes, en sentit ampli, tenen una manca de models. Si parlem d’art fins no fa gaire no podien tenir models nus, ni tan sols femenins!

Davant de la submissió, diu Russ ”ells s’estarrufen...”, la modèstia, l’encant personal d’elles els fascina. No suporten una dona intel·ligent. Deia A. Nin La castedat no et compromet et deixa en una posició de seguretat. I si parlem d’incloure-les en el cànon, com a molt se n’hi posa una petita mostra, o cap. I tan marginats com les dones, l’art negre, l’art xicano, filòsofs i escriptores de color...totalment soterrats per artistes blancs com ho estan les dones artistes sota dels homes, i a elles se les requalifica com esposes, mares, filles de, amants...Si es fes una anàlisi i cerca sobre les dones artistes, si miréssim bé els marges de la història,... quantes coses noves apareixerien, i deixaríem de veure l’art, en general, amb una mirada esbiaixada, que les ha catalogades amb mà de ferro, però amb guant de vellut als marges.

Gaudireu d’aquest assaig profund, agut, ordenat, transparent, que posa sobra la taula la feinada ingent que hi ha per fer, ella ho fa com a nord-americana, però l’epíleg de M. Àlvarez, mostra un flash a la nostra literatura que ens esperona a no divagar i treballar per retornar-nos els noms de la ingent quantitat de dones silenciades.

Títol:  COM DESTRUIR L’ESCRIPTURA DE LES DONES
Autora: Joana Russ
Editorial: Raig Verd
Lloc i any d’edició: Barcelona 2022
Nombre de pàgines: 246

Anna Ruiz Mestres. Professora de Literatura i Crítica Literària