Gratacels a Baixamar

Cartes a la direcció
APMA

Vilanova i la Geltrú
13-02-2023 12:32

Gratacels a Baixamar. APMA

Molta gent es pregunta indignada, com és que es permet construir un edifici d’11 plantes en aquest lloc. De moment farem un spoiler: aquest edifici anirà acompanyat d’un altre de bessó i de tres més de 8 plantes

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Aquesta història arrenca el dia 21 de maig de 2001 es va aprovar unànimement la revisió del Pla General. La nostra associació, APMA, va poder expressar de viva veu la nostra total oposició al consens urbanístic. L’acta del Ple d’aquest dia relata així, en tercera persona, una part de la nostra intervenció oral: “El seu grup (APMA) ha estat intervenint i manifestant la seva opinió en la revisió del Pla General des de l’any 91. Avui volen dir públicament que aquesta revisió els sembla expansionista, que no té massa cura de determinades qüestions que hipotecaran el futur de la ciutat, ja que no s’ha sabut aturar aquest creixement desmesurat en què està immersa. El dèficit de zones verdes actual no se soluciona amb aquest Pla, i d’aquí a uns anys tot això passarà factura.”

Al cap de 20 anys, la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat , en un dels documents del PDU del litoral reconeixia la nostra afirmació: “el planejament vigent té un potencial previst de 14.474 habitatges encara per construir. Comparant aquesta dada amb la projecció més alta pel que fa a necessitat d’habitatges, que s’eleva a 5.109 habitatges, es fa palès que el planejament vigent es troba sobredimensionat.”.

El ple d’aquell dia de l’any 2001, estava format per Sixte Moral, l’alcalde del moment, Teresa Llorens, M. Pau Núñez, Joan Benet, Francesc Vila, Josep M. Lahosa, Joan Ignasi Elena, Salvador Becerra, Juan Luis Ruiz, per part del PSC-PSOE; Esteve Orriols, Josep Lluís Vidal, Purificació Santamaría, Damià Calvet, Xavier Muñoz, Lluís Soler, Francesc Xavier Esquiu, Francesc Molas, Emili Figueras, Marta Llorens, per part de CiU; Santiago Rodríguez, Adán Martínez, per part del PP, Josep Tomàs Álvaro, Bernat Valls, per part d’ERC; Jordi Valls, Iolanda Sánchez, per part de ICV-E.

En realitat aquest consistori va ser responsable de totes les conseqüències que es fan visibles al cap de tants anys. Ens agradi o no, van ser els artífexs de l’urbanisme a la Vilanova d’avui.

Les nostres al·legacions contra les modificacions urbanístiques en l’àmbit del PERI Pirelli-Mar per a la seva incorporació a la revisió del PGOU, van ser contra l’augment del 62% del coeficient d’edificabilitat (passar de 0,8 a 1,3 m2), contra l’alliberament dels límits de l’alçada reguladora màxima i contra la confusió creada durant el període d’informació pública del PERI Pirelli-Mar que modificava el PGOU abans que fos aprovat, en fer-se de forma simultània.

Pla Especial de Reforma Interior a l’Àmbit de Pirelli Mar del terme Municipal de Vilanova i la Geltrú 2002.

Després de ser desestimades les nostres al·legacions, APMA va presentar un Recurs de Reposició contra els Acords de la Comissió d’Urbanisme de dates 29 de juny i 25 de juliol de 2001 on es donava llum verda al Pla General. Al cap de tres mesos, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig Godes, va desestimar el nostre recurs. No vam anar al Recurs Contenciós, que potser haguéssim guanyat, per falta de recursos econòmics.

Per cert, altres persones van fer recursos contenciosos contra els acords de la comissió d’urbanisme i... van guanyar, com per exemple el propietari del bosquet de Baix a Mar, que va adduir alguns dels arguments que havia posat APMA sobre la taula.

L’any 2018 es va modificar el PGOU, en l’Àmbit de l’Eixample de Mar. La CUP va intentar aturar aquest desastre, demanant que es resolgués el tema del Bosquet de Baix a Mar i que els edificis no tinguessin tanta alçada i no afectessin al Parc Gumà i Ferran. La Comissió Territorial d’Urbanisme només va atendre aquesta petició, recomanant minimitzar les alçades o bé que els edificis d’11 plantes es configuressin d’una manera diferent. I així van aprovar el projecte, els edificis del qual s’estan començant a construir.

Finalment la constructora va fer aquest estudi de les ombres dels edificis que no convenç ningú ja que, com es pot observar, compromet greument la supervivència del Parc urbà i la insolació del veïnat dels carrers de l’Arquitecte Gaudí de Soler i Morell.

Dibuix de l’estudi d’ombres a 21 de desembre a les 13

Ara comencem a veure les conseqüències d’una història que va començar el 2001 i que es fa difícil d’entendre. Des del punt de vista actual, en ple inici de la crisi climàtica, aquesta història ens ensenya que la prudència ens ha de guiar a l’hora de prendre decisions que condicionaran sens dubte les generacions actuals i futures.

Hi ha dues maneres d’expressar el negacionisme climàtic, un és intentant desprestigiar el coneixement científic, l’altra és deixant que la inèrcia de les decisions preses en el passat, basats en el creixement econòmic, ens aboqui a un futur sense esperança.