Verdaguer, Richter i Uhland

...lliures són com orenelles, els poetes...Hölderlin

Ran d’aquest fet, us vull parlar de l’assaig acabat de publicar a Quaderns de la Càtedra d’Estudis Verdaguerians (UV), que ha fet l’intel·lectual i estudiós de l’obra de Verdaguer, Joan Requesens Piqué. És ell qui fa la troballa d’uns manuscrits del poeta  on hi ha fragments de la famosa novel·la romàntica, Titan de J.P. Richter, i del poema El Pelegrí de L. Uhland, i vet aquí com comença una brillant investigació sobre la influència d’ambdós en Primavera. El fruit de la seva ingent tasca és el llibre: J.-P. Richter, L. Uhland. Fonts i significació de Primavera de J. Verdaguer..

Aquest poema testamental de J.Verdaguer, Primavera, no parla de misses ni sermons sinó del seu amor per la poesia i la voluntat de perdurar com a poeta entre nosaltres i no com a religiós. A Primavera, hi triomfa l’amor, amb majúscules, i això portà Verdaguer a la poesia en tots el seus vessants: l’amorosa juvenil, la patriòtica, i la religiosa.    

J. Verdaguer el va presentar als JJFF de 1896 amb lletra d’altri. Eren mals temps per a ell, i no guanyà perquè el consistori, presidit per N. Oller, no va captar, o sí, que J.Verdaguer els acarava a la contradicció, encara actual, entre el nostre passat i el futur, i també per les crítiques del Bisbe de Vic. J. Verdaguer en Primavera anunciava que malgrat l’haguessin fet callar, escriuria poesia. De fet és fàcil pensar que en comptes de Flors del Calvari hagués hagut d’escriure Jo Acuso pensant en Zolà.

En fi, el poema que ens ocupa primer es titulà Pomerola, que per al nostre poeta significà arbre-santuari, on dins les seves branques plenes de flors, en plena adolescència, s’enamorà de la poesia. En el llibre hi consta una bella imatge d’un pomera de Gustave Klimt, junt amb imatges dels manuscrits comentats.

En els manuscrits de Verdaguer, que hi ha a la Biblioteca de Catalunya, i és on s’hi veuen les anotacions del poeta amb fragments de Titan i del Pelegrí. La poesia d’Uhland és plena de balades populars i d’amor als més desvalguts, i  la narrativa de Richter et transporta vers el somni, vers l’ideal romàntic des de la novel·la.

L’assaig fila prim en el lèxic verdaguerià, i hi analitza la presència dels diminutius, de mots vinculats a la poesia. Cal remarcar l’estudi que fa JRP de paraules com arpa, lira, llaüt, cítara i, per descomptat, trobador, que confirmen aquesta tria de Verdaguer per la lírica i manifesten que l’èpica ha quedat lluny en aquesta etapa final de la seva vida. D’aquest paisatge lèxic s’hi assenyala també la importància dels arbres com el lledoner, que després canviarà en un altre manuscrit pel llorer.  La precisió de l’estudi també s’estén sobre la grafia dels manuscrits.

Ara doncs ja podem llegir el llegat darrer de J. Verdaguer, amb una mirada crítica i erudita, després de la bona feina de JRP. Deia Hölderlin, molt present en el llibre: lliures són com orenelles , els poetes... Llegim i recuperem un Verdaguer líric, ocult en mig del mar dels manuscrits del poeta.

Anna Ruiz Mestres. Professora de Literatura i Crítica Literària