90.000 a l’any de salari mitja i tot seria més fàcil

Una de les solucions que tindríem al Vendrell per canviar definitivament el xip i està vivint ara un punt d’inflexió que ens hauria de portar inexorablement a un model millor de ciutat és que el salari mig dels treballadors estès en 90.000 euros anuals. Una quantitat que triplica el que tenim actualment a casa nostra que està per sobre dels 25.000 euros anuals amb una clara diferència entre homes i dones i entre persones fixes i contractes temporals.

Amb aquests salaris al qual podrien accedir totes les persones que treballin a la comarca de cop i volta s’eliminarien una gran part dels serveis socials i atur perquè les persones ja es podrien cobrir de sobres les seves necessitats bàsiques i no s’hauria de dependre de l’ajut municipal per arribar al cap de mes i segurament hi hauria diners per altres objectius.

Què el Vendrell destini gran part del seu pressupost a serveis socials és el fruit d’una mala política. Segurament sempre hi haurà algú que necessitarà un cop de mà però no com ara que entre totes les administracions aporten un munt de diners a fons social que si renda garantida, ajut de lloguer, carnet família nombrosa, preu de l’aigua reduïda, beca de menjador, beca de transport, targeta de Càritas  i alguna que em deixo.

Si destinéssim tots aquests diners a crear ocupació real i ens deixéssim de fer cursets, conferències de com trobar feina potser les coses serien d’una altra manera i no com ara que som una societat depenen amb un marge de maniobra econòmic mínim que no et permet gaires aventures.

Molta gent vol treballar, però el problema és que no hi ha feina per a tothom i molts cops en moltes situacions es produeix un incompliment flagrant de la normativa vigent amb una conseqüent explotació del treballador que ha de fer la meitat de les hores sense contracte o en una categoria molt inferior a la tasca que realitza realment. Aquesta vulneració dels drets dels treballadors ha provocat que en alguns sectors on aquestes injustícies eren força normals costa trobar professionals del sector perquè prefereixen cobrar d’aquesta xarxa d’ajuts que no pas treballar per menys o iguals diners.

Ingressar als voltant dels 90.000 euros anuals ens evitaríem que moltes persones hagin de subsistir mercès a les feines en el mercat negre que se’n poden trobar i de ben variades. Això evitaria la injustícia social actual a l’hora de repartir els ajuts perquè aquestes quantitats no es registren en cap document oficial.

Uns diners que ajudarien a poblacions com el Vendrell tirar endavant perquè a l’augmentar la mitjana de renda personal, les persones podrien deixar part d’aquests diners en el comerç local donant una empenta a l’economia local i comarcal tant necessitada estar.

La gent en aquesta societat ja no correrien per entrar dins un ajuntament com a regidor o càrrec de confiança perquè fora les retribucions serien més alta. Només es dedicarien a la política aquelles persones que ho sentin i que ho tinguin clar que han de treballar pel benefici del poble i no personal.

90.000 euros que serien temptadors per aquestes persones que viuen del món de la droga i de la il·legalitat. No els caldria conrear marihuana en naus industrials perquè la cosa no pot competir amb aquest salari general ni de bon tros.

Apostem per 90.000 perquè potser en podrem aconseguir 40.000 en realitat i podrem sortir d’aquesta comarca empobrida i sense futur a part del turisme de nevera a la sorra. Els serveis socials són necessaris, però com més ens basem en ells menys lluny podrem avançar i quedaren ancorats en aquesta situació crítica que molts sabem i pocs volen reconèixer.